“La ira dels déus”, de Fèlix Rabassa, un nou relat publicat sobre el món de Pirènia

El passat dissabte 19 de gener es va celebrar l’entrega de premis del XX Premi

Víctor Mora de narrativa breu a la vila de l’Escala.

L’obra guanyadora de les 58 que es van presentar fou “L’hòstia consagrada”  i el relat amb el qual em vaig presentar, “La ira dels déus”, fou un dels que van ser finalistes.

L’obra guanyadora i les deu finalistes han estat publicades en un llibre de relats col·lectiu que ha estat batejat amb el nom de “L’hòstia consagrada i deu relats més”.

El meu relat que, com he esmentat abans, es titula “La ira dels déus”, és una altra aventura protagonitzada per en Sau de Treviac, l’heroi que també és el protagonista del meu altre relat publicat situat en el món de Pirènia, “El fermall del rei elf”.

A “La ira dels déus” en Sau de Treviac arriba a Càrlec, un vilatge del comtat de Croia, al reialme de Fenollet. Contràriament a la resta de comtats del reialme, el comtat de Croia és habitat per una gent que, tot i parlar la mateixa llengua que els altres fenolletencs, l’occitanès, no professa la mateixa religió. Mentre que a gairebé tot Fenollet, així com a tot el reialme de Clarença i al de Rocaflor, la religió professada per tothom és la que creu en un déu únic, la religió de la Vera Fe, al comtat de Croia els habitants són pagans, creuen en els seus propis déus. En Sau arriba a Càrlec i veu que hi ha arribat un grup d’inquisidors de la Vera Fe, disposats a convertir a la seva religió, de grat o per força, els habitants del vilatge.

Aquesta aventura s’esdevé en el món de Pirènia, en el qual hi ha cinc reialmes (Cairàs, el comtat sobirà de Castellroig i els esmentats Fenollet, Clarença i Rocaflor) habitats pels occitanesos, un poble que s’assembla molt al català. Per crear aquest món (que podria assemblar-se a la Terra Mitjana de Tolkien) m’he inspirat en la història medieval, la mitologia, les llegendes, la toponímia, la geografia i la cultura catalanes.

Tanmateix, tal com he dit abans, en aquest llibre hi ha més relats. Els esmentaré tot seguit:

-“L’hòstia consagrada”, de Joan Company Arpa. Un relat humorístic sobre una parròquia que cerca amb tots els mitjans nous feligresos.

-“Mig ple”, d’Oriol Solà i Prat. Què pot passar quan hom té fòbies a gairebé tot?

-“Drakars a l’Ebre”, d’Alfred Sala. Una història d’aventures (que s’esdevé l’any 1174) sobre el capità Tro quan era jovenet i s’enfrontava als pirates víkings que volien saquejar l’Ebre.

-“Una trucada, dues trucades, tres trucades”, de Joan Gausachs i Marí. Embolics i equívocs telefònics.

-“El dia que vaig convertir-me en un sicari a sou”, d’Eva Pelegrí Masgeli. Una dona amb problemes econòmics troba una nova feina ben peculiar (i no gaire legal).

-“Els reis”, d’Eduard Pons Matas. Quan els reis d’Orient de la postguerra no eren tan generosos com els d’ara.

-“Rosina”, de Josep Maria Seró i Domènech. Una història sobre el mite literari de Cyrano de Bergerac.

-“Posa’t el barret”, de Teresa Barba. En Quim un dia se’n va adonar que havia perdut el cap. Literalment. I ara què podia fer? Què passaria amb la seva vida sense cap?

-“Una nit gloriosa”, d’Antoni Rocafull i Calmet. Una parella passa una nit ben mogudeta en un hostal de muntanya.

-“Batecs”, de Marta Tarrés i Abella. Una història de la vida quotidiana amb la companyia de la música dels grans de la música clàssica.

Si voleu adquirir aquesta obra només m’ho heu de demanar enviant-me un missatge al següent correu electrònic:

rabassa1976@gmail.com

Ressenya de “Foc i sang”, de George R. R. Martin

La cinquena i darrera novel·la fins ara de la saga de “Cançó de gel i foc”, de George R. R. Martin, “Dansa amb dracs”, va sortir al carrer fa gairebé vuit anys, el 12 de juliol de 2011 en el seu original en anglès i gairebé un any després, el 16 de maig de 2012, en la seva versió catalana.

D’ençà d’aleshores que els fans de “Cançó de gel i foc” esperen amb una impaciència ben justificada el següent volum de la sèrie, “Vents d’hivern”. Són molts (massa) anys d’espera per als seguidors de la saga més famosa de la fantasia èpica universal, amb permís de “El senyor dels anells”. Mentrestant l’escriptor nord-americà ha escrit i publicat més material sobre aquest món èpic que s’inspira, en bona part, en l’Anglaterra i l’Escòcia medievals. El llibre més voluminós que ha escrit i publicat fins ara és aquest “Foc i sang”, del qual ara parlarem, i és l’únic que, gràcies a l’editorial Alfaguara, ha estat traduït al català en aquests darrers anys d’ençà de l’aparició de “Dansa amb dracs”.

 

Aquest “Foc i sang” no és una novel·la “normal”. Més que una novel·la, aquest llibre és una crònica escrita per l’arximestre Gyldain, un savi de la Ciutadella d’Antiga que recopila la documentació disponible sobre el període de la història dels Set Regnes que comença amb la Conquesta d’Aegon, el primer rei de la casa valyriana dels Targaryen, uns 300 anys abans dels esdeveniments narrats a “Cançó de gel i foc”. Tanmateix, aquesta crònica no arriba a unir la conquesta d’Aegon amb el temps present de la primera de les novel·les de “Cançó de gel i foc”, “Joc de trons”. “Foc i sang” serà el primer dels dos volums que Martin escriurà per narrar els principals esdeveniments històrics de tots aquests anys.

“Foc i sang” ens narra diversos regnats de la dinastia Targaryen en més de 850 pàgines. La narració de Martin (en la seva versió en català traduïda per Anna Llisterri, Esther Roig i Mar Albacar) és força àgil i entenedora, tot i que es narren moltíssims esdeveniments i apareixen desenes de noms de personatges històrics, topònims i dates. Cal estar molt al cas dels parentius de tots els parentius i per això el llibre incorpora un arbre genealògic que ens situa en la família Targaryen. Hi trobem a faltar, però, un mapa, en aquest llibre. Si a qualsevol novel·la de fantasia èpica o fins i tot d’aventures la presència d’un mapa és cabdal per situar el lector dins la geografia fantàstica de l’obra en aquest llibre encara hi hagués estat més necessari.

No vull fer cap spòiler, només diré que si volem saber més coses del món de “Joc de Trons” la lectura d’aquest “Foc i sang” ens donarà, això sí, amb comptagotes, noves informacions sobre diversos aspectes de la història d’aquest món que seran rellevants en la comprensió de les diverses novel·les de “Cançó de gel i foc”. A mi m’ha impactat, sobretot, conèixer quins fets provocaren, amb gairebé total seguretat, la maledicció de Valyria. El robatori de tres ous de drac que s’esdevé a “Foc i sang” us fa pensar en algun fet de “Cançó de gel i foc”?

Per tancar aquesta ressenya, he de dir que és gratificant haver pogut llegir una nova obra d’aquest univers fantàstic en la nostra llengua. També he de dir que es tracta d’una obra que no és fàcil. T’has d’haver llegit les cinc novel·les de “Cançó de gel i foc” per entendre-la i tot i això és complicat. Segurament que cal ser un fanàtic del món de “Joc de trons” per llegir aquest “Foc i sang”, però si aquest és el cas de ben segur que gaudireu molt aquesta lectura.