"Històries limítrofes", de Pol Alonso i Pernas

En el món de la literatura de vegades et trobes amb sorpreses. Aquestes sorpreses poden ser negatives o poden ser positives. En el cas del llibre del qual parlarem en aquesta ressenya la sorpresa ha estat de les segones.

He d’agrair la ressenya que d’aquest llibre en va fer en Raül Maigí en el seu blog Les Rades Grises perquè d’aquesta manera he pogut descobrir aquesta petita joia del fantàstic català.

Històries limítrofes (Editorial Hermenaute, maig de 2019) és un aplec de sis relats fantàstics de Pol Alonso Pernas (Barcelona, 1986), un jove escriptor barceloní que viu i treballa a Jena (Alemanya) i que ja ha publicat una novel·la curta (La confessió de Richard Jenkins) i diversos relats. Es tracta d’un llibre de 130 pàgines, molt primet, que hom pot llegir en relativament poca estona per la seva curta extensió i sobretot pel caràcter addictiu dels sis relats que el composen. A la contraportada del llibre l’editorial explica que aquest recull de relats és un preludi a l’any Perucho, que es celebrarà l’any vinent, el 2020.

Cal dir que l’autor escriu molt bé, té un estil molt depurat i molt personal i característic, fins a cert punt barroc, però no ho dic pas com a crítica, ans com a elogi, perquè és una escriptura que ens transporta a una altra època. De ben segur que aquesta és la intenció de l’autor, que situa les seves històries en diversos moments del passat, del present (amb reminiscències a èpoques passades) i del futur de diversos indrets de Catalunya. La majoria d’aquests relats beuen de les llegendes i de la mitologia catalanes, amb referències a les dones d’aigua o aloges, els dips, però també d’altres elements sobrenaturals o terrorífics més contemporanis, com un llibre maleït, els zombis o un futur cataclisme atòmic produït en una central nuclear del sud de Catalunya.

El que potser m’ha agradat més del llibre és la capacitat de l’autor no només per construir històries creïbles tot i els elements sobrenaturals en els quals es basen sinó per crear atmosferes que endinsen el lector en els fets narrats. La natura misteriosa de la Catalunya de fa segles, la mentalitat de la gent d’aquella època i uns fets fantàstics versemblants són elements que en Pol Alonso sap dibuixar a la perfecció i fan de la lectura d’aquest llibre tot un plaer.

Parlem tot seguit de cadascun dels relats.

En primer lloc, “La travessia pirenaica” és la narració del viatge solitari d’un home que, durant la segona meitat del segle XVII ha d’anar de la Seu d’Urgell fins a la Prada de Conflent ja ocupada pels francesos, després del Tractat dels Pirineus, amb la intenció de visitar el seu germà.

A “Mal refugi” un fugitiu de la Barcelona vençuda del 1714 travessa a peu un Montseny fantàstic, envoltat per una natura esponerosa i a la vegada misteriosa.

“El repic” és un conte situat al Camp de Tarragona en algun moment del segle XIX. El narrador és un viatger que visita el país en cerca d’històries, llegendes i antigues tradicions populars, com tants altres folkloristes que van trepitjar els camins de Catalunya durant els anys de la Renaixença. El seu vagareig per la ruralia el porta a descobrir una història esfereïdora.

“La vetlladora” ens transporta unes quantes dècades enrere en el temps. A mitjans del segle XX una recòndita vall del Pirineu català fou testimoni d’un episodi terrorífic i sobrenatural.

En un contemporani barri barceloní de Gràcia un home viu una història amb ressons lovecraftians. “Vox sperantis” és el nom d’aquesta narració i el nom del llibre que la protagonitza.

En un futur no gaire llunyà la vila d’Escó, a les terres de l’Ebre, pateix un terrible desastre nuclear. Una parella jove s’endinsarà en les ruïnes de la població i en les vides de les persones que la van habitar. “Repoblament” és el nom d’aquest relat distòpic situat en un Chernobyl català.

Totes sis històries estan ordenades cronològicament en el llibre, del segle XVII al segle XXI. Les diverses narracions del llibre em recorden les històries de grans autors de la literatura catalana i universal com Joan Perucho, Joaquim Ruyra, Edgar Allan Poe, H. P. Lovecraft o Stephen King, tot i que potser l’autor, en Pol Alonso, té altres referents literaris dels quals ha begut i que l’han influït a l’hora de crear aquests relats.

Felicito a l’autor, en Pol Alonso i Pernas, per haver escrit un llibre que farà gaudir de valent tot bon lector de fantasia i a l’editorial Hermenaute per haver-hi confiat i haver publicat aquesta obra veritablement remarcable. I a vosaltres, lectors, us encoratjo perquè aneu a la llibreria i adquiriu aquestes Històries limítrofes que us recomano de tot cor.