"La companyia nòrdica", d’Albert Villaró

Feia temps que no escrivia a Cròniques de Neopàtria. Aquest any han passat moltes coses i, pel que fa la fantasia èpica en català, tampoc hi ha hagut novetats que hagi considerat ressenyables en aquest blog.

Però fa poques setmanes que ha estat publicada una novel·la que tot i no estar situada dins el gènere de la fantasia èpica he cregut que n’havia de dir quelcom.

Es tracta de La companyia nòrdica, d’Albert Villaró, publicada per Columna. Ens trobem davant d’una novel·la que barreja gèneres: novel·la d’aventures, novel·la històrica i novel·la fantàstica. I com que barreja precisament aquests tres gèneres penso que no és agosarat de posar-li l’etiqueta de novel·la de fantasia històrica.

I de què va La companyia nòrdica? L’autor comença amb un recurs literari que altres escriptors han fet servir altres vegades, que és afirmar que la història que narren és el producte de la lectura d’un antic document que ha arribat a les seves mans.

Això és justament el que fa l’arxiver Albert Villaró, el qual, afirma que l’any 1997 va rebre un antic manuscrit, el dietari d’un soldat prussià, Ulrich von Wilamovitz, voluntari a les files de l’exèrcit carlí. L’acció de la història contada per von Wilamovitz s’esdevé l’any 1837, en plena primera guerra carlina, entre el Solsonès, l’Alt Urgell i el Pallars.

Ulrich von Wilamovitz s’embarcarà en una aventura fantàstica i rocambolesca a través de les muntanyes dels Pirineus al costat d’uns companys de viatge que no us deixaran indiferents. El capità de l’exèrcit liberal (l’exèrcit espanyol) Bernabé Osinalde, la jove Mina que els farà de guia a través de les muntanyes, el pare Cebrià, un antic monjo de Montserrat, versat en la ciència i en les arts arcanes, na may Eyre, corresponsal de guerra nord-americana, i el príncep von Lichnowsky, també prussià, com von Wilamovitz, personatge històric documentat, el qual serví amb els carlins en aquella guerra.

Tots plegats són personatges sòlids, amb personalitats ben definides, que no exerceixen el paper de simples acompanyants del protagonista i narrador de la història, el jove Ulrich (protagonista amb el permís de la diabòlica companyia nòrdica que apareix al títol de l’obra i dels paisatges geogràfics i humans de l’Alt Urgell i el Pallars, als qual Villaró homenatja en aquesta novel·la).

La novel·la no dóna treva al lector en cap moment: aventures, diàlegs enginyosos, ocultisme, éssers fantàstics, descripcions de paisatges que et tallen la respiració... És una història que et fa venir fam de llegir més, de saber què passarà a la pàgina següent i fins i tot de conèixer físicament els paisatges on s’esdevé. Jo mateix vaig llegir bona part de la novel·la en un viatge en furgoneta que vaig fer per aquestes comarques pocs dies després que fos publicada (i puc donar fe de veure diverses persones pel carrer a la Seu d’Urgell i a Tremp amb el llibre sota el braç), visitant alguns dels indrets on ocorren els fets narrats. Que una novel·la impel·leixi el lector a voler conèixer els indrets on s’esdevé és una senyal inequívoca que és una grandíssima novel·la.

He llegit alguns comentaris a la premsa que comparen La companyia nòrdica d’en Villaró amb Les històries naturals d’en Joan Perucho. I és una comparació força encertada. Totes dues novel·les s’esdevenen en el marc de la primera guerra carlina, barregen història i fantasia, fan gala de l’erudició dels seus autors i narren la lluita (i de vegades la juxtaposició) entre les ciències naturals i el positivisme, d’una banda, i les ciències ocultes i allò que titllem de fantàstic, de l’altra. No fa falta dir que la comparació també és encertada a nivell literari. Villaró és un excel·lent narrador i ens ho demostra en aquesta novel·la que conjuga una indubtable qualitat literària i una vocació de literatura popular, que vol arribar a tots els públics.

Us recomano amb totes les forces La companyia nòrdica, d’Albert Villaró. Ja podeu córrer a la llibreria a comprar aquesta novel·la que no dubto que es convertirà en un nou clàssic modern de la novel·la d’aventures i fantàstica catalana. No només no us en penedireu sinó que xalareu d’allò més!