“El Jardí de les Palmeres”, de Jaume Fuster. Tercera part de la trilogia "Crònica del Món Conegut"

Tercera i darrera part de la trilogia fantàstica de l’escriptor barceloní Jaume Fuster, “Crònica del Món Conegut”. Ja havíem explicat en les anteriors ressenyes que les novel·les d’aquesta trilogia narraven les aventures del poeta Guiamon d’Adià, el soldat de fortuna Roger d’Adià, la princesa Garidaina de Montcarrà, el criat Poncet i el monjo roget Guiós a l’Illa de les Tres Taronges i al Consell de Batllies. Guiamon, el poeta, exerceix de narrador de la història amb un estil que ens recorda les novel·les de cavalleries, un estil de vegades volgudament ingenu, amb una prosa fluïda i un lèxic ric. 

A “El Jardí de les Palmeres”, Guiamon continua les seves aventures, però ara el seu company de trifulgues èpiques serà Arís, fill de Roger i Garidaina. El Consell de Batllies i l’illa de Montcarrà o de les Tres Taronges es troben assolats per una sequera que té com a conseqüències la fam, la pesta i la violència. Mentrestant, Guiamon és escollit preceptor del petit Arís. En absència dels seus pares, que se’n van al continent a posar ordre a la situació caòtica en què es troba el Consell de Batllies, Arís serà criat i educat per Guiamon i els monjos del monestir dels Rogets de l’Illa de les Tres Taronges. Allí hi passarà la infantesa i part de l’adolescència, però els esdeveniments acabaran portant Guiamon i Arís al Consell de Batllies.

 

En aquesta novel·la, la màgia, les profecies, l’amor i fins i tot un “avenç tecnològic” (l’Ocell Mecànic) formaran part de les aventures de Guiamon i Arís, que els portaran al Jardí de les Palmeres –una terra rica i pròspera que es troba al sud del Consell de Batllies i que ens recorda molt el País Valencià-, en recerca del Secret de l’Aigua que ha d’acabar amb la sequera i ha de dur la pau al Consell de Batllies.

La novel·la –curteta, de 201 pàgines- és un perfecte colofó a la trilogia de la “Crònica del Món Conegut” de Jaume Fuster. Una prova de l’excel·lència literària de la novel·la és que fou premi Ramon Llull l’any 1993. És una llàstima que aquesta novel·la, com “L’Illa de les Tres Taronges” i “L’Anell de Ferro” estiguin descatalogades i s’han de cercar en llibreries de vell. Des d’aquí demanem a qui en tingui els drets que les reeditin, tot fent una promoció adient a la qualitat literària que atresoren aquestes tres obres. Aquí queda dit.