dijous, 12 de desembre del 2019

“El camí d’Ainesderion”, de Carles Vilar




A la fi ha arribat. Dos anys després de la publicació de la primera part de la trilogia de fantasia èpica de l’escriptor Carles Vilar, La pedra de la llum, acaba de sortir al carrer la seva continuació, El camí d’Ainesderion (Ed. Tempore, 2019).

Situem-nos, en primer lloc. En l’anterior novel·la se’ns presentava un món d’inspiració mediterrània, en el qual déus, homes i altres races havien conviscut. Tanmateix, en el present de la història els déus han abandonat la terra, Khorluith, la terra de les pedres, i els homes, els narthorim i altres races –tan benèfiques com malèfiques- comparteixen el món. Si a La pedra de la llum havíem conegut trols i dracs a El camí d’Ainesderion hem conegut, per exemple, els temibles onfuirs i una raça que s’amaga de la resta del món, els elbaruin, que donen encara més riquesa mitològica a la gran història que fa temps que va teixint en Carles Vilar.

Un fet molt característic dels humans d’aquest món és que tenen una pedra interior que inspira la vida de cada persona.

Pel que fa el worldbuilding del món de Khorluith, en Carles Vilar ha bastit una història, una mitologia i un bestiari fantàstic propis, molt característics, amb les inevitables influències d’altres autors. També cal afegir que l’autor té un estil literari propi, que el distingeix, amb una especial preocupació a l’hora de reflectir els pensaments, estats d’ànim i reflexions de cadascun dels personatges de la història, encara que siguin secundaris.

De la barreja d’aquest worldbuilding particular i del seu estil literari, en Carles Vilar aconsegueix transmetre al lector –estic segur que ho fa intencionadament- una atmosfera mística i de coneixement interior que no és gaire freqüent en la literatura fantàstica, i s’ha de reconèixer que se n’ha sortit.

En aquesta segona part de la trilogia el jove historiador Gnefuos, acompanyat d’Eranthur, el màgic, i de la resta de membres de la seva companyia continuen la gran aventura començada en les pàgines de La pedra de la llum en la recerca d’aquesta gemma màgica. Un gran Mal s’està congriant al sud de Khorluith i els nostres herois es dirigeixen vers el sud, seguint el camí estel·lar d’Ainesderion, passant tota casta d’aventures que mantenen el lector enganxat a la història. Gnefuos, durant el viatge seguirà traient l’entrellat d’antics textos que donin llum a la seva recerca. Una trama, aquesta, la de l’historiador que esbrina el significat d’antics mots escrits en el passat, que em fascina, segurament per inclinacions professionals.

Una de les il·lustracions de la novel·la
El llibre va acompanyat d’una colla de magnífiques il·lustracions que han anat a càrrec de 11 Invisibles que donen encara més caràcter i bellesa gràfica a la novel·la. La il·lustració de la portada, evidentment també a càrrec d’11 Invisibles, és un molt bon reclam per als possibles lectors del llibre. És ben veritat que els llibres –i en el cas dels llibres de fantasia això encara és més cert- entren per la vista. Una bona il·lustració a la portada d’un llibre de fantasia és tota una invitació per al lector per entrar en un món fantàstic. Faig una crida als escriptors de fantasia –i a les editorials- catalans a incloure en els seus llibres portades atractives, amb il·lustracions artístiques, èpiques, i mapes ben fets, cuidats fins el darrer detall, com ha fet en Carles Vilar a La pedra de la llum i a El camí d’Ainesderion.

Finalment, agraeixo públicament a en Carles que m’esmenti en els agraïments del llibre. És tot un detall de part seva.







No vull acabar sense ser jo qui, al meu torn, doni les gràcies a en Carles Vilar per publicar aquestes dues novel·les, que tindran la seva continuació més endavant amb la conclusió de la trilogia. Gràcies per portar aire fresc a la literatura fantàstica en llengua catalana. Gràcies per, amb la publicació dels teus llibres, demostrar que és possible publicar fantasia èpica en català (tota una trilogia!!!). I gràcies per donar exemple i inspirar altres escriptors en la nostra llengua que tinguin el somni de publicar una gran història de fantasia.