dijous, 21 de desembre de 2017

Tradicions i costums de Nadal del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig

Voleu saber més coses del món de Pirènia, el món on es desenvolupa el relat El Fermall del Rei Elf? Voleu fer un petit tast de les tradicions nadalenques dels occitanesos de Cairàs, Castellroig i la comarca del Surinyanès? Doncs ací us deixo aquest petit regal nadalenc, lectors de Cròniques de Neopàtria! Si voleu saber més coses d’aquest món, llegiu El Fermall del Rei Elf, el meu relat que es pot trobar dins el llibre Començar de zero i altres narracions. Bon Nadal a tothom!




Tradicions i costums de Nadal del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig


Aquest escrit, en primer lloc, hauria de deixar clar què es celebra per Nadal. Tan Cairàs com Castellroig són els dos països occitanesos on la religió de la Vera Fe no ha aconseguit d’introduir-s’hi. Els habitants de Cairàs i Castellroig encara serven la fe dels seus avantpassats i adoren els Déus Blancs i una colla de divinitats menors relacionades amb la Natura: reten culte als arbres sagrats, als esperits de segons quins animals, a les deïtats de les fonts, a les ànimes dels ancestres, a les divinitats marines... I quan arriben els solsticis donen les gràcies a la Natura i a diversos dels seus elements, convenientment sacralitzats, per l’arribada d’una nova estació que renovarà el cicle de la vida.






El tió


Un dels costums més estesos pel solstici d’hivern –que els occitanesos de Cairàs i Castellroig anomenen Nadal- és el de fer cagar el tió. El costum consisteix en el següent: un tronc o tió és alimentat amb restes del menjar de la família durant unes quantes setmanes abans de Nadal fins el dia mateix del solstici d’hivern. Aquell dia els infants de la casa, armats d’un bon pal, bastonegen el tió fins que aquest tronc sagrat –que representa la força regeneradora de la Natura i la protecció als membres de la família- caga diversos presents per a les criatures i també per als adults. Aquesta cerimònia ve acompanyada d’una cantarella que canta la mainada i que a cada vilatge, vila o ciutat és diferent. Quan ja han passat els dies de Nadal el tió serà cremat a la llar de foc, fet que simbolitza el canvi d’estació. Aquest tió desapareix, es converteix en cendra, que es podrà fer servir d’adobs per als conreus, els quals regeneraran la terra. I l’any següent un altre tió serà alimentat per la canalla de la casa, i el cicle tornarà a començar.




Les fogueres de Nadal


En molts indrets del reialme de Cairàs però sobretot del comtat sobirà de Castellroig, la comarca del Surinyanès i alguns vilatges dins la Selvatjor, pel solstici d’hivern es cremen fogueres, que en alguns casos poden arribar a ser veritablement gegantines. La gent hi porta fustots i andròmines de fusta de tota casta que seran cremats en una acte que simbolitza la regeneració de la Natura, un pas més en el cicle de la vida. Els vilatans s’agombolen al voltant de la foguera, es disfressen de dimonis, hi couen botifarrons, hi canten antigues cançons i hi ballen balls de bot, sardanes i antics balls rodons, danses procedents d’antics cultes solars al so del flabiol, el tamborí, la ximbomba i el sac de gemecs. Aquestes sardanes, que uneixen amb les mans molts balladors, que en alguns casos poden ser algunes desenes, representen, a través del simbolisme del cercle, l’eternitat de la Mare Terra i del Temps.

En alguns vilatges del comtat de Cabreny, al reialme de Cairàs i ben a prop de la Selvatjor, el dia de les festes de Nadal en que la lluna fa el ple homes i dones dansen balls rodons al voltant de les fogueres, disfressats amb pells d’animals, representant les bèsties del bosc i de la muntanya, i udolen com llops a la Lluna, a la deessa Lluna. Tot plegat, també, acompanyat de melodies ancestrals interpretades per la ximbomba, el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs.



Els pessebres


Un altre dels costums més estesos arreu de Cairàs i Castellroig són els pessebres. Es tracta de representacions a petita escala que es fan a les cases d’indrets coneguts per la família que els realitza, en els quals s’hi desenvolupen una sèrie de fets ficticis. Aquestes representacions són protagonitzades pels avantpassats ja traspassats més propers de la família (pares, oncles, avis, fins els besavis, o fins i tot fills, nebots o néts si aquests ja són morts) i per divinitats venerades pels seguidors de les Antigues Creences, representades amb forma humana. Les històries que s’intenten explicar amb aquestes representacions són de temàtica del tot lliure.

Les figures, tan les que representen éssers humans com divinitats, són de fang, així com les figuretes que representen edificis, i els paisatges es construeixen fent servir molsa per representar l’herba, branquillons que figuren arbres i restes d’escorça d’arbres diversos, sobretot el suro de les aulines.

Les figuretes que representen els avantpassats de la família es veneren la resta de l’any perquè hi ha la creença que contenen una part de l’esperit de la persona traspassada. La gent de la casa parla a aquestes figuretes, a aquests esperits de la família, els demana favors i també els demana que vetllin per ells de l’altre món estant.





(Petit fragment del llibret de divulgació Tradicions i costums del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig, de l’historiaire de l'Estudi General de Montardit, Cap i Casal del Reialme de Cairàs, Iscle Delpastre)



dimarts, 12 de desembre de 2017

El 21D vota República Catalana!

Com a poble i com a cultura els catalans som en una cruïlla molt important. Després de proclamada la República Catalana el passat 27 d’octubre l’estat espanyol ha aplicat a Catalunya un estat d’excepció sense precedents a cap estat democràtic europeu. S’han detingut membres del govern i dirigents independentistes i s’ha instaurat un règim colonial de facto que vol engrillonar la nostra societat.

Cròniques de Neopàtria és un blog i una pàgina de Facebook que no és aliena a allò que passa al nostre voltant. No vivim en un món de fantasia, encara que ens apassioni la fantasia literària. I és per això que, en circumstàncies excepcionals com les que estem vivint, Cròniques de Neopàtria es posiciona sense cap mena d’ambigüitat a favor de la implementació total de la República Catalana proclamada el 27 d’octubre del 2017 com a aplicació del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, que es va portar a terme sota la brutal repressió de l’estat espanyol.


I ara s'acosten les eleccions del 21 de desembre. Són unes eleccions imposades per l'estat que ens envaeix i ens ocupa, però cal que tots els catalans hi anem a votar. Cròniques de Neopàtria, blog i pàgina que difon la literatura fantàstica en català, demana a tots els seus seguidors que vagin a votar qualsevol de les opcions independentistes que es presenten en aquestes eleccions (JxC, ERC o CUP). Cal que la República Catalana es faci efectiva i sigui reconeguda a nivell internacional, perquè si no és així d'aquí a una generació, la llengua, la cultura i la nació catalanes seran del tot residuals en el nostre territori mateix. Perquè ens cal una República Catalana que defensi tota la cultura en català i hi aboqui tots els recursos! Perquè estimem la literatura catalana i sabem que només amb una República Catalana la podrem defensar i fer-la ben gran! Perquè sense llibertat les persones no ens podem desenvolupar en tota la nostra plenitud! El 21D, recordeu-ho, voteu independentista! El 21D voteu CUP, ERC o JxC!