dijous, 2 de novembre de 2017

Els víkings estan de moda. “Mites nòrdics”, de Neil Gaiman

La fantasia està de moda. Els films de “El Senyor dels Anells” van fer que el gènere fantàstic fos cada cop menys marginal, no només a nivell cinematogràfic, també a nivell literari. Després, la sèrie HBO “Joc de Trons” va fer que la saga literària de fantasia èpica “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin, arribés a enormes quotes de popularitat. I ara, el món víking o nòrdic –i la seva mitologia- torna a estar de moda amb la sèries “Víkings”. I dic torna perquè sempre ho ha estat, però potser mai no tant com ara.

I és possible que l’escriptor anglès Neil Gaiman, que sempre ha estat un apassionat de totes les mitologies, però sobretot de la dels antics escandinaus, hagi volgut aprofitar la tirada que té la sèrie “Víkings” per publicar un llibre sobre les històries dels déus del panteó nòrdic. Si sou uns apassionats de la sèrie de televisió de ben segur que gaudireu molt amb aquest llibre del qual en fem la ressenya, “Mites nòrdics” (Catedral Books), de Neil Gaiman.

Gaiman aquí ens explica a la seva manera i amb la seva excel·lent prosa (traduïda també impecablement per Anna Llisterri) unes quantes, les bàsiques, històries dels déus de la mitologia nòrdica, enllaçades com si fossin diversos capítols d’un sol relat. En aquesta història hi apareixen Odin, Thor, Loki, Frey, Balder o Heimdall així com ésser mítics com el llop Fenrir o la serp gegant de Midgard.

Neil Gaiman ens mostra els déus nòrdics tal com ens els presenta la mitologia dels víkings, com unes divinitats molt humanes en tots els sentits. No són pas uns éssers totpoderosos, no. Tenen moltes limitacions, poden ésser vençuts, pateixen, senten tota mena de passions. S’emborratxen, es deleixen per tenir sexe, embogeixen, són envejosos, traïdors, s’enamoren, són violents i assassinen... Un reflex de com eren els homes i les dones nòrdics a l’Escandinàvia de l’Alta Edat Mitjana abans de la cristianització.

Aquest és un llibre que ens novel·la una colla d’històries dels déus nòrdics, però no hi volgueu trobar una novel·la usual. Aquest llibre pot ser considerat una novel·la, però també una mena de recull de relats, perquè cadascun dels seus capítols es pot llegir independentment dels altres.


Tal com diu Gaiman en la seva introducció, adreçat a vosaltres, lectors: “Llegeix les històries d’aquest llibre, i després fes-les teves, i un vespre d’hivern fosc i glaçat, o una nit d’estiu en què no es pongui el sol, explica als teus amics què va passar quan a Thor li van robar el martell, o com Odin va aconseguir portar als déus l’hidromel de la poesia...”.



dijous, 19 d’octubre de 2017

“Mites nòrdics”, de Neil Gaiman. Novetat editorial!

La visita d’una llibreria gairebé sempre et porta sorpreses molt agradables. I això és el que em va passar ahir. Vaig entrar a la llibreria Ça Trencada de Blanes per tafanejar una mica les darreres novetats editorials i me’n vaig endur un parell de sorpreses molt plaents i totalment inesperades. En primer lloc vaig veure “Mites nòrdics”, el darrer llibre de l’escriptor anglès de fantasia Neil Gaiman (Portchester, Anglaterra, 1960), el qual novel·la les principals llegendes de la mitologia nòrdica o víking. En aquest llibre hi trobareu els déus, els herois, els gegants del panteó nòrdic, Odin, Thor, Loki..., personatges novel·lescos que de ben segur ens fascinaran de la mà de Neil Gaiman. No en tenia ni idea que la novel·la s’hagués traduït al català i es veu que va sortir al carrer el passat dia 11 d’octubre, editada pel segell Catedral Books, del grup Enciclopèdia Catalana, amb traducció d’Anna Llisterri. La segona sorpresa agradable va ser trobar “El gegant enterrat”, de l’escriptor anglès amb ascendència japonesa Kazuo Ishiguro, acabat de premiar amb el Nobel de Literatura, del qual, com he dit abans, ja en parlaré més endavant.

Després de sortir de la llibreria, amablement atès per en Xavi, el llibreter, de seguida vaig córrer cap a casa amb “Mites nòrdics” a sota el braç, a punt per començar-lo a devorar en aquests dies tan convulsos però amb un avenir tan esperançador per al país –i, de retruc, per a la nostra llengua i per a la nostra literatura-. Aquesta nit passada ja he començat a llegir-lo. Ben aviat us el ressenyaré.

Aneu a la llibreria corrents, que allà el trobareu!

Ací sota us en deixo la sinopsi que apareix a la contraportada:

Un viatge per les llegendes i els mites nòrdics de la mà d’un dels narradors més influents de la literatura actual, Neil Gaiman.

Violència, traïcions, poder...

Amb l’habilitat i l’enginy que el caracteritzen, Gaiman es posa a la pell dels déus per crear una història que no podràs deixar de llegir.

Gaiman crea un fascinant arc narratiu que explora l’astúcia d’Odin, la impulsivitat de Thor i la inesgotable manipulació de Loki. Una història que comença amb l’origen dels llegendaris nou mons i acaba amb l’apoteòsic Ragnarok.

Gaiman, igual que altres mestres de la fantasia com ara J. R. R. Tolkien o George R. R. Martin, té una obra literària fortament influenciada per la mitologia nòrdica. Per això, ara ha decidit anar directament a la font per rendir-li homenatge.


EL LLIBRE PERFECTE PER ALS QUE ESPEREN AMB IMPACIÈNCIA ELS NOUS CAPÍTOLS DE JOC DE TRONS.



dimecres, 13 de setembre de 2017

L’antologia de relats Canalles, amb relats de G.R.R. Martin, Rothfuss, Abercrombie, Gaiman i Lynch, es publicarà en català abans d’acabar el 2017

Portada del llibre original en anglès
Fa uns dies us vam anunciar a través de Facebook una gran notícia. L’editorial valenciana Llibres de l’Encobert ha comprat els drets per a l’Estat espanyol del recull relats d’escriptors de fantasia en llengua anglesa que porta per títol Rogues, publicat originalment l’any 2014 i editat per George R. R. Martin i Gardner Dozois. La temàtica que uneix tots aquests relats és la picaresca, els personatges de poca vàlua moral, que fan servir la seva intel·ligència per actuar amb mala fe per treure’n un profit personal


El llibre serà traduït al català en la seva variant del País Valencià per Valentí Martí i en la nostra llengua es titularà Canalles, tot agafant part del títol del relat que George R. R. Martin aporta a aquest recull, El príncep canalla.

D’aquesta faisó, doncs, Llibres de l’Encobert ha anunciat que podrem trobar Canalles a les llibreries abans que s’acabi aquest 2017.

En aquest recull hi podem trobar, tal com hem dit, el relat El príncep canalla, de George R. R. Martin, una història que s’esdevé uns cent anys abans dels esdeveniments narrats a la saga de “Cançó de Gel i Foc”, protagonitzat per Daemon Targaryen.

També hi podem trobar un relat de Patrick Rothfuss ambientat en el seu món de Temerant, on s’esdevé la història de la saga “Crònica de l’Assassí de Reis”. Aquest relat en anglès es titula The Lightning Tree i la història que s’hi narra –protagonitzada per en Bast- s’esdevé més o menys un mes abans que el Cronista arribi a la fonda de la Pedra Fita, regentada per en Kvothe. En aquesta història en Bast, un ésser de fae, manipula una colla d’infants del vilatge per aconseguir els seus objectius.

Una altra narració de Canalles és de l’autor anglès Joe Abercrombie, i està ambientada en el seu món de la saga “La primera llei”. Es titula en anglès Tough times all over.

Dos altres autors molt coneguts que participen en aquest recull són Neil Gaiman, amb el relat How the marquis got his coat back, situat en el seu univers de Neverwhere i Scott Lynch amb el conte A year and a day in Old Theradane.


Ens morim de ganes que arribi el dia que puguem llegir aquest llibre que, a més de ser una excel·lent aportació a la fantasia èpica en llengua catalana, de ben segur que ens farà gaudir moltíssim d’una bona estona de lectura.

dilluns, 28 d’agost de 2017

“La Pedra de la Llum”, de Carles Vilar. Un viatge per les pedres de Khorluith

Quan fa un parell de mesos vaig saber que acabava de sortir al carrer una novel·la de fantasia èpica en català i escrita per un autor català no me’n sabia avenir. Me’n feia creus. Per a mi que, de Cròniques de Neopàtria estant, he posat el crit al cel per l’absència de títols de novel·les de fantasia heroica en la nostra llengua aquest fet era una gran notícia. Una notícia molt, molt important. I perquè ho era? Doncs perquè n’estic segur que com més títols de fantasia èpica apareguin, més se’n publicaran. Cal que entrem en un cercle virtuós. A més, pocs dies després vaig assabentar-me de l’aparició d’encara una altra novel·la de fantasia èpica en català, “El Paradís Mort”, dels germans Aleix i Arnau Ortuño, autoeditada. Increïble!

De seguida vaig començar a voler saber més coses d’aquesta novel·la (“La Pedra de la Llum”) i del seu autor (en Carles Vilar) i m’hi vaig posar en contacte. Vam estar parlant per Messenger i vam quedar que ens veuríem a la presentació de la novel·la a la llibreria Gigamesh de Barcelona. Mentrestant vaig comprar-me el llibre i vaig començar a llegir-lo. I em va enganxar, ja de bon començament. Vaig pensar que feia temps que no llegia en català un llibre de fantasia èpica tan bo.

I de què va, “La Pedra de la Llum”? La novel·la, que és el primer llibre d’una trilogia, s’esdevé a Khorluith (que vol dir “terra de les pedres”), una gran illa-continent creada pels déus, habitada per humans i per narthorim, una raça semblant a l’humana però d’éssers més alts i forts que els humans, i pels descendents de totes dues races o espècies. A Khorluith també hi ha dracs, trols i altres éssers sense nom, alguns dels quals potser encara no apareixen en aquesta primera novel·la. I també hi ha màgics, com Eranthur, un dels grans protagonistes de la història.

I què s’hi esdevé, a Khorluith? Alguna cosa dolenta es mou al sud. I caldrà fer-hi front.

En aquest sentit “La Pedra de la Llum” és semblant a “El Senyor dels Anells”. Un mal que amenaça el món apareix i caldrà combatre’l. I hi ha un mag, com en Gàndalf, Eranthur, i un jove amant de la història antiga i de les llegendes ancestrals, en Gnefuos, que podria ser una mena de Frodo.

Un altre detall de la novel·la em recorda Tolkien. Just abans que comenci pròpiament cadascun dels capítols del llibre tenim un petit fragment de la narració de la creació del món de Khorluith per part dels déus. Per temàtica i per estil aquests fragments em recorden les primeres pàgines de “El Silmaríl·lion” i és possible que l’autor s’hi hagi inspirat.

I evidentment, “La Pedra de la Llum” és un gran viatge, en l’espai i en l’ànima de cadascun dels seus protagonistes (un concepte que el mateix autor reconeix que el va prendre dels llibres de Terramar, d’Ursula K. LeGuin), un viatge que serà iniciàtic l’objectiu del qual, com hem dit abans, és salvar el món d’un gran Mal.

Khorluith, al meu entendre, és un món que s’inspira en la història antiga i que té un cert aire medievalitzant. Però no el veig gaire tolkienià, el món de Khorluith, en el sentit que és un món que s’inspira en la cultura mediterrània, no pas en la nòrdica o la cèltica. Endemés, trobem coses en el worldbuilding d’en Carles Vilar que pensem que són de creació pròpia.

“La Pedra de la Llum” és una novel·la d’aventures. I és una novel·la de descobriments de coneixements que restaven amagats. Com a primera part d’una trilogia que és, el final de la novel·la no representa el final de la història i aquest és el petit problema de les trilogies (o pentalogies o heptalogies o el que sigui...) de fantasia èpica: les novel·les que les composen no es poden llegir de forma independent, sinó que per llegir el segon llibre, si el vols entendre, necessites haver llegit prèviament el primer. Però bé, si la història és bona (i la història de “La Pedra de la Llum” ho és) això no ha de suposar cap gran problema.

Què més podem dir del llibre? Que està molt ben editat (per l’editorial Tempore), amb una portada i unes il·lustracions interiors molt evocadores de l’artista Pau Gasol Valls i amb uns mapes de la terra de Khorluith molt ben dibuixats pel mateix Carles Vilar i presentats, que ens fan venir ganes de fer un viatge per aquest món de fantasia producte de la fecunda imaginació d’aquest escriptor de la Garriga.

Al final de tot de la novel·la hi ha un petit diccionari que ens defineix els diferents indrets de Khorluith, les diverses races i pobles que l’habiten i els déus que el crearen.

Abans no us he acabat d’explicar que vaig anar a la presentació de “La Pedra de la Llum” a Gigamesh i hi vaig conèixer personalment el seu autor. En Carles Vilar és una persona extremadament amable i de tracte senzill i honest. A més de bon escriptor és una bona persona que et transmet la seva passió i el seu amor per la literatura, les arts, la natura i per aquest món de fantasia èpica tan ric que ha creat i per la història que s’hi desenvolupa. Vam estar parlant una estona i de ben segur que en el futur compartirem les nostres experiències en la literatura fantàstica.


Finalment us vull dir que “La Pedra de la Llum” és una novel·la que, al meu entendre, és una de les millors històries de fantasia èpica que s’han escrit en llengua catalana i, per a mi, una de les lectures que he gaudit més aquests darrers temps. Llegiu-la!

Ací us deixo el llistat de llibreries on podeu trobar "La Pedra de la Llum":

Librería Gigamesh BARCELONA
Casa del Llibre Barcelona BARCELONA
Distribuïdora Popular BARCELONA
Llibreria Documenta BARCELONA
Llibreria Les Voltes GIRONA
Estanc La Plaça LA GARRIGA

LLibreria Strogoff LA GARRIGA
Llibreria Biset LA GARRIGA
Llibreria La Gralla GRANOLLERS
La impossible BARCELONA
Llibreria Ona BARCELONA
CAP I CUA BARCELONA
LLIBRES PARCIR MANRESA
Llibreria Racó del Llibre RUBÍ
Llibreria Gaudí REUS
Galatea Llibres REUS
Llibreria Adsera TARRAGONA
Llibreria La Capona TARRAGONA
Llibreria Caselles LLEIDA
Llibreria Geli GIRONA
Llibreria Empúries GIRONA
Còmics Vint-i Dos GIRONA

AMAZON INTERNET
AGAPEA INTERNET



dilluns, 19 de juny de 2017

Saba nova a la fantasia èpica en català: “La Pedra de la Llum”, de Carles Vilar



Feia temps que Cròniques de Neopàtria s’havia convertit en l’altaveu de tots aquells lectors catalans que ens sentíem orfes de referents literaris de fantasia èpica en la nostra llengua. Ens estranyava que, pràcticament, no hi hagués escriptors de fantasia èpica en català. És cert que la nostra literatura no té gaire múscul a nivell editorial, de grans xifres i best-sellers, però sí que té grans escriptors de prestigi internacional que no tenen res a envejar als grans de la literatura universal contemporània. Però semblava que hi havia una mena de maledicció mordoriana que no permetia l’aparició de noves obres literàries de fantasia èpica en català. Era com si una inexplicable malastrugança, potser ordida per Sàuron en persona, hagués caigut sobre el nostre gènere en la nostra llengua.

Ara, tanmateix, del cor de la Comarca, en aquest cas, del Vallès Oriental, de la Garriga, en sorgeix una nova esperança per a tots els lectors d’aquesta nostrada Terra Mitjana catalana. L’escriptor es diu Carles Vilar i, amb la seva màgia, ens vol il·luminar el camí de la fantasia èpica en català amb una relíquia meravellosa: la seva novel·la “La Pedra de la Llum” (Ed. Tempore, 2017).

El primer que ens atreu d’aquest llibre és la seva portada, obra de l’artista Pau Gasol Valls. Hi veiem un paisatge de meravella, dues persones albirant una ciutat fantàstica i un drac solcant el cel. Una il·lustració de molt bona factura que ens fa venir ganes de saber qui són aquests dos personatges i quines aventures viuran.

Sabem que aquesta és la primera novel·la d’una ambiciosa trilogia que, de ben segur, ens farà passar moltes hores d’una lectura que ens mantingui enganxats al llibre i, si pot ser, ens faci pensar i ens faci somiar desperts!

A Cròniques de Neopàtria (blog i facebook) us anirem informant sobre aquesta trilogia i, de seguida que ens hàgim llegit “La Pedra de la Llum” (ens en morim de ganes!!!!), us en deixarem la ressenya!

Sinopsi:
 
Les pedres precioses de l’interior de cada ésser els guiaven. Eren els camins a seguir per formar part del que els Primers Déus havien creat. La llum de les pedres havia sorgit per fer-se sentir, fer-se cercar i per aprendre a viure-hi fins al final.

Potser era el moment de cercar aquella llum que venia del passat, ara esvaïda per les tenebres del temps, només retrobada per les ments més despertes i buscada en els llibres més sagrats.

¿Quin futur esperava Khorluith, la terra de les pedres?

¿Què amagava el passat?

Un viatge a l’interior de cadascú, un viatge per conèixer-se a si mateix. Un viatge al passat i al cor de les llegendes.

Una eterna lluita entre la llum i la foscor.

Llibreries on es pot aconseguir (tot esperant que se'n vagin afegint de noves):



Llibreria Strogoff LA GARRIGA
Llibreria Biset LA GARRIGA
Llibreria La Gralla GRANOLLERS
La impossible BARCELONA
Llibreria Ona BARCELONA
CAP I CUA BARCELONA
LLIBRES PARCIR MANRESA
Llibreria Racó del Llibre RUBÍ
Llibreria Gaudí REUS
Galatea Llibres REUS
Llibreria Adsera TARRAGONA
Llibreria La Capona TARRAGONA
Llibreria Caselles LLEIDA
Llibreria Geli GIRONA
Llibreria Empúries GIRONA
Còmics Vint-i Dos GIRONA

AMAZON INTERNET
AGAPEA INTERNET


dissabte, 10 de juny de 2017

“Pàtria”: èpica i fantasia medieval catalanes

La màgia i la mística paganes són presents a Pàtria

Fa molts anys que penso que el cinema català necessita creure molt més en ell mateix. Al cinema català, igual que al país, li mancava atreviment. Fins ara són ben poques les produccions cinematogràfiques o televisives en llengua catalana que hagin triat els gèneres èpic, d’aventures i fantàstic. Me’n recordo del “Capità Escalaborns” de fa molts anys, de principis de la dècada de 1990, i me’n recordo de la sèrie de TV3 “Arnau”, sobre la llegenda del comte Arnau, i me’n recordo també de la minisèrie “Serrallonga”, molt digna (llàstima del marcadíssim accent castellà del protagonista, que no donava credibilitat a un personatge que representava que era un pagès català de les Guilleries del segle XVII). Però a part d’aquestes produccions esmentades, poca cosa més.


“Pàtria. La llegenda dels nou barons de la fama”, del director Joan-Frank Charansonnet ens ensenya que amb passió, treball, entrega i sobretot atreviment, el cinema català es pot posar al nivell de qualsevol cinematografia d’un país europeu de les dimensions de Catalunya. Aquest film també ens ensenya que al nostre país i a la nostra cultura catalana tenim una història, unes llegendes i uns paisatges increïbles, que poden inspirar grans històries èpiques. La història d’Otger Cataló no té res a envejar a la del rei Artur, a la del Cid Campeador, o a la de Joana d’Arc, per exemple. “Pàtria” ens mostra que els catalans també tenim mites fundacionals arrelats a la nostra terra com qualsevol país del nostre voltant.
Miquel Sitjar és Otger Cataló


Dit això, centrem-nos en la història que ens explica el film. Al segle XV el monjo Climent de Vallcebre, acompanyat de l’Aran, un jove que ha afillat, arriba al monestir de Sant Llorenç de Bagà, al Berguedà. Malalt, vol passar la recta final de la seva vida en un entorn d’estudi i contemplació i acompanyat de bona gent, entre els quals el seu vell amic, l’abat Ponç. Al monestir hi ha el jove monjo Pere Tomic, que instruirà l’Aran en la història i l’escriptura i posarà per escrit la història d’Otger Cataló, que Climent de Vallcebre li explicarà. Otger Cataló és un cavaller de l’altra banda dels Pirineus arribat al territori que després s’anomenarà Catalunya. A la nostra terra Otger lluitarà contra els sarraïns que la ocupen, serà ferit en una contesa i, després de recuperar-se de les seves greus ferides, convocarà amb el seu corn màgic els principals cavallers del país, els nou barons de la fama, per alliberar-lo del jou sarraí.


El cartell del film.
En primer lloc, vull parlar de la gran interpretació dels actors principals del film. En Boris Ruiz, fent de Climent de Vallcebre, fa una interpretació senzillament sublim. Aquest home és un actor de primera categoria. No m’estranya que fos nominat a millor actor al Festival Internacional de Cinema de Niça, en el qual “Pàtria” participà (i guanyà) en la categoria de millor film de parla no anglesa. El que sí que m’estranya és que no fos ell el guanyador en la seva categoria. El seu somriure bonhomiós i murri, la seva tristesa joiosament resignada davant del fet que el seu pas per aquest món s’està acabant i el seu paper de narrador de la història... tot plegat fan de la seva interpretació un dels grans valors de “Pàtria”. L’actor mallorquí Miquel Gelabert en el seu paper d’abat Ponç posa tota la seva experiència i la seva bona feina en una interpretació també excel·lent. Els joves actors que interpreten l’Aran i en Pere Tomic (l'Oriol Curriu, un noi molt simpàtic amb el qual vam poder parlar després de la preestrena de Barcelona) ens mostren que tenen un gran futur en aquesta professió. Llàstima que els nou barons de la fama no tinguessin un paper més llarg en el film, perquè amb més minuts podrien haver demostrat la seva bona interpretació. I també vull fer menció d’un actor amb accent de les terres de Ponent que feia el paper d’inquisidor a punt de cremar dues bruixes. Vaig creure molt en la veracitat del personatge gràcies a la gran interpretació de l’actor. I finalment Otger, interpretat per Miquel Sitjar, un personatge coratjós, abnegat, vehement i dur com el ferro de la seva espasa. Una gran interpretació la seva, també. Molt més física que la dels altres personatges principals, cosa que no amaga les emocions que ens transmet en diversos passatges del film.


El film té grans moments:


-El jurament dels nou barons i Otger, per exemple, que fa posar la carn de gallina, que ens emociona.


-El moment de curació d’Otger, amb una dona d’aigua o una fada que el cuida dins la seva cova, amb el gos gànguil i el corn màgic de la llegenda. L’aparició de la fada, la qual parla una llengua antiga (la llengua ibera?) ens connecta amb les llegendes paganes, precristianes, del nostre país, amb la natura i els nostres mites més ancestrals. Per això algun personatge del film veurà pecaminós i contrari a la fe cristiana el relat de Climent de Vallcebre.


-La vida quotidiana dels monjos i les monges en els monestirs.


-Imatges èpiques en escenaris naturals grandiosos de les muntanyes i dels castells del nostre país.


-Les escenes de batalles, que tot i el baix pressupost del film (uns 250.000 euros), han quedat molt bé, amb la participació de la gent d’Alma Cubrae, especialistes en recreacions de caràcter medieval.


En el meu cas haig de dir que he vist el film dues vegades, el dia de la preestrena al Cineclub Aribau i el dia de l’estrena a Lloret de Mar. Aquests dos visionats m’han permès de valorar i apreciar molt millor i amb molta més calma una sèrie de detalls a diversos nivells (de la història, de la imatge, interpretatius) que en el primer visionat no vaig copsar del tot.


Per tot això, Cròniques de Neopàtria us recomana que aneu al cinema a veure “Pàtria”. Gaudireu d’una bona estona, de cinema d’aventures i èpic, basat en el ric patrimoni històric, llegendari i mític del nostre país.




dimecres, 31 de maig de 2017

La llegenda d’Otger Cataló, l’Excalibur català



El cartell del film
El cinema català feia molt de temps que necessitava un film com Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama. L’obra cinematogràfica el director de la qual és Joan-Frank Charansonnet –que també és un dels actors del film- és històrica, és èpica i té tocs de fantasia. Charansonnet, al costat de Miquel Sitjar, actor principal del film, feia temps, des de la seva època d’estudiants, somiaven de fer un dia un film que narrés els orígens de la nació catalana, un Excalibur o un Braveheart català. I finalment han aconseguit fer realitat el seu somni. Pàtria és un film èpic ambientat en la naixent Catalunya en època medieval, quan bona part del país restava en mans sarraïnes, que de ben segur que agradarà a tothom que va vibrar amb l’esmentada Braveheart i a tots els fans catalans de la cèlebre sèrie de fantasia Joc de Trons.

Els darrers mesos han anat apareixent diversos tràilers oficials del film en els quals es poden veure escenes que t’arriben al cor, lluites èpiques, aparicions màgiques, i paisatges corprenedors del Pirineu català, tot plegat de la mà de grans actors del país com l’esmentat Miquel Sitjar –en el paper del protagonista d’Otger Cataló-, Boris Ruiz, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Miquel Gelabert, l’actor marroquí Alí El Aziz i el mateix director Joan-Frank Charansonnet.

Miquel Sitjar és Otger Cataló
El film tindrà la seva preestrena el dia 5 de juny en el Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà i el 24 de maig a Madrid, en la 1a Mostra de Cinema Català de la capital d’Espanya. El film s’estrenarà a una trentena de cinemes comercials de Catalunya el divendres 9 de juny i el 18 de juny clausurarà el Festival de cinema Sant Cugat Fantàstic d’aquesta ciutat del Vallès Occidental.

Hem de dir que el 20 de maig Pàtria va ser premiada amb el guardó de millor film de parla no anglesa en l’International Film Festival de la ciutat occitana de Niça. En aquest certamen Pàtria havia estat nominada a dos premis més: el de millor director de parla no anglesa (Joan-Frank Charansonnet) i el de millor actor protagonista de parla no anglesa (Boris Ruiz).

El film també serà exhibit a Le Marché du Film del Festival de Canes.

L'element fantàstic és present al film
Cal dir que el guió del film –a càrrec del mateix Charansonnet i de Pau Gener i publicat per l’editorial la Vocal de Lis- es pot trobar a les llibreries en format llibre. De fet, per Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts en català.

El film narra la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama, una història que apareix en textos medievals i que es remunta molt enrere en el temps, en les boires de la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana, en els inicis de la Reconquesta catalana, en la lluita dels primers catalans contra els sarraïns. El film va endavant i enrere en el temps, mostrant les aventures d’Otger Cataló i els seus nou barons i com, segles després, al segle XV, el monjo Pere Tomic posa per escrit aquesta història en el monestir de Sant Llorenç, al Berguedà.


Fa temps que tinc moltes ganes de d’anar al cinema per poder gaudir d’aquest film, tot un rara avis en la cinematografia catalana, la qual no té gaire tirada cap al cinema èpic i d’aventures. N’estic segur que Pàtria –un film que no ha rebut ni un cèntim de diners públics i que s’ha finançat exclusivament amb capital privat i mitjançant el micromecenatge- sacsejarà el panorama cinematogràfic català. Cal que anem al cinema a gaudir d’una excel·lent història d’aventures i per donar suport a una iniciativa pionera en el nostre cinema. Perquè cal que tothom sàpiga que els catalans també podem fer cinema d’aventures en la nostra llengua.

"Pàtria" és un film èpic i d'aventures en català
I si voleu conèixer l’indret on Otger Cataló i els seus nou barons de la fama van fer el seu mític jurament, cal que aneu al santuari de Montgrony, al municipi de Gombrèn, al Ripollès, un indret meravellós, en plena natura, voltat de muntanyes i de la màgia de les llegendes fundacionals de Catalunya.

Podrem gaudir de Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama al cinema del Teatre de Lloret de Mar els dies 9, 12 i 13 de juny a les 21:00 h, presentada per l’Espai Setè Art. El 9 de juny, actors i membres de l’equip tècnic seran presents a l’estrena. Hi anireu? Jo no m’ho perdré per res del món!







dimarts, 2 de maig de 2017

Entrevista a Marc Martorell. La lluita per publicar fantasia èpica en català



Fa un parell d’anys vaig llegir el llibre de relats “Catalunya mítica” (Orciny Press, 2015), un recull de narracions de fantasia i ciència ficció de diversos autors inspirades en les llegendes, els mites i la història de Catalunya.

Entre aquests relats n’hi havia un de fantasia èpica, “Tymbala Erdal Vrük”, l’únic de fantasia èpica de tot el llibre, del joveníssim autor –historiador de formació- Marc  Martorell Escofet. El relat s’inspira en el mite del Timbaler del Bruc i s’esdevé en un món fantàstic creat per la imaginació d’aquest escriptor. El cert és que el relat em va agradar, per la història i sobretot per la riquesa i la complexitat del món creat per l’autor i per l’original sistema de màgia que s’hi pot entrellucar.

En Marc té publicada aquesta narració i una altra, “La Terra de l’Aigua Sòlida”, que apareix en el número 2 de la revista “Inèdits”, i que també s’esdevé en aquest mateix món.

El cert és que en llengua catalana no hi ha cap escriptor consolidat que hagi volgut centrar la seva obra literària en el gènere de la fantasia èpica. Cap de consolidat, almenys. En Marc –i un servidor que administra aquest blog- té aquest projecte i a poc a poc el vol convertir en una realitat.

Us deixo amb la petita entrevista que li vaig fer fa uns mesos i que fins avui no he pogut publicar. Tingueu en compte en Marc i, si podeu, llegiu els seus relats publicats.

Fèlix Rabassa: Quan fa que escrius?
Marc Martorell: Sempre he tingut ganes d’explicar històries. No va ser fins els setze anys que no se’m va acudir que podia fer alguna cosa més que llegir. Fou aleshores quan vaig pensar que jo també podria escriure alguna bona història.

F.R.: Quantes novel·les tens escrites?
M.M.: De moment una. Va ser una de les primeres coses que vaig crear seriosament i porta per títol “Cròniques de l’Arxiu: Mascarada”. És una novel·la que parla de la cerca del coneixement i la llibertat, una història de fantasia èpica amb referents mediterranis, per descomptat! Vaig trigar uns dos anys per escriure-la, entre el disseny del món on es desenvolupa, els pobles que l’habiten i la història mateixa de la novel·la. Tanmateix, encara no està publicada. Veient-ho en perspectiva i amb tot allò que he après posteriorment, no és una creació gaire bona, hehe... Tot i això, potser algun dia hi retorno, perquè el món que vaig crear m’agrada i crec que se li pot treure força suc!

F.R.: I relats?
M.M.: De relats seriosos n’he escrit dos, tots dos publicats. Un és “Cròniques de l’Arxiu: la Terra de l’Aigua Sòlida”, publicat al número 2 de la Revista Inèdits. L’altre és “Tymbala Erdal Vrük”, publicat a l’antologia “Catalunya Mítica” de l’editorial Orciny Press.

F.R.: Ens en vols parlar?
M.M.: “La Terra de l’Aigua Sòlida” va ser el meu primer relat seriós publicat. El vaig escriure més o menys quan estava acabant “Mascarada” i amplia una mica el lore (el coneixement del món) de “Cròniques de l’Arxiu”. És ambientat uns tres-cents anys abans d’allò que passa a la novel·la i tracta sobre la descoberta d’un nou continent i el primer contacte de civilitzacions completament diferents. “Tymbala Erdal Vrük”, en canvi, el vaig escriure després d’acabar –i rellegir unes quantes vegades- “Mascarada”. Estava una mica frustrat perquè no em publicaven enlloc la novel·la i vaig decidir provar sort escrivint relats. Em vaig presentar a la convocatòria d’Orciny Press, que demanava que reimaginéssim mites catalans, i vaig pensar que el del Timbaler del Bruc seria genial. El vaig repensar completament, agafant la base mediterrània i mitològica catalana –bastant basada en la suposada bruixeria musulmana i la manca de comprensió entre pobles- i vaig crear tot un nou món. Potser va ser justament per això que, rellegint-lo quan ja va ser publicat, vaig poder entendre la crítica que se li havia fet per part de lectors i lectores: que la història no acabava d’aixecar el vol. Volia explicar massa coses en massa poques pàgines! Però estic content d’haver intentat trencar l’estereotip del clàssic món fantàstic medieval que mira cap a l’Europa central i del nord.

F.R.: Ens vols explicar alguna cosa més d’aquest món que has creat i estàs creant?
M.M.: Ara mateix estic escrivint una novel·la autoconclusiva –o això espero!- en la qual intento que es reflecteixi tot allò que he après aquests anys escrivint i cercant editorial per als meus relats. Encara és una mica prematur explicar de què anirà la història, però t’asseguro que hi ha màgia, batalles entre entitats divines i dilemes morals que espero que agradin si algun cop me l’acaben publicant. Té, també, el seu propi món i els seus propis pobles, i també m’agradaria que trenqués amb la fantasia èpica medievalista de la qual tant estic cansat. El món que he creat és en plena era industrial, amb canvis en la societat, però també estic intentant que no segueixi l’eurocentrisme que tant caracteritza el gènere. Si ho aconseguiré o no ja ho veurem, però les intencions també compten, a l’hora d’escriure!

F.R.: Moltes gràcies, Marc, per haver atès l’entrevista de Cròniques de Neopàtria!