dimarts, 11 d’octubre de 2016

Ressenya de "El Fermall del Rei Elf", de Fèlix Rabassa, per l'escriptora Margarida Aritzeta

Avui us vull mostrar la ressenya que l'escriptora (havia estat membre del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i autora de novel·les com Emboscades al Gran Nord, Vermell de cadmi, El cau de llop, Atlàntida, El Gorg Negre, L'herència de Cuba, La maleta sarda, El pou dels maquis o la seva darrera Els fils de l'aranya) i professora de la URV Margarida Aritzeta ha fet del meu relat El Fermall del Rei Elf. Estic molt content que li hagi agradat tant el relat. Aquesta opinió em dóna encara més força i ànims per seguir contant històries sobre el món de Pirènia, el regne de Cairàs, el comtat de Castellroig, les Terres Salvatges, l'imperi de Saipan...

Aquí us deixo la ressenya:



El fermall del rei elf, relat de fantasia èpica de Fèlix Rabassa

El fermall del rei elf és un relat que va ser guardonat al Premi Guillem de Belibasta de relats d’aventures a la natura (2016) i publicat en el recull de relats que porta el títol de Començar de zero i altres narracions

Amb un domini total del ritme de la narració i de la intriga, que es planteja des del primer paràgraf, el relat descabdella no només un relat d’aventures a la natura, sinó un univers complet que serveix d’escenari per a una aventura trepidant de fantasia èpica. Hi apareix una geografia complexa i un estol de personatges, humans, mitològics i fantàstics que lluiten a mort per tal de sotmetre o alliberar el món del domini de la Por. L’heroi cridat a fer-ho és un jove aparentment senzill, però decidit, en Sau de Treviac, anomenat “el Caçaire”. En Sau s’endinsa en les Terres Salvatges a la recerca d’un fermall que ha estat robat, una tasca gegantina que aviat l’enfrontarà a tota mena de personatges, li proporcionarà aliats i l’envoltarà de perills.

El lector hi trobarà emoció, les formes de vida a la muntanya dels habitants del país, el pas de criatures infames sorgides del llegendari i dels relats populars, el poder del Bosc i de la Natura, i els hi trobarà amb la mateixa força que observem en els relats de Tolkien, així com també ens podem delectar amb la cruesa de lluites i batalles a vida o mort, amb l’aparició de personatges màgics i objectes amb poder, com són l’espasa d’en Sau o el mateix fermall. El llenguatge llisca, lleuger i la tècnica hi és molt ben utilitzada perquè el lector pugui assistir directament, com si sh’hi trobés, als diversos episodis de la història.

M’ha fet la impressió de veure, a l’altra banda dels indrets d’una geografia inventada, el que es podria prendre també com una mena de mapa del nostre país i les nostres tradicions èpiques i fantàstiques. Com si la via que un dia va encetar Jaume Fuster amb la seva Trilogia del Món Conegut tingués alguna mena de continuïtat o que aquest relat es volgués inscriure en la voluntat de construir una fantasia èpica, universal, sí, però des d’una aportació autènticament catalana.

És d’esperar que l’autor, en un futur, ens ampliï aquests horitzons i ens doni més relats, o novel·les, per al nostre plaer lector, d’aquests o uns altres personatges embolicats en la lluita eterna entre el Bé i el Mal, perquè els ingredients ja els té i la capacitat i domini de la tècnica que es necessiten per bastir mons imaginaris també.


Margarida Aritzeta, escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la URV




3 comentaris:

  1. Que bé! Més ganes encara de llegir-lo. Si a la Margarida Aritzeta li ha agradat, el relat ha de ser molt bo per força. Molt bona ressenya de la Margarida, i a tu, Fèlix, altre cop, una gran enhorabona!

    ResponElimina