dimarts, 21 de maig de 2019

Trilogia de còmics “Serrallonga 1640”, d’en Ricard Dilmé


Avui no parlaré de fantasia a Cròniques de Neopàtria, ans de còmic històric en català, un gènere que té certes connexions amb la fantasia, sobretot per les ambientacions situades o inspirades en un escenari del nostre passat, per la presència d’herois i antiherois protagonistes i per les constants aventures que han de viure.

El nostre país, com en altres camps de la literatura catalana, té un gran dèficit quantitatiu de còmic per a adults pensat i escrit en català. A part dels còmics històrics de n’Oriol Garcia Quera i de la trilogia sobre el bandoler Serrallonga d’en Ricard Dilmé, de la qual parlarem en aquest post, només tenim unes quantes aportacions soltes que puguem trobar en certes llibreries del país. Si algun lector té coneixement de còmics fantàstics o històrics per a adults i en català, demano que ho comenti en aquest post. La trilogia d’en Serrallonga 1640 d’en Ricard Dilmé, dibuixant de Santa Coloma de Farners, cobreix una part d’aquest buit que pateix el còmic en català.

La divulgació de la nostra Història és una bona eina per al desvetllament de la consciència nacional adormida per 300 anys o més d’opressió. Cal que les noves generacions de catalans coneguin la veritable història del seu país i com els catalans del passat van lluitar per defensar la seva terra, la seva llibertat, la seva forma de vida, les seves tradicions i l’herència dels seus avantpassats.

Els catalans tenim molts herois desconeguts. El seu record es perd en les boires del passat i entre la pols d’arxius oblidats. El vent tramuntanal udola sobre les seves tombes oblidades i els seus ossos es barregen amb la terra d’antics fossars anònims perduts enmig de la boscúria, antics escenaris de batalles que els historiadors moderns han tret de l’oblit de la nostra memòria col·lectiva.

Els herois catalans del passat no són pas menys valents ni les seves gestes són menys honorables que les dels que han estat immortalitzats per Hollywood, com el Braveheart escocès. Però molt sovint no han rebut el reconeixement que es mereixien. Ja ho diu en Ricard Dilmé al petit prefaci del tercer llibre de la seva trilogia: “Valorem tot allò que ens imposen els altres i no posem en valor el que ens és propi. No deixa de ser una manera més de fer el país més petit. Pensant en tot plegat, un bon dia em vaig decidir a posar-hi una mica de remei i, des de la més absoluta modestia, m’he proposat crear un personatge, un producte, un heroi actual, per a veure si podem introduir una petita escletxa en aquest món que ens han ocupat els altres”.

I aquest heroi és en Serrallonga. Però no és un Serrallonga qualsevol. Si més no és un Serrallonga de ficció, que va sobreviure a la seva propia mort, a l’execució a què fou sotmès el 8 de gener de 1634. Un Serrallonga que es va convertir en cabdill dels catalans contra els espanyols que oprimien la nostra gent durant la revolta dels Segadors de 1640 (“Torna Serrallonga 1640”), que lluità a la Guerra dels Segadors (“Serrallonga Bandera Negra”) i que, finalment a “Serrallonga. Els angelets de la terra”, es posa del costat del catalans que es revolten contra la ocupació francesa als comtats de la nostra nació situats al nord dels Pirineus.

Ens trobem davant d’una trilogia les aventures de la qual ens situen entre 1634 i 1672, anys en què Catalunya va patir invasions i fou l’escenari de revoltes per alliberar el país de les tropes de les monarquies espanyola i francesa i aquest serà el sagnant, trist, brutal però alhora apassionant escenari de les aventures del Serrallonga d’en Ricard Dilmé. Tenim, doncs, a les nostres mans, una trilogia de còmics que es situen a l’època de D’Artagnan (aquest personatge literari apareix en un moment determinat de la trilogia d’en Serrallonga), dels duels entre mosqueters i d’aventures a la França d’època moderna. El Serrallonga d’en Dilmé té molts paral·lelismes, en aquest sentit, amb l’obra de l’escriptor francès del XIX Alexandre Dumas, tot i que els escenaris de les aventures d’en Serrallonga són catalans, no pas francesos. Sí, en la trilogia d’en Serrallonga hi veurem paisatges coneguts i estimats (Salses, Hostalric, Tossa, Blanes, els cingles de Tavertet amb el negat vilatge de Sau, Santa Coloma de Farners, Roses, Sant Pere de Rodes, Nyer, Ceret, Vilafranca de Conflent...), nostrats, que ens transportaran als paisatges, a l’arquitectura i a la indumentària de la gent de la Catalunya del XVII.

A continuació us parlaré breument de cadascun dels llibres.


Torna Serrallonga 1640

En aquest primer volum de l’any 2009 en Ricard Dilmé explica com el bandoler Joan de Serrallonga es converteix en el seu personatge de llegenda, un Serrallonga que no és ajusticiat l’any 1634 com ens diu la història. Aleshores el dur i despietat Serrallonga decideix de refer la seva quadrilla de bandolers i de posar-se al servei de Catalunya en la seva lluita contra els exèrcits castellans i francesos que l’envaeixen. Veurem com els catalans lluiten sense treva per recuperar la vila de Salses, ocupada pels francesos, com són utilitzats com a carn de canó pels castellans, els quals es desentenen de la lluita per la defensa de Catalunya, que aleshores formava part de la monarquia hispànica.

També serem testimonis de l’evolució d’en Serrallonga, del bandoler despietat, lladre de camí ral, a lluitador convençut per les llibertats del país.


Serrallonga. Bandera negra

L’any 2010 en Ricard Dilmé, va publicar el seu segon còmic sobre en Serrallonga.

A “Serrallonga, bandera negra” el nostre heroi enarbora aquesta bandera catalana que simbolitza el combat a ultrança en defensa de la terra, de la nostra gent, en plena Guerra dels Segadors. El còmic comença a Blanes l’any 1652. Aleshores en Serrallonga recorda les seves accions d’ençà de l’any 1641, en els primers moments de la Guerra dels Segadors.

En aquest còmic hi apareixen amics d’en Serrallonga i enemics seus. Alguns d’aquests personatges se sap que interactuaren en la vida d’en Serrallonga (en la seva vida “històrica” fins a l’any 1634) i altres apareixen en el còmic com a llicència de l’autor. Hi apareixen Tomàs de Banyuls i Orís, senyor de Nyer, el coronel Montpalau, na Joana Massissa, la seva amant, Olivier de Gleu, senyor de Durban, Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, i també D’Artagnan, personatge sortit de l’obra d’Alexandre Dumas, així com el cardenal Richelieu i Pau Clarís, el president de la Generalitat quan aquesta institució proclamà la primera República Catalana.

Diversos escenaris catalans protagonitzen les pàgines d’aquest còmic i Blanes, la meva vila, és un dels indrets que més hi apareixen. És per això que els blanencs interessats en la nostra història gaudiran d’allò més aquest còmic, perquè hi podran veure una vista general de la nostra vila tal com devia ser a mitjans del segle XVII, quan els castellans van posar setge a les nostres muralles l’any 1652. I, en el còmic, en Serrallonga era a Blanes defensant la vila al costat dels blanencs i dels miquelets catalans. I també hi podrem veure la Font Gòtica. Tot un plaer, perquè segurament els nostres principals símbols històrics com a vila fins ara no devien haver estat reproduïts mai en còmic.


 
Serrallonga. Els angelets de la terra

L’any 2012 en Ricard Dilmé va publicar aquest tercer i darrer còmic de la saga d’en Serrallonga. En aquest “Serrallonga. Els angelets de la terra”, en Serrallonga i la seva filla, obligats a refugiar-se al casal del seu protector i amic el vescomte de Viver, ajuden els catalans del nord que volen expulsar els francesos que han annexat les comarques del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Fenolleda al Regne de França, i les volen reintegrar al Principat de Catalunya. Així en Serrallonga lluita al costat dels angelets de la terra, com així s’anomenaven els patriotes catalans que s’aixecaren contra els ocupants francesos, durant la “revolta de la sal”, així com al costat dels miquelets, les tropes irregulars catalanes vingudes del sud dels Pirineus. En Serrallonga també farà costat als patriotes que organitzaren el complot de Vilafranca de Conflent.


El còmic és un viatge ple d’emocions i d’aventures a la Catalunya d’època moderna, sobretot a la Catalunya del Nord, un territori, uns comtats, que aleshores començaven a viure els estralls de la dominació francesa.


Podeu trobar els còmics a les següents llibreries:
Les Voltes i Llibreria 22 de Girona, Butinyà de Santa Coloma de Farners, Muntanya de Llibres de Vic i a la Llibreria Catalana de Perpinyà.

Cap comentari:

Publica un comentari