dimecres, 4 de juny de 2014

El heavy metal i la fantasia èpica. Les lletres de Sangtraït



El món de la fantasia èpica fa temps que es va convertir en una important font d’inspiració per a molts grups de rock dur i heavy metal en moltes de les seves varietats. Potser la primera d’aquestes bandes va ser Led Zeppelin. Algunes cançons d’aquest grup pioner del rock dur fan referència a l’obra de J. R.R. Tolkien.


Molt més endavant, amb l’aparició del power metal de la mà dels alemanys Helloween amb els seus discos “Keeper of the Seven Keys” (nom que fa referència a un fantàstic i misteriós guardià de les set claus), a la segona meitat de la dècada dels 80, moltes bandes basaran les lletres de les seves cançons en la fantasia èpica.

Els alemanys Blind Guardian introduïren la fantasia èpica de la mà d’autors com J.R. R. Tolkien, Robert Jordan, Michael Moorcock o George R. R. Martin. Blind Guardian, des de finals dels 80 fins avui ha creat tota una mística al voltant de les lletres de les seves cançons i de les portades dels seus discos, amb dracs, orcs, elfs, cavallers errants i trovadors de terres imaginàries. Els italians Rhapsody (avui Rhapsody of Fire o Luca Turilli’s Rhapsody) arribaren a crear els seus propis móns, que els serviren d’inspiració per a les lletres de les seves cançons: recordem àlbums memorables com “Legendary Tales” o “Symphony of Enchanted Lands”. Els també italians Domine han basat la seva lírica en les sagues d’Elric de Melniboné (de Michael Moorcock) i de Conan el Bàrbar (de Robert E. Howard). I moltes altres bandes de molts països com Freedom Call, Skylark, Nightwish, Evertale, Dragonland, Pathfinder... i això només pel que fa el power metal, segurament l’estil musical que més ha tendit a maridar la fantasia èpica i el metal.


Al nostre país i en la nostra llengua, fa una colla d’anys, els empordanesos Sangtraït també barrejaren la fantasia amb el seu rock dur i heavy metal. Molts de nosaltres encara recordem amb enyorança els temps de discos com “Contes i llegendes”. Segurament que aquest és el disc de Sangtraït on la fantasia èpica és més present. Per començar, la impressionant i fantàstica portada on hi apareix un unicorn sota la llum de la lluna, en un paisatge amb certa inspiració surrealista. 

La cançó “La Reina del Gel” és una interpretació del mite de Sant Jordi, un mite de fantasia èpica ben nostrat. El cavaller que lluita contra el drac maligne per l’amor d’una princesa, la Serina. Una part de la lletra de la cançó diu: “Parlen els vells d'una història d'amor / d’un cavaller enfrontat a un drac cec. / Llança a la mà, sobre un cavall d’acer / lluiten els dos per tenir dret / a l’amor de la Serina, Reina del Gel.” D’altra banda, “El país de Mondorcórovi” ens parla de “Un món imaginari on som menys que les bèsties, / on van sobre unicornis verges i dimonis”.


A l’àlbum “Els senyors de les pedres”, la cançó d’aquest títol ens parla d’aquests senyors: “Els seus ulls t’estan mirant / anem, ells ens estan esperant / foc, s’està cremant el castell / surt, es el senyal de la nit. / Volen que vinguis amb l’aire / quan faci fred / són els senyors de les pedres / et criden a tu.” Una lletra de reminiscències medievals, en la qual se’ns diu que “hem de guiar-nos pels ulls, / pels ulls foscos del falcó”. A la cançó “Temps passats” se’ns explica que “Va haver-hi un temps / que en els boscos hi vivia gent / va haver-hi un temps / de cavallers, dames i castells / va haver-hi un temps / que es cultivava la raó en el camp / joglars i reines / s’estimaven a la vora el mar”. La temàtica fantàstico-medieval de cavallers, dames i castells torna a aparèixer. El protagonista de la cançó diu: “Vull escoltar les melodies d'una flauta d’or / vull conquistar les noves terres de darrera el món”.

La banda actual Los Guardians del Pont, amb dos ex-membres de Sangtraït, reprèn en part, aquesta temàtica amb el seu treball “Sancta Sanctorum”. Llàstima que, almenys que jo conegui, no hi hagi altres bandes de metall que cantin en català (parlem de bandes amb una certa entitat), les lletres de les cançons de les quals es basin en la fantasia èpica. Si n’hi ha alguna i no la conec, agraïré que m’ho feu saber.

P.S.: Arrel de la publicació d'aquest article, un membre dels Icestorm m'ha fet arribar aquest enllaç on podeu escoltar el seu disc "Contes de la Vall de Glaç". Me l'he començat a escoltar i sona bé. Amb la col·laboració d'en Quim Mandado, cantant i baixista de Sangtraït i actualment de Los Guardians del Pont. Escolteu-lo:

Icestorm - Contes de la Vall de Glaç
 

5 comentaris:

  1. Molt bona entrada. M'ha recordat els n'Gai n'Gai, que tenen una cançó amb els noms dels déus de l'univers lovecraftià (no és ben bé fantasia èpica, però va per aquí), i canten en català

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació. Tota una curiositat, això dels N'Gai N'Gai. No sé si algú ja ho ha fet, però en el cas que no, estaria bé que algú fes una tesi doctoral sobre la relació entre el "metal" i la fantasia èpica com a gènere literari i perquè molta gent d'arreu del món comparteix aquestes dues aficions.

      Elimina
  2. Us deixo el meu grup Icestorm. Espero que us agradi !

    http://www.youtube.com/watch?v=nVdvBMzLoQ4

    ResponElimina
  3. Molt interessant. A mi m’agrada la música basada en la fantasia èpica. Acabo d’escoltar la música de “Contes de la Vall de Glaç” que ens has enllaçat. La meva preferida és la primera, “La Vall de Glaç”; és la mena de música que m’agrada escoltar moltes vegades quan escric —m’ajuda a somiar.
    Estic llegint tot el teu bloc. Ja saps per què.

    ResponElimina