El castell de Montgrí |
La nostra terra,
la nostra gent, la nostra història, la nostra mitologia, les nostres llegendes
i els nostres paisatges, poden esdevenir matèria primera per a bastir mons
imaginaris per a la nostra pròpia literatura fantàstica. Perquè no? Si J. R. R.
Tolkien es va basar en la mitologia nòrdica per a construir la Terra Mitjana i
George R. R. Martin pren com a model l’Anglaterra medieval per a la seva “Cançó
de Gel i Foc”, la qual s’esdevé als Set Regnes de Ponent o Westeros (però també
a Essos, el continent oriental), perquè els escriptors catalans no poden
prendre com a referència els paisatges, la història i la civilització catalans
per a construir la seva pròpia cosmogonia fantàstica? Bé, de fet, alguns dels
nostres literats ja ho han fet. Almenys tres, i ara us en parlaré. Si coneixeu
algun altre autor de les lletres catalanes que ho hagi fet us prego que m’ho
notifiqueu.
En primer lloc,
en Jaume Fuster. Escriptor barceloní traspassat prematurament, guionista, autor
teatral i de novel·la negra, va escriure les “Cròniques del món conegut”, una
trilogia de fantasia èpica, molt influïda per Tolkien, les novel·les de
cavalleries i les llegendes i la geografia dels Països Catalans. Aquesta
trilogia estava formada per “L’illa de les Tres Taronges” (1983), que ocorre en
una illa que ens recorda moltíssim a Mallorca; “L’Anell de Ferro” (1985), la
qual s’esdevé en el Consell de Batllies, un territori que podríem assimilar al
Principat de Catalunya; i “El Jardí de les Palmeres” (1993), novel·la l’acció
de la qual té lloc en una terra que es basa en el País Valencià. Jaume Fuster,
doncs, fou pioner en la nostra literatura a l’hora de convertir la catalanitat
en matèria de fantasia.
Més recentment, en
Carles Batlle, que fins ara havia estat un reconegut autor teatral, ha encetat
un cicle fantàstic, “Les cròniques de Carr-mor”, que situa en un món paral·lel
imaginari a l’Alta Garrotxa. De moment n’ha publicat dos volums, “La llegenda
de l’impostor” (2012) i “Sota l’ombra del drac de pedra” (2014), que fa unes
poques setmanes acaba de sortir al carrer. Totes dues novel·les editades per La
Galera. A diferència de les obres de Jaume Fuster, haig de dir que encara no he
llegit cap d’aquests dos llibres. Resten pendents. En aquest país fantàstic i
paral·lel de Carr-mor (que deu tenir alguna mena de túnel que l’uneix amb el
nostre món), hi viuen uns homes que tenen una altra cultura, i hi habita una
fauna diferent de la que coneixem, però comparteix amb la nostra Alta Garrotxa
uns rius, unes muntanyes, uns boscos i un paisatge nostrats i reconeixibles. La
passió per l’excursionisme de l’autor i el seu coneixement dels paisatges d’aquestes
muntanyes ha estat la inspiració a l’hora de crear tot un món literari de
fantasia.
Finalment,
parlaré d’una novel·la de Margarida Aritzeta, “El gorg negre” (Estrella Polar,
2012), que ja vaig ressenyar en aquest blog. Aquesta història es desenvolupa en
els paisatges del Montseny, a les comarques de la Selva i el Vallès Oriental,
en un món de màgia al qual s’hi pot accedir des del nostre a través del gorg
negre del qual es fa esment en el títol de la novel·la.
Com ja hem vist
els paisatges, la història i la cultura catalans poden servir d’inspiració
literària a l’hora de crear històries èpiques, éssers fantàstics i mons
imaginaris. Només ens cal voler conèixer una mica més la nostra terra i llur
història i, sobretot, que posem en valor tot allò que és nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada