Avui parlaré
d’una saga de novel·les fantàstiques que (encara) no he llegit, “Les cròniques
de Carr-mor”, de Carles Batlle (Barcelona, 1963).
No passa gaire
sovint que un escriptor en llengua catalana publica una saga de novel·les de
fantasia èpica. Recordo el malaguanyat Jaume Fuster amb les seves “Cròniques
del món conegut”, de les quals en vaig dir quelcom en una recentíssima entrada
d’aquest blog. Però a part de la de l’escriptor barceloní traspassat el 1998, i
fins la de Carles Batlle, no conec cap altra saga de novel·les de fantasia
èpica escrites originalment en català.
Només per això
ja ens hem d’alegrar que en Carles Batlle, més conegut, fins ara, per ser autor
d’obres de teatre, hagi decidit explicar una història d’aventures èpiques que
s’esdevé en un món fantàstic a la Garrotxa.
En aquest món la
geografia coincideix amb les terres, boscos i muntanyes de la Garrotxa, de la
Mare de Déu del Mont al Comanegra. Tanmateix la toponímia d’aquest país
fantàstic és totalment diferent de la que coneixem. L’esmentada muntanya de la
Mare de Déu del Mont, per exemple, és Mun-bur, i Lliurona esdevé Lun-bur I això
és perquè els seus habitants no són catalans i la seva llengua i cultura és
diferent. També la fauna d’aquest món difereix, almenys en part, de la fauna
del nostre, de món. Hi trobem gròfuls (éssers simiescos), troms (bous de grans
dimensions), gàlibs (aus) o lingus (semblants als llops)...
El primer dels
llibres –editats tots dos per La Galera-, que va tenir força èxit, “Kàrvadan. La
llegenda de l’impostor”, va sortir al carrer el 2012, i la seva continuació,
“Sota l’ombra del drac de pedra”, és a les llibreries des de principis del mes
de juny passat.
El mateix autor
diu, a la pàgina de facebook dels seus llibres, en referència a la seva saga,
que no és una saga de novel·les juvenils. L’editorial La Galera, però, ha
decidit treure suc del vessant que pugui tenir de “novel·la juvenil” aquest cicle
de Carr-mor. Ha editat un volum anomenat “La Vall dels Troms”, en edició de
butxaca, pensat per al pla lector de batxillerat i secundària. “La Vall dels
Troms” equival a la primera part de “La llegenda de l’impostor”. Qui hagi
començat la història llegint “La Vall dels Troms” haurà d’anar a cercar el
llibre “La llegenda de l’impostor”, en la seva segona meitat, per continuar la
història. És per això que recomano als lectors adults obviar l’existència de
“La Vall dels Troms” i anar a llegir directament “Kàrvadan. La llegenda de
l’impostor” i la segona part de la saga, “Sota l’ombra del drac de pedra”.
 |
| Mapa de Carr-mor |
Un altre
al·licient d’aquest cicle de novel·les és que, com que es basen en escenaris
naturals ben reals, la Garrotxa més muntanyenca, es pot seguir el camí que
segueix en Pol Bàrsac, el protagonista de la història, i convertir-lo en un
itinerari excursionista. De fet, el llibre s’inspira, en molt bona part, en
l’estima de l’autor per aquestes terres que ha trepitjat en les seves
excursions. En aquest blog que us enllaço aquí podeu accedir als diversos
itineraris de senderisme creats a partir dels llibres de Carles Batlle:
Per cert, com he
dit abans, “Les cròniques de Carr-mor” tenen una pàgina de facebook, també:
Ara, esperaré a
acabar la novel·la que estic llegint per començar “Kàrvadan. La llegenda de
l’impostor”, i seguir amb la seva segona part, “Sota l’ombra del drac de
pedra”. De ben segur que em proporcionarà moltes hores de gaudi lector
estiuenc. I espero que a vosaltres també. Què, ens hi posem?
L’article de Josep Sala m’ha semblat terriblement subjectiu. Quan es fa crítica literària s’ha de ser objectiu. El seu article s’assembla massa a una conversa en un bar.
ResponEliminaM’ha cridat l’atenció aquest comentari d’ell: “Si la ciència ficció representa la innovació i el progressisme, el fantàstic ha estat, volgudament o no, de la dreta més conservadora.” Buf! No sé pas que s’empatolla. Em sembla que hi ha mooooolta literatura fantàstica que no ha llegit.
Esborra aquest comentari. Havia de sortir en un altre article. No se que ha passat.
Elimina