dimarts, 5 d’agost del 2014

“Les cròniques de Carr-mor”, una saga èpica en una Garrotxa fantàstica



Avui parlaré d’una saga de novel·les fantàstiques que (encara) no he llegit, “Les cròniques de Carr-mor”, de Carles Batlle (Barcelona, 1963).

No passa gaire sovint que un escriptor en llengua catalana publica una saga de novel·les de fantasia èpica. Recordo el malaguanyat Jaume Fuster amb les seves “Cròniques del món conegut”, de les quals en vaig dir quelcom en una recentíssima entrada d’aquest blog. Però a part de la de l’escriptor barceloní traspassat el 1998, i fins la de Carles Batlle, no conec cap altra saga de novel·les de fantasia èpica escrites originalment en català. 

Només per això ja ens hem d’alegrar que en Carles Batlle, més conegut, fins ara, per ser autor d’obres de teatre, hagi decidit explicar una història d’aventures èpiques que s’esdevé en un món fantàstic a la Garrotxa.

En aquest món la geografia coincideix amb les terres, boscos i muntanyes de la Garrotxa, de la Mare de Déu del Mont al Comanegra. Tanmateix la toponímia d’aquest país fantàstic és totalment diferent de la que coneixem. L’esmentada muntanya de la Mare de Déu del Mont, per exemple, és Mun-bur, i Lliurona esdevé Lun-bur I això és perquè els seus habitants no són catalans i la seva llengua i cultura és diferent. També la fauna d’aquest món difereix, almenys en part, de la fauna del nostre, de món. Hi trobem gròfuls (éssers simiescos), troms (bous de grans dimensions), gàlibs (aus) o lingus (semblants als llops)...

El primer dels llibres –editats tots dos per La Galera-, que va tenir força èxit, “Kàrvadan. La llegenda de l’impostor”, va sortir al carrer el 2012, i la seva continuació, “Sota l’ombra del drac de pedra”, és a les llibreries des de principis del mes de juny passat. 

El mateix autor diu, a la pàgina de facebook dels seus llibres, en referència a la seva saga, que no és una saga de novel·les juvenils. L’editorial La Galera, però, ha decidit treure suc del vessant que pugui tenir de “novel·la juvenil” aquest cicle de Carr-mor. Ha editat un volum anomenat “La Vall dels Troms”, en edició de butxaca, pensat per al pla lector de batxillerat i secundària. “La Vall dels Troms” equival a la primera part de “La llegenda de l’impostor”. Qui hagi començat la història llegint “La Vall dels Troms” haurà d’anar a cercar el llibre “La llegenda de l’impostor”, en la seva segona meitat, per continuar la història. És per això que recomano als lectors adults obviar l’existència de “La Vall dels Troms” i anar a llegir directament “Kàrvadan. La llegenda de l’impostor” i la segona part de la saga, “Sota l’ombra del drac de pedra”.
Mapa de Carr-mor

Un altre al·licient d’aquest cicle de novel·les és que, com que es basen en escenaris naturals ben reals, la Garrotxa més muntanyenca, es pot seguir el camí que segueix en Pol Bàrsac, el protagonista de la història, i convertir-lo en un itinerari excursionista. De fet, el llibre s’inspira, en molt bona part, en l’estima de l’autor per aquestes terres que ha trepitjat en les seves excursions. En aquest blog que us enllaço aquí podeu accedir als diversos itineraris de senderisme creats a partir dels llibres de Carles Batlle:

 
Per cert, com he dit abans, “Les cròniques de Carr-mor” tenen una pàgina de facebook, també:


Ara, esperaré a acabar la novel·la que estic llegint per començar “Kàrvadan. La llegenda de l’impostor”, i seguir amb la seva segona part, “Sota l’ombra del drac de pedra”. De ben segur que em proporcionarà moltes hores de gaudi lector estiuenc. I espero que a vosaltres també. Què, ens hi posem?

2 comentaris:

  1. L’article de Josep Sala m’ha semblat terriblement subjectiu. Quan es fa crítica literària s’ha de ser objectiu. El seu article s’assembla massa a una conversa en un bar.
    M’ha cridat l’atenció aquest comentari d’ell: “Si la ciència ficció representa la innovació i el progressisme, el fantàstic ha estat, volgudament o no, de la dreta més conservadora.” Buf! No sé pas que s’empatolla. Em sembla que hi ha mooooolta literatura fantàstica que no ha llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esborra aquest comentari. Havia de sortir en un altre article. No se que ha passat.

      Elimina