divendres, 5 de setembre de 2014

La llibreria Gigamesh i la fantasia èpica en català



A finals del passat mes d’agost vaig visitar la llibreria Gigamesh de Barcelona (C/ Bailèn, 8), dedicada a la fantasia i la ciència-ficció, en tots els diferents camps en que s’expressa (novel·les, còmics, vídeo-jocs, jocs de rol...). Es tracta, veritablement, de tot un santuari pel que fa la fantasia i la ciència-ficció. Val a dir que vaig anar-hi un dia entre setmana a les 5 de la tarda i era força plena.

La llibreria (igual que l’editorial relacionada amb la llibreria i que porta el mateix nom) està dirigida vers la literatura en llengua castellana, de manera que el nombre de llibres en català que s’hi pot trobar és més aviat escàs, almenys en comparació amb els que hi ha que són en llengua castellana. El panorama de la fantasia i de la ciència-ficció (i encara més de la fantasia èpica) en català és, encara, força descoratjador tot i les darreres novetats editorials, tan les d’escriptors autòctons com les traduccions d’altres llengües de nous clàssics de la fantasia èpica.

Tanmateix, l’apartat en llengua catalana que oferia la llibreria Gigamesh era força, fins i tot podríem dir que molt, complet. En primer lloc, hi havia en una posició de privilegi, a l’apartat de novetats, un bon nombre d’exemplars de la segona part de les “Cròniques de Carr-mor”, “Sota l’ombra del drac de pedra”, de Carles Batlle. Vaig poder veure també, pel que fa la fantasia èpica, tots els grans en llengua anglesa del gènere traduïts al català (Tolkien, Martin, Rothfuss), tot i que vaig trobar a faltar el cicle complet dels llibres de Terramar, d’Ursula K. Le Guin, o la trilogia “Cròniques del món conegut” de Jaume Fuster, l’obra de fantasia dels quals, tan la de l’escriptora nord-americana com la de l’autor català, deu ser força difícil de trobar ara mateix en català. També hi havia la tercera part del còmic de “Joc de Trons” en català (“Joc de Trons 3”).

Gigamesh és, doncs, una botiga de referència pel que fa la fantasia èpica, també de la que es produeix en llengua catalana. Però no hauríem d’oblidar que les llibreries dels nostres pobles, viles i ciutats també haurien d’estar proveïdes de llibres de fantasia èpica en català. Els nostres llibreters haurien d’apostar més per aquest gènere en la nostra llengua, de la mateixa manera que els lectors catalans també haurien de ser més militants a l’hora de fer les seves compres de llibres de fantasia èpica, i esperar que surti la traducció al català de les obres dels grans autors internacionals, en el cas que la traducció al castellà, com passa quasi sempre, surti abans al carrer que la catalana. Si no, la fantasia èpica en català no sortirà de l’estat escleròtic en el qual encara es troba, i seguirà patint una dependència ben poc sana respecte de la que es produeix en castellà.

Per acabar, fins que la fantasia èpica en català no assoleixi la seva definitiva normalització, no podrem dir que la llengua i la literatura catalanes ho estan plenament. Esperem que aquest moment no trigui massa temps a arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada