dijous, 9 d’octubre de 2014

Els mapes de mons imaginaris en la fantasia èpica. 1a part. Tolkien




Tota bona novel·la de fantasia èpica o heroica ha de tenir el seu propi mapa, més o menys ben fet, més o menys precís, en el qual s’hi puguin veure les poblacions més importants i els principals accidents geogràfics que apareixen a la història. Evidentment, estem parlant del mapa d’un món imaginari, fantàstic. Per això els escriptors de fantasia èpica han d’esmerçar, també, una part dels seus esforços per cartografiar –a voltes ells mateixos o potser amb l’ajut d’algun artista expert en aquesta especialitat- la geografia dels territoris, dels mons, on s’esdevenen les seves històries.



J. R. R. Tolkien era molt conscient que els mapes ajudaven el lector a situar la història, els seus personatges i les aventures que vivien en una geografia concreta, per molt que fos inventada. L’escriptor anglès, en els seus inicis, se’ls confeccionava ell mateix. És el cas dels dos mapes que apareixen il·lustrats a la seva primera novel·la, apareguda el 1937, “El Hòbbit”: el mapa de Thror per arribar a Érebor, la Muntanya Solitària, i el mapa de les Terres Salvatges que apareix al final del llibre.

Mapa de Thror
En el primer capítol de la novel·la “El Hòbbit”, titulat “Una reunió inesperada”, s’anomenen dos mapes. En primer lloc, a l’esmentat, a la història dibuixat per Thror, i en segon lloc a un mapa propietat d’en Bilbo Saquet. El de Thror, volgudament rudimentari i aproximatiu, és farcit de runes –tal com apareix al llibre, les runes “eren lletres antigues emprades originàriament per ésser gravades o cisellades en fusta, pedra o metall, i per això mateix eren primes i anguloses”-, presència que l’omple de misteri, així com d’il·lustracions –de dracs, aranyes...-. En plena reunió a casa d’en Bilbo entre ell mateix, el màgic Gàndalf i els tretze nans, a propòsit del mapa de Thror, se’ns informa que, a el hòbbit “Els mapes el fascinaven, i al vestíbul hi tenia un gran mapa del País Rodó amb totes les seves passejades favorites marcades amb tinta vermella” (pàgina 26 de l’edició de L’Esparver-La Magrana, 1993). En aquest sentit en Bilbo no podria ser un alter ego del mateix J. R. R. Tolkien?

Mapa de les Terres Salvatges
Més endavant, J. R. R. Tolkien va encarregar al seu fill Christopher la confecció, molt més acurada i precisa, ara sí, del mapa de les terres on es desenvolupaven les històries narrades a la trilogia “El Senyor dels Anells”. Un mapa de la Terra Mitjana tal com era a finals de la Tercera Edat, des de les terres glaçades de Forodwaith als deserts cremats dels cruels haràdrim, i de les costes occidentals de Forlíndon fins a l’Orient, a les Muntanyes de Ferro, la terra de Rhun i Mòrdor. Un gran mapa desplegable d’aquesta versió ens apareix als “Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana” (edició d’Edhasa, 1994).
Mapa de la Terra Mitjana

En aquest llibre hi ha també un mapa força esquemàtic de Númenor, l’illa desapareguda, l’Atlàntida tolkieniana.

Númenor
El mapa de la Terra Mitjana a finals de la Tercera Edat de Christopher Tolkien ens apareix també als tres llibres de “El Senyor dels Anells”. En la clàssica trilogia tolkieniana ens hi apareix també un mapa esquemàtic d’una part de la Comarca dels hòbbits.

Una part de la Comarca
A “El Silmaríl·lion”, hi trobem un mapa de les terres de Beleríand, de Hithlum a Taur-im-Duinath i de la costa de les Falas a les muntanyes d’Èred Luin, terres que posteriorment foren enfonsades pels déus Vàlar a finals de la Primera Edat.

Beleríand
També n’hi trobem un altre de més esquemàtic i centrat només en una part d’aquestes terres, en les quals s’hi desenvoluparan la major part de les històries de “El Silmaríl·lion”.

Beleríand
És evident com en una novel·leta curta com “El Hòbbit” hi trobem uns mapes senzills i amb poques referències geogràfiques de la trama novel·lesca. A mesura que Tolkien basteix el seu món imaginari i el converteix en una magna obra, no només literària sinó fins i tot filològica, la complexitat dels mapes de les terres que apareixen a les seves històries es va fent cada cop més gran.



Més endavant parlarem de les cartografies creades per altres autors per donar plasmació geogràfica a les seves cosmogonies.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada