Saga de “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin

En aquest blog ja vam ressenyar el primer llibre de la saga “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin, “Joc de trons”. Amb aquesta primera novel·la ja es podia besllumar que l’esmentada saga de fantasia èpica seria de les millors que s’han escrit. I és ben cert. “Joc de trons”, “Xoc de reis”, “Tempesta d’espases”, “Festí de corbs” i “Dansa amb dracs”, totes cinc novel·les, traduïdes al català i publicades per l’editorial Alfaguara, han esdevingut una fita en la literatura de fantasia èpica.

Uns personatges brillants, unes trames interessants, uns girs argumentals sorprenents, aventures èpiques, un món imaginari coherent i uns pobles, regnes i éssers fantàstics originals (tot i basar-se en la història medieval i la mitologia europees) enganxen al lector des de la primera fins a la darrera pàgina de la saga (més de 4670 en total, fins ara). Potser el grandíssim nombre de personatges, indrets i de diferents trames pot arribar a embolicar el lector, però per això l'autor inclou en cadascun dels llibres un índex de personatges i uns mapes dels països i continents (Westeros o Ponent i Essos) on es desenvolupen les aventures de les diferents històries que conformen aquesta obra magna. Un inconvenient de la saga, digueu-me primmirat, és que la distància entre les dates de publicació entre una obra i una altra són tan grans que el lector pot arribar a oblidar els detalls de la història. El darrer llibre, “Dansa amb dracs” va sortir al carrer el 2011 i s’espera que la sisena novel·la, que es suposa que es dirà “Vents d’hivern” surti el 2015, anant bé. La saga, si tot va bé, tindrà també, com hem dit abans, un setè i darrer volum, “Un somni de primavera”, que ja veurem quan es publicarà.

No vull explicar gaire coses d’aquests cinc llibres, per no desvelar detalls de la història que han de ser descoberts pel lector. Puc dir que l’autor s’ha basat en la història baixmedieval d’Anglaterra, en les repúbliques italianes medievals, en el Mur d’Adrià que separava l’Imperi Romà dels salvatges a la Gran Bretanya i en altres moments de la història antiga i medieval d’Europa, i tot plegat ho amaneix amb petites però ben administrades dosis de màgia i d’éssers fantàstics el misteri de les quals ens enganxen encara més a la història. Personalment, a mi m’han agradat més les trames que s’esdevenen Més Enllà del Mur i en el Nord de Ponent que no pas les intrigues de Port Reial o les aventures de la princesa Daenerys Targaryen al continent oriental d’Essos. El fet que al Nord i Enllà del Mur s’hi practiqui l’antiga religió “animista” dels arbres “aurians” per part dels descendents dels Primers Homes (una religió misteriosa, molt lligada als boscos i a la natura, en certa manera “ecologista”, fins i tot), creients dels Déus Antics, en contraposició als Déus Nous portats pels àndals, encara m’ha interessat més per la història d’aquest país de Ponent i pels misteris que s’amaguen més enllà del Mur. 

És una sort, donat el galdós panorama de la fantasia èpica en català, que la magnífica saga de “Cançó de Gel i Foc” sigui traduïda al català. Les seves traductores a la nostra llengua són: Mercè Santaulària, Esther Roig, Anna Llisterri, Imma Estany i Mar Albacar. Afegim també que en català, estan essent publicats uns còmics basats en la saga, dels quals en parlarem més endavant. No estaria de més que en un futur no massa llunyà la sèrie televisiva “Joc de trons”, que també es basa en “Cançó de Gel i Foc” fos doblada al català. Temps al temps. Mentrestant, ens haurem d’armar de paciència i esperar que aparegui “Vents d’hivern”, el sisè volum d’una heptalogia memorable, que des d’aquest blog us recomano vivament. Llegiu-vos-la i gaudiu-la en català!