dimecres, 10 de desembre del 2014

“El Hòbbit”, de J. R. R. Tolkien



Edició de la col·lecció "L'Esparver"
"En un forat a terra hi vivia un hòbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, però tampoc no era un forat sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hòbbit, cosa que significava comoditat". 

Així comença "El Hòbbit". Amb aquest inici la novel·la, la primera de J. R. R. Tolkien (1937), pot semblar un conte infantil. Bé, potser és veritat. Però també és moltes altres coses. 

M’explico. Molta gent ha criticat Peter Jackson per haver convertit “El Hòbbit”, un llibre que Tolkien va escriure per entretenir els seus fills, en una gegantina aventura èpica. I és curiós, perquè què és “El Hòbbit” si no una grandiosa aventura èpica i fantàstica d’un grup de nans que volen recuperar el regne dels seus pares i els seus avis de les urpes d’un drac –Smaug- malèvol, a més de gegantí? Però avui no parlarem de cap de les pel·lícules del director neozelandès.

“El Hòbbit” és una novel·la que ens conta un viatge iniciàtic d’un hòbbit, una raça d’homes petitons que viuen en un territori de la Terra Mitjana anomenat la Comarca. Aquest hòbbit, en Bilbo Saquet, mai no s’hagués imaginat que sortiria de la seva estimada Comarca, potser ni tan sols dels dominis del seu casal, l’Atzusac. Però en Bilbo Saquet serà un dels protagonistes, potser el protagonista principal, d’una de les més grans epopeies que mai hagi viscut la Terra Mitjana: el Quest d’Érebor. La fal·lera amagada dins el racó més pregon de l’ànima d’en Bilbo per conèixer nous països i noves terres s’acaba imposant a la part més “casolana” i conservadora de la seva personalitat. Recordem que a en Bilbo, “Els mapes el fascinaven, i al vestíbul hi tenia un gran mapa del País Rodó amb totes les seves passejades favorites marcades amb tinta vermella” (pàgina 26 de l’edició de L’Esparver-La Magrana, 1993).

Aquesta també és una novel·la sobre l’amistat i la lleialtat, tan entre en Bilbo i els nans com dels tretze nans entre ells. En Thorin “Escut-de-roure” vol recuperar llur regne per al seu poble. Però hi apareixen altres sentiments no tant nobles, com l’avarícia per la possessió de l’Arkenstone, “el Cor de la Muntanya”, una pedra preciosa com cap altra a la Terra Mitjana, així com del tresor de Smaug.

Mapa de les Terres Salvatges
L’eterna lluita entre el Bé i el Mal és present, com a tota l’obra de Tolkien, a “El Hòbbit”. Sàuron, el Nigromant, reapareix amb nova força a la fortalesa embruixada de Dol-Guldur, situada al Bosc Verd, forest gegantina la qual pren el nom de Bosc Negre d’ençà que el Mal se n’ha emparat. Els pobles lliures de la Terra Mitjana s’enfrontaran al poder fosc de Sàuron i els seus servents.

La cerca del tresor del drac per part dels nans és un element tret de la mitologia nòrdica. Els nans, segons els pobles germànics, eren una raça d’homes petits i rabassuts que habitaven les pregoneses de la terra, fent de minaires, cercant or i pedres precioses, i els dracs són un altre element de la mitologia nòrdica –també oriental- que en l’imaginari tolkienià s’assimila al Mal.

Mapa de Thror

Ara que s’estrenarà la tercera part de la saga cinematogràfica de “El Hòbbit” és bo recordar aquesta novel·la èpica en la qual s’ha basat, tot recordant que la podem trobar en llengua catalana a qualsevol –o gairebé- bona llibreria del Principat de Catalunya.

Acabem amb alguns versos de la cançó dels nans, traduïts, com tot el llibre, pel gran Francesc Parcerisas: 

"Enllà del fred i de boirosos monts / vers coves velles i calabossos fons / ens cal partir ans surti el sol, / a cercar el pàl·lid, encantat or /. [...] Per al senyor elf i el rei antic / tresors ocults de l'or més ric / afaiçonaven. I llum ficaren, / oculta en gemmes, en puny d'espasa / en collars d'argent estels en flor, / i en les corones, dels dracs, el foc. / I així teixien, amb l'art més pura, / la llum del sol i de la lluna."

2 comentaris:

  1. Doncs mira, gràcies al sr hòbbit que jo t'he descobert! ;)
    M'ha agradat llegir aquesta entrada tolkiniana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Kiku! Espero que vagis seguint aquest blog!

      Elimina