El mite de la fantasia èpica com a gènere per al públic juvenil

Escena de sexe de "Cançó de Gel i Foc"

És comunament acceptat que la fantasia èpica és un gènere literari que té una llufa molt grossa penjada a l’esquena: com que es basa en històries que es desenvolupen en terres imaginàries i la màgia i els éssers fantàstics hi tenen un paper rellevant és considerada un gènere adreçat al públic adolescent i jove. I moltes editorials, s’ho pensen dues, tres o mil vegades abans d’editar obres de fantasia èpica en llengua catalana i, quan ho fan, ho fan en col·leccions adreçades al públic jove. 

L’estàblishment literari, almenys el català, encara considera la fantasia èpica com un gènere menor, de poca importància, poca cosa més que contes de fades per a infants. 

I això es fa difícil d’entendre després de llegir, per exemple, Tolkien o Martin, els quals, sobretot el primer, han imaginat mons complexos, amb diferents espècies humanoides, ètnies, cultures, religions, societats i règims polítics. Són dos autors que es veu d’una hora lluny que han hagut de beure de les inexhauribles fonts de la Història a l’hora de crear els seus complexos mons imaginaris. Aquesta complexitat és difícil d’assimilar a una novel·la juvenil.

A més la presència d’una violència extrema –fins i tot del tot gratuïta- i de sexe d’allò més explícit en les històries de George R. R. Martin fa que ens costi molt, però molt, veure “Cançó de Gel i Foc” com una saga de novel·les juvenils.

A parer meu, aquesta visió que bona part del món editorial català té de la fantasia èpica, com a literatura pretesament –i falsa- juvenil fa molt de mal a aquest gènere, i penso que aquest és un dels motius que fa que no es pugui desenvolupar en la nostra llengua amb tota la normalitat que es mereixeria. 

Caps tallats a "Cançó de Gel i Foc"

L’altre, segurament encara més important que aquest, és la situació de marginació absoluta que viu la literatura en llengua catalana als Països Catalans mateix. Marginació practicada per les institucions culturals espanyoles i permesa per la poca acció dels diversos governs autònoms del Principat, el País Valencià i les Illes. Però practicada també pels mateixos catalanoparlants, lectors que “estan més acostumats” a llegir en castellà o llibreters que donen més importància als llibres en castellà. Ara us explicaré, en un moment, un petit i feridor exemple d’això. L’altre dia vaig veure a l’aparador d’una llibreria catalana la darrera novel·la de Patrick Rothfuss. Però no era “La música del silenci”. Era “La música del silencio”. I a dins de la llibreria hi havia exemplars en català del mateix llibre. Però a l’aparador, en castellà. Molt trist. Però no ens desviem.

Avui he publicat un post al Facebook de “Cròniques de Neopàtria” relatiu a l’anàlisi del perfil de les persones que segueixen la pàgina. 173 persones no és un univers estadístic molt extens per treure’n grans conclusions, però crec que n’hi ha prou per apuntar tendències. Aquestes són les dades:

1-Els seguidors de la pàgina Cròniques de Neopàtria són bàsicament homes (un 68%); les dones només representen un 32%.

2-Per edats, aquests són els percentatges: 35-44 anys (31%), 45-54 (21%), 18-24 (17%), 25-34 (13%), 55-64 (11%), més de 65 (4%), 13-17 (0,66%).

3-Per ubicació geogràfica la ciutat més representada és, evidentment Barcelona (33 seguidors), seguida de Blanes amb 19 (no compta, l'administrador d'aquesta pàgina és de Blanes), Palma (7) i València (7). 

Quines conclusions hem de treure d’això? Doncs que la majoria de seguidors del Facebook de Cròniques de Neopàtria són homes, de mitjana edat, adults la gran majoria, i molt majoritàriament del Principat de Catalunya –els seguidors de la resta de Països Catalans són força menys nombrosos-.

Pel que fa el tema que ens ocupa, veiem, doncs, que la gran, gran, gran majoria dels seguidors d’aquesta pàgina de Facebook de fantasia èpica en llengua catalana són adults, de més de 25 anys. Els menors de 24 anys són només el 18% dels seguidors de Cròniques de Neopàtria. 

Aquesta estadística trenca, en bona part, el mite que la fantasia èpica és un gènere que llegeixen principalment adolescents i joves. Almenys pel que fa el cas concret de la pàgina de Facebook de Cròniques de Neopàtria, interessa sobretot a gent de mitjana edat. Espero que algun cap o director d’alguna editorial catalana llegeixi aquest article i canviï la visió que té de la fantasia èpica i hi aposti decididament com a gènere tan digne i tan adult com qualsevol altre.