Que l’edició de
fantasia en llengua catalana no dirigida estrictament a un públic juvenil és
força escassa no és cap secret. En aquest i altres blogs ho diem i denunciem ja
fa temps.
Avui volem
ressenyar “Un mag de Terramar” (1968), d’Ursula K. LeGuin, el primer llibre del
cicle de Terramar d’aquesta escriptora nord-americana. Aquest cicle és
considerat una de les grans fites de la literatura fantàstica a nivell
internacional. Doncs bé, quants anys fa que no es reedita en llengua catalana?
Quinze anys? Més? Avui, les novel·les del cicle de Terramar són gairebé
introbables. Vaig tenir la gran sort de trobar-ne les tres primeres novel·les, “Un
mag de Terramar”, “Les tombes d’Atuan” i “La costa més llunyana”, a la
llibreria Gigamesh de Barcelona. Mentre escric aquest article he trucat a la
llibreria i m’han dit que només disposen de “Un mag de Terramar” ara mateix. La
resta de llibres del cicle no els tenen tot i que de tant en reben de segona
mà. Sempre podeu provar de demanar si els tenen a Gigamesh o a llibreries de
vell... o demanar-los a la biblioteca...
Dit això, entrem
a parlar de la novel·la. Si haguéssim de posar-li una etiqueta, de quin subgènere
diríem que es tracta? Fantasy (fantasia per a joves) o fantasia èpica? Doncs
podríem situar aquest llibre en tots dos subgèneres. Tenim un jove heroi, un
procés de maduració del jove heroi, tenim màgia, un món fantàstic, aventures
èpiques, tenim una recerca i un viatge iniciàtic...
El jove Duny –tal
com fou batejat pels seus pares- o Ged –el seu nom veritable- o Esparver –com l’anomena
molta gent, va néixer a l’illa de Gont, una de les illes –centenars- del món de
Terramar, un gegantí macroarxipèlag poblat per diversos pobles i cultures i on
la màgia forma part de la quotidianitat de la seva gent.
En Ged de
seguida excel·lirà en la pràctica de la màgia, donats els seus poders innats. El
jove decidirà marxar del seu poble i de la seva illa de Gont per anar a l’escola
de mags de l’illa de Roke. Allí els seus poders aniran augmentant
paral·lelament amb el seu orgull. Això farà que un dia, per demostrar els seus
immensos poders, la seva màgia desperti un esperit, una ombra que en realitat
és el seu propi alter ego, un alter ego més fosc.
És remarcable el
fet que en aquest món la màgia dels noms veritables de les coses és molt
semblant a la ciència de la “nominació” del món dels Quatre Racons de la
Civilització de la “Crònica de l’Assassí de Reis” de Patrick Rothfuss. De ben
segur que l’escriptor de Wisconsin, en aquest sentit, es devia basar en els
llibres del cicle de Terramar.
Què més podem
dir d’aquest llibre? La narrativa d’Ursula K. LeGuin és deliciosa. Estem parlant
de literatura en majúscules. L’escriptora nord-americana et fa gaudir de
cadascuna de les paraules que tria per explicar la seva història.
Màgia,
aventures, éssers fantàstics (esperits, dracs...)... Una història ben travada i ben narrada, un món fantàstic ric i creïble...
Des de Cròniques
de Neopàtria us recomanem “Un mag de Terramar”, tot un clàssic de la literatura
fantàstica universal. I fem una crida al món editorial català perquè reediti en
llengua catalana aquesta obra –i tot el cicle de Terramar-, que tant ha influït
en la fantasia i la fantasia èpica contemporànies.
Properament us
anirem ressenyant “Les tombes d’Atuan” i “La costa més llunyana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada