 |
| Penons Laninister i Baratheon a la plaça dels Jurats |
En aquest
article, a propòsit del rodatge de la sèrie de HBO “Joc de Trons” –inspirada en
la famosa saga literària de George R. R. Martin “Cançó de Gel i Foc”- en terres
dels Països Catalans (Girona, Peníscola, Canet de Mar), també volem fer esment
de com els mitjans de comunicació catalans ignoren la toponímia dels indrets
del món de Ponent que han estat traduïts al català en les versions catalanes
dels llibres de l’escriptor nord-americà.
Anem a pams,
però. En primer lloc parlem de la Girona de Gel i Foc. La setmana passada vaig
passar una tarda a la ciutat de l’Onyar i, mentre em passejava pels carrerons
del barri antic d’arrels medievals no vaig poder evitar de fer alguna ràpida
llambregada cap al cel, no fos cas que algun dels dracs de la khalessi Daenerys
Targaryen estigués sobrevolant la catedral, tal com ho reprodueixen les
samarretes commemoratives que es poden trobar a la botiga Moby Disk de la
Rambla.
Allò que sobta
és com l’equpi de la sèrie ha tancat hermèticament bona part del Barri Vell a
tots aquells curiosos que, com jo, volíem tafanejar les interioritats del
rodatge. Només els habitants del barri, habilitats amb passis especials, poden
accedir als carrers on tenen llurs cases. Se’ls demana que mentre es rodi
restin tancats a casa i no tirin fotografies ni gravin cap moment del rodatge.
El detall que
més gràcia em va fer fou que la plaça dels Jurats estava endegada amb penons de
les cases Lannister i Baratheon, l’imatge dels quals vaig poder captar des dels
jardins del Doctor Figueres, al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.
Girona esdevé, doncs, Port Reial (no pas Desembarco del Rey, ara en
parlarem...), la capital dels Set Regnes de Ponent, però també Braavos, una de
les ciutats lliures de l’altra banda del Mar Estret, on l’Arya Stark ha fugit.
Aquell dia, a la
botiga Moby Disk em van comentar que havien vist l’actriu que fa d’Arya, Maisie
Williams, baixar ben de pressa d’una limusina en direcció als indrets on es fa
el rodatge, i que un bar de nit que hi ha al costat de l’Hotel Ultònia es va
tancar per a l’ús exclusiu dels membres del rodatge.
La botiga de la
Rambla és plena de tota mena de marxandatge en referència a Joc de Trons i
Cançó de Gel i Foc i al pas de la sèrie per Girona, sobretot samarretes que
agermanen el passat medieval de la ciutat i el món creat per George R. R.
Martin.
Com a curiositat
deixeu-me que us expliqui una petita conversa amb un artesà contractat per l’equip
del rodatge. Al costat de l’església de Sant Fèlix, i ben a la vora de la
Catedral, vaig veure un home que era al carrer pintant un objecte de fusta d’aparença
antiga o medieval. Després de preguntar-li si treballava per la sèrie em va
comentar, en castellà, que efectivament estava contractat per l’equip del
rodatge i que la seva tasca com a artesà era endegar objectes com aquell, un
tap, que en l’argot de la professió és aquell objecte d’aparença antiga que
serveix per tapar o amagar elements moderns del mobiliari urbà que,
evidentment, no poden aparèixer a la sèrie. L’artesà, amb molta amabilitat, va
respondre les meves preguntes i em va comentar que més endavant se n’aniria a
Peníscola, tot seguint el rodatge, per tornar un altre cop a Girona.
Encara ens falta
temps per a la total normalització de la fantasia èpica en català. Només amb el
compromís i la militància lingüística dels lectors catalanoparlants es podrà
aconseguir aquesta normalització. Ens hi posem?
 |
| Merxandatge |
 |
| Merxandatge |
 |
| Merxandatge |
 |
| Un "tap" |
El tema de la traducció al català de “Joc de Trons” és un que no em trec del cap. Ara parlo com si em trobés en una tertúlia de bar, que consti, ja que només he llegit sèries de pàgines a l’atzar les edicions catalanes i no en podria pas fer una valoració seriosa, però… el que he pogut veure era més aviat insuficient i molt millorable. De pitjor qualitat, en definitiva, que la traducció al castellà (que he valorat amb la mateixa manca d’exhaustivitat: sèries de pàgines a l’atzar i prou :-) ). En tot cas, una traducció feta a correcuita, amb retard, i amb un equip múltiple i divers de traductors no em sembla de rebut.
ResponEliminaAixò a què vé? A una pregunta que no em trec del cap i per a la que no tinc resposta: partint de la base de que és fonamental comptar amb traduccions (però oportunes, no anys després quan tothom ho ha llegit ja en castellà!) al català d’aquests i molts altres llibres de gènere (i obviant la dosi de valor que cal per part dels editors…), els lectors hem de comprar la traducció de mala qualitat per militància havent-ne una de millor? Una resposta afirmativa em sembla perversa i abocada a un cercle viciós molt negatiu. El que hem d’exigir, crec (exigir!) són traduccions de qualitat, com la dels llibres de Terramar traduïts per la Madeleine Cases o la (ja perduda, paradoxalment) del Neuromàntic de William Gibson, a anys lluny de la castellana. La meva utopia seria un país en el que les traduccions fossin innecesàries i poguéssim llegir en versió original, però barrat això, demanem qualitat.
Ara, el que de debò m’agradaria, és poder fer una valoració seriosa de la traducció de Joc de Trons i fer-ne una crítica, destructiva si cal o, tant de bo, positiva, a Fantàstik. Però són tantes pàgines…
Dit això: tens tota la raó en que els mitjans de comunicació catalans haurien de fer servir els topònims de l’edició en català.
I disculpa la tirada i el nivell d’argumentació de barra de bar :-)
• Miquel, disculpa el retard a l’hora de contestar-te. El meu accés a interent és limitat. Tens tota la raó en tot allò que dius. Segons el meu parer, la militància ens la podrem treure de sobre en el momento en què el mercat editorial en llengua catalana sigui normalitzat, cosa que no passarà, anant bé, fins d’aquí molts o força anys. I això només passa, entre d’altres factors, però per mi aquest és el bàsic, per la independencia i per la posterior creació d’un mercat cultural que aplegui tots els Països Catalans. Aleshores es vendran més llibres en català, les editorials sobretot les petites, es podran guanyar bé la vida i els escriptors en català i els traductors al català de llengües estrangeres seran ben remunerats. Gràcies pel teu comentari!!!
Elimina