dissabte, 12 de setembre de 2015

Joc de Trons als Països Catalans


Penons Laninister i Baratheon a la plaça dels Jurats

En aquest article, a propòsit del rodatge de la sèrie de HBO “Joc de Trons” –inspirada en la famosa saga literària de George R. R. Martin “Cançó de Gel i Foc”- en terres dels Països Catalans (Girona, Peníscola, Canet de Mar), també volem fer esment de com els mitjans de comunicació catalans ignoren la toponímia dels indrets del món de Ponent que han estat traduïts al català en les versions catalanes dels llibres de l’escriptor nord-americà.

Anem a pams, però. En primer lloc parlem de la Girona de Gel i Foc. La setmana passada vaig passar una tarda a la ciutat de l’Onyar i, mentre em passejava pels carrerons del barri antic d’arrels medievals no vaig poder evitar de fer alguna ràpida llambregada cap al cel, no fos cas que algun dels dracs de la khalessi Daenerys Targaryen estigués sobrevolant la catedral, tal com ho reprodueixen les samarretes commemoratives que es poden trobar a la botiga Moby Disk de la Rambla.

Allò que sobta és com l’equpi de la sèrie ha tancat hermèticament bona part del Barri Vell a tots aquells curiosos que, com jo, volíem tafanejar les interioritats del rodatge. Només els habitants del barri, habilitats amb passis especials, poden accedir als carrers on tenen llurs cases. Se’ls demana que mentre es rodi restin tancats a casa i no tirin fotografies ni gravin cap moment del rodatge.

El detall que més gràcia em va fer fou que la plaça dels Jurats estava endegada amb penons de les cases Lannister i Baratheon, l’imatge dels quals vaig poder captar des dels jardins del Doctor Figueres, al costat de l’església de Sant Pere de Galligants. Girona esdevé, doncs, Port Reial (no pas Desembarco del Rey, ara en parlarem...), la capital dels Set Regnes de Ponent, però també Braavos, una de les ciutats lliures de l’altra banda del Mar Estret, on l’Arya Stark ha fugit.

Aquell dia, a la botiga Moby Disk em van comentar que havien vist l’actriu que fa d’Arya, Maisie Williams, baixar ben de pressa d’una limusina en direcció als indrets on es fa el rodatge, i que un bar de nit que hi ha al costat de l’Hotel Ultònia es va tancar per a l’ús exclusiu dels membres del rodatge.

La botiga de la Rambla és plena de tota mena de marxandatge en referència a Joc de Trons i Cançó de Gel i Foc i al pas de la sèrie per Girona, sobretot samarretes que agermanen el passat medieval de la ciutat i el món creat per George R. R. Martin.

Com a curiositat deixeu-me que us expliqui una petita conversa amb un artesà contractat per l’equip del rodatge. Al costat de l’església de Sant Fèlix, i ben a la vora de la Catedral, vaig veure un home que era al carrer pintant un objecte de fusta d’aparença antiga o medieval. Després de preguntar-li si treballava per la sèrie em va comentar, en castellà, que efectivament estava contractat per l’equip del rodatge i que la seva tasca com a artesà era endegar objectes com aquell, un tap, que en l’argot de la professió és aquell objecte d’aparença antiga que serveix per tapar o amagar elements moderns del mobiliari urbà que, evidentment, no poden aparèixer a la sèrie. L’artesà, amb molta amabilitat, va respondre les meves preguntes i em va comentar que més endavant se n’aniria a Peníscola, tot seguint el rodatge, per tornar un altre cop a Girona.

Dit això, una darrera cosa. Els darrers dies he estat llegint cròniques sobre el rodatge a diaris com El Punt Avui o Diari de Girona. Tan l’un com l’altre obvien la toponímia del món de George R. R. Martin que ha estat traduïda al català amb molt d’encert a la traducció catalana dels cinc llibres de la saga “Cançó de Gel i Foc” que fins ara s’han publicat. Els esmentats diaris ens parlen de “Invernalia”, no pas d’Hivèrnia, i ens anomenen “Desembarcament del Rei” (traducció literal de la traducció castellana, “Desembarco del Rey”), no pas Port Reial. Què ens indica això? Doncs que molts periodistes del país no es preocupen per saber si hi ha una versió catalana d’aquests noms, una versió que, lògicament, es troba a les traduccions al català de les esmentades novel·les. El castellanocentrisme que afecta a molta gent, en aquest cas en el camp de la literatura fantàstica, segueix ben present. Per la xarxa he llegit que al 2016 “Vents d’Hivern”, sisena part de la saga, ja es publicarà en el seu original en anglès, i que ben poc després ja apareixerà la seva traducció al castellà. De la traducció al català... no se’n diu res.  

Encara ens falta temps per a la total normalització de la fantasia èpica en català. Només amb el compromís i la militància lingüística dels lectors catalanoparlants es podrà aconseguir aquesta normalització. Ens hi posem?



Merxandatge
Merxandatge
Merxandatge




Un "tap"



 







2 comentaris:

  1. El tema de la traducció al català de “Joc de Trons” és un que no em trec del cap. Ara parlo com si em trobés en una tertúlia de bar, que consti, ja que només he llegit sèries de pàgines a l’atzar les edicions catalanes i no en podria pas fer una valoració seriosa, però… el que he pogut veure era més aviat insuficient i molt millorable. De pitjor qualitat, en definitiva, que la traducció al castellà (que he valorat amb la mateixa manca d’exhaustivitat: sèries de pàgines a l’atzar i prou :-) ). En tot cas, una traducció feta a correcuita, amb retard, i amb un equip múltiple i divers de traductors no em sembla de rebut.

    Això a què vé? A una pregunta que no em trec del cap i per a la que no tinc resposta: partint de la base de que és fonamental comptar amb traduccions (però oportunes, no anys després quan tothom ho ha llegit ja en castellà!) al català d’aquests i molts altres llibres de gènere (i obviant la dosi de valor que cal per part dels editors…), els lectors hem de comprar la traducció de mala qualitat per militància havent-ne una de millor? Una resposta afirmativa em sembla perversa i abocada a un cercle viciós molt negatiu. El que hem d’exigir, crec (exigir!) són traduccions de qualitat, com la dels llibres de Terramar traduïts per la Madeleine Cases o la (ja perduda, paradoxalment) del Neuromàntic de William Gibson, a anys lluny de la castellana. La meva utopia seria un país en el que les traduccions fossin innecesàries i poguéssim llegir en versió original, però barrat això, demanem qualitat.

    Ara, el que de debò m’agradaria, és poder fer una valoració seriosa de la traducció de Joc de Trons i fer-ne una crítica, destructiva si cal o, tant de bo, positiva, a Fantàstik. Però són tantes pàgines…

    Dit això: tens tota la raó en que els mitjans de comunicació catalans haurien de fer servir els topònims de l’edició en català.

    I disculpa la tirada i el nivell d’argumentació de barra de bar :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. • Miquel, disculpa el retard a l’hora de contestar-te. El meu accés a interent és limitat. Tens tota la raó en tot allò que dius. Segons el meu parer, la militància ens la podrem treure de sobre en el momento en què el mercat editorial en llengua catalana sigui normalitzat, cosa que no passarà, anant bé, fins d’aquí molts o força anys. I això només passa, entre d’altres factors, però per mi aquest és el bàsic, per la independencia i per la posterior creació d’un mercat cultural que aplegui tots els Països Catalans. Aleshores es vendran més llibres en català, les editorials sobretot les petites, es podran guanyar bé la vida i els escriptors en català i els traductors al català de llengües estrangeres seran ben remunerats. Gràcies pel teu comentari!!!

      Elimina