“Les tombes d’Atuan” (2ª part del cicle de Terramar), d’Ursula K. LeGuin

A “Les tombes d’Atuan” continuen les aventures d’en Ged o Esparver en el món de Terramar, aquesta vegada a la desèrtica i oriental illa karga d’Atuan. Veurem els deserts d’Atuan i les mil·lenàries i sagrades tombes dedicades al culte d’uns ominosos i misteriosos déus que es drecen enmig del no-res de l’illa. Però ara el fetiller, en ple procés de formació en l’art de la màgia, comparteix protagonisme, en aquesta novel·la, amb la jove Tènar o Arha, suprema sacerdotessa de les sagrades tombes d’Atuan, on es serva el culte a aquests severs i ocults déus, els Sense Nom. 

A la primera part de la novel·la coneixerem la Tènar que, de ben petita, fou separada de la seva família perquè les sacerdotesses de les Tombes d’Atuan van considerar que era la reencarnació de la difunta suprema sacerdotessa. A partir d’aleshores, la Tènar serà anomenada Arha, el nom que té la suprema sacerdotessa de les Tombes. La jove Tènar, doncs, és separada de la seva família, se li esborra la seva identitat i serà educada en un entorn fred, poc donat a l’amor i la tendresa, i rebrà l’educació que s’espera de la més alta autoritat religiosa del temple. La petita i jove Arha rebrà una educació encaminada a administrar el poder sagrat i terrenal que s’espera d’ella.

No és fins a la segona part de la novel·la que apareix en Ged-Esparver. I no explicarem gaire més per no desvetllar-vos massa detalls de l’argument de la novel·la.

“Les tombes d’Atuan” és una molt digna segona part del cicle de Terramar de la gran escriptora de fantasia i ciència-ficció nord-americana Ursula K. LeGuin. És cert que la primera novel·la de la saga, “Un mag de Terramar”, va deixar el llistó molt alt, i potser per això “Les tombes d’Atuan” no la superen. Però és un molt bon llibre. Potser en la primera part de la novel·la, quan se’ns narra la vida de l’Arha, les seves petites aventures a l’interior del laberint subterrani de les tombes, les enveges entre les sacerdotesses i la fredor, manca d’empatia i severitat d’aquestes sacerdotesses més grans envers la jove, el ritme de la novel·la és més lent. Almenys per a mi ha estat així. La manca d’aventures i d’emoció en aquesta primera part del llibre potser fa que la lectura se’ns faci una mica més lenta i difícil. Però a partir del moment en què apareix en escena en Ged tot canvia. I ara sí que no us dic res més...

Evidentment, l’exquisida escriptura de LeGuin és un dels punts forts de la novel·la. LeGuin és una excel·lent narradora i, a la vegada, la seva literatura s’allunya del tot de la literatura de consum, d’usar i llençar, que s’imposa molt sovint en els autors súpervendes. Només per això ja és un plaer llegir qualsevol obra seva.

La primera edició d’aquest llibre en català data de l’any 1986 (l’original en anglès data de 1970). L’exemplar que tinc és de l’edició de l’any 1995, diria que la darrera que se n’ha fet en llengua catalana, editada per Proa dins la seva col·lecció Clàssics Moderns. Aquest llibre també apareix traduït al català en una edició que aplega en un sol volum les tres primeres parts de la saga de Terramar: “Un mag de Terramar”, aquest “Les tombes d’Atuan” i “La costa més llunyana”. Esmentem l’altíssim nivell literari que té la traducció d’aquests llibres a la nostra llengua, a càrrec de Madeleine Cases.

Què més ens manca de dir en aquesta ressenya? Doncs el mateix que diem molt sovint. Quan arribarà una nova edició en llengua catalana? Esperem que els responsables de Proa llegeixin aquest article i es decideixin a tornar a editar tots els llibres del cicle de Terramar d’Ursula K. LeGuin, els tres primers que ja hem esmentat, el quart, “Tehanu”, que també ha estat traduït al català, i el cinquè, “The other wind” o “L’altre vent”, el qual, que nosaltres sapiguem, encara no ha estat traduït al català. Tampoc hi seria de massa si demanéssim la publicació en la nostra llengua de les històries curtes sobre el món de Terramar que l’escriptora ha publicat en anglès. I posats a demanar, no estaria malament que en aquesta nova edició les portades dels llibres fossin unes altres, menys “asèptiques” i més adients a una obra de fantasia.

Des de Cròniques de Neopàtria, doncs, us recomanem la lectura de “Les tombes d’Atuan”, així com dels altres llibres de la saga, tot i que ja us avisem que no us serà fàcil d’aconseguir-los si els voleu en propietat. Haureu de cercar-los per internet perquè pràcticament només es poden trobar en llibreries de vell... tot i que els exemplars que tinc els vaig trobar a la llibreria Gigamesh de Barcelona. Amb una mica de sort potser en trobareu algun allí.

Vinga, som-hi... A llegir!!!!