A principis de
la dècada de 1980 l’escriptor barceloní Jaume Fuster creà un món fantàstic
inspirat indissimuladament en la llengua, la història, la cultura, el
llegendari, la geografia i la cartografia dels Països Catalans: el Món Conegut.
Fuster publicà tres novel·les –una trilogia: “L’Illa de les Tres Taronges”,
“L’Anell de Ferro” i “El Jardí de les Palmeres”- el conjunt de les quals
s’anomenà “Crònica del Món Conegut”. En aquest món el soldat de fortuna Roger
d’Adià, la princesa Garidaina de Montcarrà, el poeta Guiamon i altres
personatges viuran una colla d’aventures envoltats de màgia i éssers
fantàstics. En aquestes tres novel·les s’hi inclou un mapa a cadascuna, el mapa
del territori on s’esdevindrà la història que ens narra l’autor. Cal dir que
són uns mapes molt esquemàtics i que, des d’un punt de vista artístic són força
senzills. El seu autor –almenys dels de les dues primeres novel·les i
segurament també de la tercera- és Pasqual Giner. A tots tres mapes hi
apareixen sengles roses dels vents, que ens ajuden a situar els punts
cardinals.
L’Illa de les Tres Taronges
A “L’Illa de les
Tres Taronges” les aventures s’esdevenen en aquest territori insular que ens
recorda l’illa de Mallorca i el Regne de Mallorques, des d’un punt de vista
geogràfic, històric i cultural. Al mapa que trobem al principi de la novel·la hi
apareix l’illa de les Tres Taronges –on hi ha el Reialme de Montcarrà- enmig de
la Mar Gran (es basa en la Mediterrània) i una petita part de la costa de la
Terra Ferma. El contorn de l’illa de les Tres Taronges és gairebé idèntic al de
l’illa de Mallorca. Tanmateix, els topònims no són els mallorquins, però s’hi
inspiren, a excepció de la Serra de Tramuntana de la novel·la, que porta el
mateix nom de la serra mallorquina. Hi trobem Montpunyent (es basa en
Puigpunyent), Súmir (Sóller), Ciutat Nova (Ciutat de Mallorca), Alcaïna
(Alcúdia), la Pobla de Gregal (Sa Pobla). En el mapa també ens surt indicada la
situació aproximada del Reialme dels Grans de l’Abisme, una raça no humana
inspirada, de ben segur, pels éssers sorgits del mar ideats per H. P.
Lovecraft.
L’Anell de Ferro
En el segon llibre de la trilogia, “L’Anell de Ferro”, l’acció es trasllada al continent, al territori del Consell de Batllies. En el mapa corresponent hi trobem un Consell de Batllies els contorns del qual són molt semblants als del nostre Principat de Catalunya. Pel que fa les cadenes muntanyoses hi podem veure, al nord, l’Alta Contrada, que podria ser el nom de tota la serralada així com del territori on està situada, l’equivalent de la comarca catalana de la Cerdanya. A prop s’hi troba també la Muntanya de Foc dels nans, un volcà situat en una comarca la ciutat més propera de la qual és Òtol (basat en Olot) i la seva vall. Aquesta vall volcànica es basa en la nostra comarca de la Garrotxa. En aquelles terres hi trobem un riu Brugent –recordem que al nord de la comarca de la Selva, ben a prop de la Garrotxa hi ha, també, un riu Brugent-. Ben a la vora hi ha el monestir de la Vall-llòbrega, topònim que ens recorda la Vall-llobrega del Baix Empordà. Si tornem a les terres altes de l’Alta Contrada hi trobem Darsa (podria ser l’equivalent de Puigcerdà?), la muntanya del Puig Pelat i el Coll del Pendís.
Cap a l’est hi
trobem les muntanyes de Ponent, una serralada que va de nord a sud, frontera
natural amb el regne estranger de Ponent (Castella / Espanya). Aquesta
serralada no té cap mena d’equivalència amb la realitat. Ben a prop hi trobem
la ciutat de Saràs (Fraga?) i la gran fortalesa del Bastió de Ponent. De les
muntanyes de l’Alta Contrada en baixa el riu Blanc (el Segre?), que conflueix
amb el riu Negre que ve de les Muntanyes de Ponent (la Noguera Pallaresa o
Ribagorçana?), a prop de la ciutat d’Idera (que de ben segur es basa en el nom
ibèric i romà de Lleida, Ilerda). La unió del riu Negre i el riu Blanc crea el
riu Bregós (l’equivalent del nostre Ebre, però que ens recorda el topònim
Riubregós, de la comarca de l’Anoia). A la desembocadura d’aquest riu hi trobem
Ciutat del Pla (inspirada en Tortosa?) i més amunt Adià, la ciutat natal de
Roger, el soldat de fortuna. Més amunt, i per la costa, hi trobem Bufagròs i
Bròtil, una ciutat que pateix un setge molt semblant al que patí Barcelona el
1714. A l’interior hi trobem Xerba, però no sabríem dir en quina ciutat
catalana s’inspira.
En aquest mapa
se’ns assenyala que cap al sud hi ha el Jardí de les Palmeres (el País
Valencià) i cap a l’est, com hem dit abans, el regne de Ponent (Castella /
Espanya). A l’extrem inferior dret del mapa hi podem veure una petita part de
l’Illa de les Tres Taronges i enmig de la mar una petita il·lustració d’una
batalla naval.
El Jardí de les Palmeres
El mapa que
acompanya aquesta novel·la inclou, a més del territori del Jardí de les
Palmeres mateix, el del Consell de Batllies i el de l’Illa de les Tres
Taronges, perquè les aventures que s’hi narren també s’esdevenen en aquests
indrets. Ens centrarem en parlar de la part del mapa del territori del Jardí de
les Palmeres, un país que l’autor creà tot basant-se en el País Valencià, però
abans farem esment del fet que aquí hi trobem Arrom, una població de l’Illa de
les Tres Taronges que no apareix en el mapa de la novel·la que porta aquest
títol.
El mapa ens
mostra un Jardí de les Palmeres que té una geografia molt semblant a la del
nostre País Valencià i que ens indica que el desert Blanc és la terra que
separa el Consell de Batllies d’aquesta terra meridional.
Més avall hi trobem una població anomenada Palmerar, més amunt del riu Florit.
Encara més al sud hi veiem un riu que, com el del Consell de Batllies, també es
diu Blanc, i que potser es basa en el Xúquer valencià. Més avall hi trobem
Castell de les Maresmes, Burg de la Vila i Airut, tres poblacions imaginades
per Jaume Fuster, però no sabem si es basen en determinades poblacions
valencianes.
A més de la rosa
dels vents que ens trobem a tots tres mapes, en aquest ens hi trobem,
il·lustrant-lo, un vaixell enmig de la Mar Gran i un globus, la presència del
qual està relacionada amb l’argument de la novel·la.
Fins aquí aquest
article sobre els mapes de la trilogia “Crònica del Món Conegut” de Jaume
Fuster. Si teniu alguna informació que pugui complementar l’article us agrairé
que me la feu saber. Moltíssimes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada