divendres, 4 de març de 2016

“Eragon”, primera part de la saga “Llegat”, de Christopher Paolini

Quan, fa uns quants anys, va sortir al carrer la saga “Llegat”, de l’autor nord-americà Christopher Paolini, què us he de dir, no em va cridar gens l’atenció. Vaig suposar que es tractava d’una saga literària de fantasia sense interès, dirigida exclusivament a un públic adolescent, que explotava desvergonyidament l’èxit cinematogràfic de la trilogia “El Senyor dels Anells” i que feia servir tots els tòpics més usats de la fantasia èpica. Una “dragonada”, vaja... Era un prejudici, ho he de reconèixer, tot i que, en part, no anava mancat de raó. És cert, “Eragon”, de ben segur que va dirigit principalment al públic adolescent i jove, tot i que en alguns moments la violència és prou explícita –no pas el sexe, almenys de moment-. També és cert que torna a molts tòpics del gènere fantàstic –el noi jove de família humil que madura en un viatge iniciàtic, un vell màgic que farà de tutor seu, dracs...-. No podem negar que “Eragon” i les seves seqüeles són llibres eminentment “comercials” i que no es poden comparar amb l’excelsa qualitat literària d’un Tolkien, una LeGuin o un Martin. Tanmateix, el llibre està molt ben escrit i manté el lector literalment enganxat a la novel·la durant tota la lectura. Tot i que el llibre –va sortir al carrer en anglès el 2003- té 620 pàgines l’he llegit en menys de dues setmanes, traient temps a les meves hores de dormir, si calia, quan, en un dia determinat, encara no havia tingut temps de dedicar-hi una estona. He gaudit molt amb aquesta lectura. Molt. I de seguida em posaré a llegir “Eldest”, la segona part d’aquesta tetralogia que tenim la sort que hagi estat traduïda al català.

Christopher Paolini és un jove escriptor nord-americà (1983) que, quan era adolescent, i influït pels clàssics de la literatura fantàstica i encoratjat pels seus pares, va posar-se a crear tot un món fantàstic on s’esdevindrien les aventures del jove Eragon i de Saphira, la dragona.

“Eragon” és una novel·la d’aventures, les aventures d’Eragon i la dragona Saphira per tota Alagaësia, un gran territori esdevingut Imperi i governat per l’emperador i tirà Galbatorix, un antic membre dels Genets de Drac.

Els Genets de Drac eren humans o elfs que havien establert un vincle molt fort amb un drac i n’esdevenien genets. Els Genets com a orde es van crear per establir la pau entre elfs i dracs quan aquestes dues races estaven enfrontades en una cruel guerra i, quan aquesta guerra es va acabar, es van convertir en guardians de la pau a tota la terra d’Alagaësia. En l’Alagaësia governada per Galbatorix, l’Eragon, un joveníssim camperol de les terres del nord, concretament del poble de Carvahall, a la vall de Palancar, en una de les seves excursions de caça a la serralada de les Vertebrades –unes muntanyes maleïdes que els humans eviten sempre que troben- troba una estranya pedra màgica d’un color blau intens. Aquest fet, aparentment casual, canviarà per sempre més la vida del jove Eragon el qual, a partir d’ara serà el protagonista d’una sèrie d’aventures que mai no hauria imaginat que viuria.

En aquest món hi viuen principalment humans, tot i que també hi ha nans i elfs –els elfs viuen amagats de tothom en un indret que gairebé ningú coneix-. Els urgals, uns éssers de naturalesa maligna –semblants als orcs o gòblins de la mitologia tolkieniana-, també habiten aquest món, rapinyant, assassinant i fent mal allà on poden. Hom creia que els dracs eren una raça absolutament extingida. Ben aviat veureu com aquesta creença no era del tot certa. Els Ra’zac i els Ombres són uns altres éssers, que fan ús de la màgia negra per fer més gran el seu poder. També tenim constància de l’existència dels homes-gat, uns ésser màgics dels quals només n’apareix un a la novel·la.

La màgia, evidentment, és present en aquest món. Els humans que la poden practicar són bruixots o mags o bé Genets de Drac, els quals la fan servir a través de l’ús de determinades paraules de la llengua antiga.

El llibre té un mapa dels territoris on es desenvolupa la novel·la, que ens ajuda a situar-nos en aquest món imaginari on hi trobem l’Imperi d’Alagaësia, el regne independent de Surda, el desert de Hadarac, l’illa de Vroengard, el bosc Du Weldenvarden, la serralada de les Vertebrades, la cadena muntanyosa de les Beor, de dimensions èpiques...

El llibre que he llegit és la primera edició en català, d’octubre de 2004, de tapa dura, editat per Roca Editorial - La Galera. La resta de llibres que tinc d’aquesta saga són d’edicions de butxaca.

El traductor d’ “Eragon” al català és Jordi Vidal i Tubau, el qual va fer una bona feina en la seva traducció, cosa que s’ha de reconèixer i agrair.

“Eragon” es va convertir en llargmetratge l’any 2006, amb actors de la talla de Jeremy Irons i John Malkovich. Tanmateix el film va passar sense pena ni glòria i sense seqüeles posteriors. Jo mateix vaig anar a veure-la al cinema i en recordo ben poca cosa, senyal que no em devia agradar gaire, a diferència del llibre, que m’ha encantat.


No us deixeu portar, com un servidor en el seu moment, pels prejudicis. Aquesta novel·la –i potser les següents de la saga-, segons el meu criteri, és una molt bona novel·la, ben escrita i molt entretinguda, i mereix la oportunitat de ser llegida. La vostra llibreria us la trobarà amb molta facilitat. I, sobretot, compreu-la en català!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada