Entrevista a Margarida Aritzeta: parlem de “El Gorg Negre”, de literatura fantàstica en català i de l’ofici d’escriure en la nostra llengua

Fa un parell d’anys vaig llegir la novel·la “El Gorg Negre” (Estrella Polar, Grup 62), de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, que vaig ressenyar al blog. El llibre ens conta les aventures de l’Alba, una noia del nostre temps en un món paral·lel al nostre, en un Montseny, una Catalunya medieval de fantasia. “El Gorg Negre” és una novel·la amb majúscules, literatura catalana de primera qualitat. Fantasia èpica? Fantasia històrica? Història fantàstica? Fantasy? Li posem l’etiqueta que li posem ens trobem al davant d’una novel·la excepcional que ha passat força desapercebuda. Si us llegiu l’entrevista veureu perquè.

Ahir dimecres 4 de maig de 2016 a dos quarts d’onze de la nit em vaig posar en contacte a través del Messenger de Facebook amb la Margarida Aritzeta, autora de l’obra, per parlar d’aquesta magnífica novel·la, de la literatura fantàstica en català, de l’ofici d’escriptor i del futur de la nostra llengua nacional. Les respostes de l’autora són molt sucoses en molts sentits. A nivell literari, sobre la indústria editorial catalana, pel que fa la importància que donen els nostres editors i polítics a la literatura...

Fèlix Rabassa: A la novel·la “El Gorg Negre” hi trobem una sèrie de personatges procedents del llegendari català, personatges històrics i personatges que ens recorden altres personatges creats per grans autors com Tolkien. Tot plegat ens presenta un món fantàstic molt ric, que pren com a referència principal l’univers identitari català, un Montseny i una Catalunya de fantasia que fa goig de llegir.

Margarida Aritzeta: Les llegendes i els mites del Montseny no tenen res a envejar a l’univers de Tolkien. De fet, encara que el plantejament èpic i la lluita del bé contra el mal té alguna cosa de Tolkien, tots els personatges són autòctons.

FR: La teva història ens transmet una gran estimació i respecte per la natura i els éssers que la poblen (reals i fantàstics). En aquest sentit hi trobo un cert missatge ecologista. Ho vas fer conscientment?

MA: És molt conscient el meu amor a la natura, que és anterior al moviment ecologista. El meu avi era pagès, jo vaig néixer en una masia i ara hi visc, enmig de la natura. Quan la meva filla va anar a viure al Montseny vaig eixamplar els horitzons: allò és meravellós i no ho hauria de destruir ningú.

FR: Em dóna la sensació que en “El Gorg Negre” el Montseny (i les terres que hi ha al voltant) és un personatge més de la novel·la. Hi estàs d’acord?

MA: Sí, hi estic totalment d’acord: de fet, el personatge principal és la muntanya, que és el que fa possible la vida de les seves criatures, llegendàries, fantàstiques o reals. Per això al fill del gegant, el qui ajuda a la resolució de la novel·la, li dono el nom de “Montseny”. Ben vist!!

FR: En la novel·la hi apareix el procés de creixement personal de l’Alba. Com definiries breument l’Alba sense revelar-nos-en gaire detalls?

MA: L’Alba no és una heroïna abans de sortir de casa, és una persona normal que es troba en una situació complicada i aprèn que no es pot quedar en un racó plorant, sinó que ha d’afrontar el que li ve, encara que sigui tan gros que si ho hagués sabut de cop, des d’un principi, segur que no s’ho hauria cregut.

FR: A més d’un amor per la Natura, la Història i les llegendes del Montseny i de tot el país la lectura de la novel·la ens dóna a conèixer la teva passió per la literatura catalana. La referència directa a Joaquim Ruyra en la novel·la n’és un exemple...

MA: Sí, la barca a Hostalric. No podia passar pels paisatges d’en Ruyra sense citar-lo. En l’epopeia també hi ha un homenatge velat a Verdaguer. Per a mi la literatura és també un joc de relacions entre autors i obres.

FR: Quines influències literàries has tingut a l’hora d’escriure “El Gorg Negre”? L’obra fantàstica de Jaume Fuster (la trilogia de “L’Illa de les Tres Taronges”, “L’Anell de Ferro” i “El Jardí de les Palmeres”) et va servir d’inspiració quan vas concebre aquesta novel·la?

MA: La trilogia de Jaume Fuster, evidentment, les obres de Tolkien, Rothfuss... també Jacint Verdaguer. Però sobretot les llegendes del Montseny. La majoria són mites, històries inacabades. Vaig pensar que hi havia d’haver una manera de completar-les i lligar-les en una aventura èpica. La trilogia d’en Jaume Fuster té la particularitat que passa en uns territoris que són una al·legoria dels Països Catalans. El Gorg Negre és també un relat català. A més a més, en Jaume Fuster i jo érem amics, n’havíem parlat.

FR: N’havíeu parlat? A què et refereixes?

MA: Havíem parlat d’aquests universos mítics, de la novel·la fantàstica. Fa anys ja en vaig publicar una altra, que es deia “Atlàntida”. Ens agradava la novel·la de gènere i, de la mateixa manera que fèiem novel·la negra amb un escenari català i uns personatges i un llenguatge propi, també ens interessava fer-ho en l’àmbit de la fantasia: una fantasia que retornés una altra mirada del nostre país als lectors.

FR: Molt interessant, Margarida! De fet et volia preguntar si tenies publicades altres novel·les de fantasia anteriors a “El Gorg Negre”... A més d’ “Atlàntida”, és clar, que no coneixia...

MA: “Atlàntida”. Em sembla que pròpiament fantàstica cap més.

FR: A quin o a quins públics va adreçada principalment la novel·la “El Gorg Negre”?

MA: “El Gorg Negre” és una novel·la per a tots els públics que va sortir publicada en una col·lecció juvenil. De fet, la vaig escriure per a la meva néta Queralt, que llavors era encara massa jove per llegir-la (per això li vaig donar el personatge del follet). I per a la meva filla, que se n’havia anat a viure al Montseny.

FR: Quines són les teves lectures preferides dins el gènere fantàstic? J.R.R. Tolkien o Jaume Fuster ja ho sabíem, i ens acabes de dir Rothfuss, també... Algun altre autor? Ursula K. LeGuin, George R. R. Martin...?

MA: Ende. De fet, llegeixo el que em cau a les mans. I entre les meves lectures preferides també hi ha els relats de la mitologia clàssica grecollatina, les Metamorfosis d’Ovidi, els còmics de Marvel i m’agrada la sèrie de pel·lícules X-Men.

FR: Després de “El Gorg Negre” t’agradaria tornar a escriure alguna novel·la de fantasia?

MA: Sí, i tant, però constato que és difícil col·locar-les (vull dir editar-les i que arribin als lectors). Les nostres editorials no hi creuen gaire... però algun dia en faré una altra en territori de Siurana, Prades, la serra del Montsant..., més a prop de casa. En algunes de les meves novel·les “realistes” hi ha elements de fantasia, sobretot a “Vermell de cadmi” i a “L'home inventat”, però no són pròpiament fantàstiques. M'agrada transtitar pels límits dels gèneres.

FR: Les nostres editorials no hi creuen gaire en la fantasia, dius... Precisament això t’anava a preguntar... Em dóna la sensació que des de certes patums de la literatura catalana s’ha tendit a menystenir la literatura fantàstica, potser ja des del temps dels èxits de Joan Perucho... Penso que aquestes patums han volgut encasellar la literatura fantàstica directament com a literatura per a infants, contes de fades sense valor literari, i per culpa d’aquest prejudici la literatura en llengua catalana coixeja força per la banda d’aquest gènere. Hi estàs d’acord?

MA: Que les patums la menystenen és veritat. Però hi ha autors que en fan i no ho sap ningú, ni tan sols els amants de la literatura fantàstica. Ara penso en obres de la Maria Antònia Oliver, l’última premi d’Honor de les Lletres Catalanes (tot el cicle de Montcarrà), l’Olga Xirinacs té unes novel·les fantàstiques a la manera de Lovecraft meravelloses, més i tot que Perucho... però no ho sap ningú. De fet, les patums menyspreen tot el que és literatura de gènere.

FR: També constato que els escriptors dels Països Catalans ho tenen molt complicat per professionalitzar-se com a escriptors en llengua catalana o almenys per tenir uns certs ingressos econòmics amb l’escriptura en català. I si escriuen fantasia encara és pitjor. Com creus que es pot solucionar això? La consecució d’un Estat Català independent podria servir per dignificar la feina dels escriptors, dels traductors i de les editorials en llengua catalana?

MA: Espero que un estat propi ens faciliti la vida, ja que l’estat que tenim ara, a més de no ser el nostre, ens va en contra. Falta autoestima, promoció de la lectura i projecció internacional. La política de projecció interior i exterior de la nostra literatura fa riure de tan escassa. S’hi dediquen uns pressupostos irrisoris. Encara que la gent que s’hi dedica en tingués ganes, encara que no tingués mentalitat elitista, amb els recursos que s’hi dediquen i la poca fe que tenen els nostres dirigents en la importància de la cultura per fer un món millor, els resultats no poden ser gaire espectaculars.

FR: Tornant a “El Gorg Negre”, els mitjans de comunicació se’n van fer gaire ressò? Et van fer gaire entrevistes perquè els parlessis de la novel·la?

MA: Algunes entrevistes, sobretot en televisions locals. Va sortir en diversos periòdics i sobretot, va tenir moltes ressenyes (bones ressenyes) en blocs. El fet de sortir en una col·lecció juvenil suposo que va influir a fer-la més poc visible del compte. L’editorial en va fer molt poca promoció, van dir que no hi podien dedicar diners... i els llibres tenen una vida curta, quan desapareixen dels prestatges sembla que es morin. De fet, a l’editorial ja el van trinxar.

FR: Trinxar? Què vols dir amb trinxar?

MA: Destruir.

FR: Com? Mare de Déu!

MA: Pasta de paper.

FR: Quina bogeria!

MA: Els llibres són efímers com els iogurts.

FR: I si ara algú el vol comprar, què?

MA: Em sembla que en van guardar alguns. Hi ha la versió digital.

FR: Val més que canviem de tema... Com veus el futur de la llengua catalana? T’has posicionat respecte del debat de la oficialitat única del català en una Catalunya (o uns Països Catalans) independent? Creus que el castellà hauria de ser cooficial? O només haurien de ser oficials el català i l’occità (a l’Aran)?

MA: Crec que abans de tirar coets hem de tenir un estat propi, llavors decidirem el que fem en funció de la correlació de forces. Jo votaré per una llengua oficial i per l'ús de l'aranès com a llengua territorial i del castellà, si es vol, com a segona llengua.

FR: M’has deixat molt parat quan m’has dit que l’editorial ha destruït els exemplars de la novel·la!

MA: A mi també m’hi van deixar, perquè van lluitar molt per publicar-la (s’hi interessava una altra editorial) i em van pagar uns calés que no han recuperat... en fi, què hi farem. Si escriure ja és complicat, imagina’t si m'hagués de preocupar per les vendes!!! Tot i que m’agradaria que fossin molt grans...

FR: Moltes gràcies, Margarida, per la paciència d’atendre l’entrevista a aquestes hores! Mirarem de trobar “Atlàntida” i ressenyar-la més endavant. Ha estat una entrevista molt enriquidora i has dit moltes coses interessants que cal que la gent sàpiga. Ah, i molta sort en tots els teus projectes literaris siguin del gènere que siguin!

MA: Moltes gràcies a tu!

Una reflexió final:

Des de Cròniques de Neopàtria us recomano molt la lectura de “El Gorg Negre”. M’agradaria que poguéssiu adquirir un dels pocs exemplars del llibre que encara deuen tenir a l’editorial. És una pena que en quedin pocs! Com pot ser que una editorial destrueixi un llibre? I més encara, la gran majoria d’exemplars d’una excel·lent novel·la fantàstica per a tots els públics com és “El Gorg Negre”.

De les paraules de la Margarida em refermo en la convicció, en la trista realitat que el gènere fantàstic en català és un gènere menystingut per moltes editorials –i crítics literaris- catalanes, que les nostres administracions no promouen prou, ni de bon tros, la literatura catalana i l’hàbit de la lectura i que els escriptors en llengua catalana han de sobreviure com poden sense l’ajut dels nostres governs envers la llengua pròpia dels Països Catalans. Una trista realitat, ja ho hem dit, però que podem canviar des del nostre dia a dia. Com? Doncs comprant llibres de fantasia èpica en llengua catalana, i no només el dia de Sant Jordi, sinó tot l’any. I recomanant als nostres amics llibres de fantasia en català. I si tenim la fal·lera d’escriure, escrivim fantasia èpica en llengua catalana i, si pot ser, fent servir referents catalans, tal com la Margarida Aritzeta ens ha explicat que va fer en Jaume Fuster i tal com ho ha fet ella mateixa a “Atlàntida” i a “El Gorg Negre”.

Entre tots podem fer més gran la literatura fantàstica en català. Entre tots podem ajudar a enfortir la literatura catalana. Només cal que ens hi posem!