Ja
fa mesos que vaig sentir la notícia que s’estava rodant, en
diverses localitzacions del Principat de Catalunya (l’Alt Empordà,
el Solsonès, el Berguedà), un llargmetratge sobre els orígens
històrics i mítics de la nostra nació. El nom de la pel·lícula
és “Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la
fama” i és dirigida pel director i actor català Joan-Frank
Charansonnet, que en els seus començaments com a actor va
protagonitzar una telenovel·la russa el personatge del qual era
català. Ho recordo perquè en Miquel Calçada el va visitar fa anys
en el seu programa “Afers Exteriors” quan va anar a Rússia.
Doncs bé, el rodatge del film ja ha finalitzat i ara ha començat un
campanya de micromecenatge (Verkami) per acabar de finançar la
pel·lícula. De moment, el pressupost de la pel·lícula és de
250.000 euros de capital privat finançats per la productora
cinematogràfica Dejavu Films, en co-producció amb Capaneida Films.
A
la pàgina de Verkami del film ens informa que es tracta d’una
pel·lícula “èpica popular catalana amb pinzellades fantàstiques
que narra la llegenda d’Otger Cataló”. Èpica, història,
llegenda, fantasia... uns gèneres fascinants que el cinema català,
massa obsedit en el realisme pur i dur i en la conyeta estil
buenafuente, no ha tocat gaire, per no dir gens. El pressupost, ja ho
hem vist, és ambiciós, almenys fins a cert punt. Allò que sí que
és totalment ambiciós en aquesta pel·lícula és que és totalment
desacomplexada des d’un punt de vista nacional, de discurs i de
gènere cinematogràfic. “El film pretén refermar la identitat
catalana des d’un punt de vista èpic”, diu la pàgina de
verkami. Una pel·lícula catalana anomenada “Pàtria”,
historicista, d’aventures, guerra medieval i amb elements de
fantasia èpica no pot ser, de cap de les maneres, políticament
correcta segons el cànons actuals. No ens estranya que el film no
hagi rebut ni un cèntim de subvencions públiques.
La
llegenda ens explica que Otger Cataló era un príncep d’Aquitània
que travessà els Pirineus amb un nombrosíssim exèrcit per combatre
els invasors sarraïns. Després de perdre la batalla contra els
sarraïns Otger, ferit, acompanyat pel seu gos gànguil, s’amagà a
les muntanyes del Pirineu tot recuperant-se. Des d’allí, reuní un
grup d’homes que, també amagats a les muntanyes, resistien
l’invasor sarraí. Nou cavallers es posaren sota les ordres
d’Otger, el quals, més endavant, es convertirien en els nou barons
de la fama: eren Guerau d’Alemany, Bernat d’Anglesola, Galceran
de Cervelló, Galceran de Cervera, Bernat Roger d’Erill, Hug de
Mataplana, Dapifer de Montcada, Galceran de Pinós i Gispert de
Ribelles. Els nou cavallers i Otger, davant la verge negra (en els
seus orígens una deessa precristiana, segurament) de Montgrony (un
indret màgic i meravellós entre muntanyes en el municipi de
Gombrèn, al Ripollès, i que des d’aquí us convido a visitar i
conèixer) van alçar les espases en un jurament que els unia en la
seva lluita per alliberar aquestes terres del jou sarraí. Després
del combat tots els barons retornaren vencedors de llurs conteses,
però Otger Cataló estava ferit de mort. En el seu honor els nou
barons van donar el nom de Catalunya a la terra que havia alliberat.
Segons
explica una notícia de Nació Berguedà: “A partir de la llegenda
d’Otger Cataló la pel·lícula ens situa al segle XV, quan al
monestir de Sant Llorenç (el Berguedà) hi arriba el noble Climent
de Vallcebre (interpretat per Boris Ruiz) per passar els seus últims dies de vida. Està molt malalt i vol estar al costat del seu amic, l’abat Ponç (l’encarna Manel Solàs); també coneix al cavaller i historiador baganès Pere Tomic, qui escriu la llegenda d’Otger
Cataló.” La notícia ens explica que la pel·lícula és un vell
projecte de Charansonnet i l’actor de la pel·lícula Miquel
Sitjar (que es coneixen de fa temps quan estudiaven junts) que volien
fer el “Braveheart” català.
El
director del film, com hem dit abans, és Joan Frank Charansonnet, el
qual, al costat de Pau Gener, també n’és el guionista. Els actors
principals són, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Boris Ruiz, Àngels
Bassas, Ali El Aziz, Joan Massotkleiner, Martí Peraferrer i Joan
Frank Charansonnet mateix.
És
previst que a finals d’octubre d’aquest 2016 es faci la
pre-estrena de la pel·lícula i que s’estreni en els cinemes entre
novembre i desembre.
Esperem
–n’estem segurs- que la pel·lícula faci honor a la llegenda i
que tingui molta sort i molt d’èxit! Tant de bo la indústria
cinematogràfica catalana prengui com a exemple “Pàtria” i
aquesta sigui tot just la primera de moltes pel·lícules èpiques i
fantàstiques del cinema català!
Animeu-vos
a col·laborar amb la pel·lícula a través del verkami, al qual podeu accedir si cliqueu aquí!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEns situa al Segle XV?? dons si que van alliberar tard tu! deu ser una peli de fantasia. comencem bé
ResponEliminaEns situa al segle XVI al segle VIII ... a veure si abans de reaccionar així a l'acte, pots assebentarte una mica millor de les coses, gràcies.
EliminaMolt bon artícle explicatiu. Hem d´ajudar tots plegats a aquesta pel.licula que a mes de ser èpica catalana té pinta de gran cinema comercial. He entrat al seu fb. El trailer es una meravella: https://www.youtube.com/watch?v=DM6VTackg2M i per acabar d´ajudar en l´informació del vostre artícle he copiat el text en referencia al anterior comentari. Explican que la pel.lícula juga entre el segle VIII ( La llegenda d´Otger) i el XV ( primer referent historic escrit)Text del FB de Pàtria: El film pretén refermar la identitat catalana des d’un punt de vista èpic, fent una mirada als orígens des d’una nova òptica. La pel·lícula va endavant i enrere entre els segles XV i VIII tot explicant el primer referent històric escrit sobre la llegenda d’Otger Cataló que fou transmesa oralment al monjo benedictí Pere Tomic l’any 1438 al Monestir de Sant Llorenç (Berguedà). Gracias
ResponElimina