El calendari, pàgina frontal |
En Daniel
Rangil, que va viure al cor del Montnegre durant una bona colla d’anys, es va
dedicar a aplegar la memòria oral de la gent gran dels poblets i dels masos
d’aquesta serra del nostre litoral pel que fa les llegendes i les històries de
l’antigor que han anat transmetent-se de pares a fills i d'avis a néts durant generacions. En Dani
les va aplegar i les convertí en matèria literària, salvaguardant, d’aquesta
faisó, el llegat de llegendes populars d’aquest tros del nostre país. En Dani
va publicar tres llibres en els quals en parla, així com de les formes de vida
tradicionals de la gent d’aquesta serra entre, aproximadament, mitjan segle XIX
i mitjan segle XX. Es tracta d'“Històries i llegendes de l’any vuit” (2008),
“Vògits, modolons i desfedors” (2009) i “Piles i súties” (2011).
En Daniel Rangil
també ha posat llur pregon coneixement de les llegendes del Montnegre i el seu
talent literari en un recull de llegendes relatives a rius, llacs,
estanys i gorgs del Pirineu català i la Catalunya Vella, al costat d’escriptors de
renom com Pep Coll o Xavier Cortadellas. Aquest llibre, que esperem ressenyar a
Cròniques de Neopàtria, es diu “Llegendes d’aigua dolça” (Edicions Sidillà,
2016).
Ací, en mida petita, hi ha totes les il·lustracions del calendari |
I us preguntareu
perquè en parlo en un blog de fantasia èpica. Moltes vegades, si seguiu el
facebook de Cròniques de Neopàtria, he comentat que la fantasia èpica com a
gènere beu de diverses fonts, una de les quals i una de les principals és la
mitologia. Tots els autors de fantasia èpica d’arreu beuen de les fonts de les
diverses mitologies. Tolkien ho féu principalment de les fonts de la mitologia
nòrdica. Martin també, així com de la història medieval d’Anglaterra. Sapkowski
ho fa de la mitologia eslava. Sempre he pensat que si tots aquests autors es
nodreixen de les mitologies dels respectius països d’origen a l’hora de crear
un món de fantasia èpica, perquè un català no ho pot fer a partir de la mitologia
pròpia, de la mitologia catalana?
Personalment, a
l’hora de crear el món de Pirènia, on hi trobem els reialmes de Cairàs,
Fenollet, Clarença i Rocaflor i el comtat sobirà de Castellroig, m’he nodrit de les
llegendes i la mitologia catalanes –i occitanes-, com també de la nostra
història. I perquè no ho podrien fer altres escriptors de fantasia èpica en
llengua catalana?
En Daniel Rangil |
El calendari
d’enguany ens parla dels següents personatges mitològics o llegendes
catalans: el Gos Nonell, l’Illa de les Dones, la Dama Blanca, el Serpent, el
comte Arnau, l’Home de la Mar, el Berruguet, la ciutat mítica de Mirmanda, el
Pare Llop, la Sirena, el Dimoni Cucarell i la Bruixa. Ja ho veieu, cadascun
d’aquests personatges de la nostra tradició, del nostre llegendari popular
podria inspirar desenes d’històries literàries de fantasia.
Jo ja el tinc
penjat a la paret del despatx de casa i si vosaltres també el voleu demaneu-lo
en aquest correu electrònic:
I si voleu
seguir els interessantíssims articles sobre mitologia catalana d’en Dani podeu visitar el seu
blog "Mitologia Catalana" sobre aquesta temàtica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada