diumenge, 19 de març de 2017

“Gil, el pagès de Ham”, de J. R. R. Tolkien



El cert és que era estrany que un gran seguidor de l’obra de Tolkien com jo encara no hagués llegit aquesta novel·la curta (o relat llarg?) del Mestre i Creador de la fantasia èpica contemporània. He de ser sincer, el fet que aquesta història fos adreçada a un públic juvenil i fins i tot infantil me n’allunyava. Però un bon dia em vaig decidir a llegir-la i vet aquí que m’ha agradat. Cal dir-ho, la literatura del Mestre Tolkien mai no ens decebrà. I, un cop decidit, em vaig posar a cercar-lo. És un llibre descatalogat i difícil de trobar. El vaig cercar a les llibreries Gigamesh i Chronos de Barcelona i en aquell moment no el tenien, tampoc. I aleshores em vaig posar a cercar-lo per internet, fins que el vaig trobar a la llibreria La Retrobada (quin nom més encertat!) del Poble Nou de Barcelona.

L’edició que tinc és de la col·lecció Clàssics Moderns d’Edhasa (1988), que en el seu moment també va publicar “El Silmaríl·lion”. La traducció és de Carles Llorach (sota la supervisió del mestre Francesc Parcerisas, traductor per antonomàsia de Tolkien al català) i les il·lustracions d’inspiració medieval són de Pauline Baynes.

El llibre va ser publicat originalment en anglès l’any 1949 quan el mestre Tolkien feia dotze anys que havia publicat “El Hòbbit” i paral·lelament al seu procés d’escriptura de “El Senyor dels Anells”, que es publicà el 1954.

Il·lustració de Pauline Baynes
La història (el presumpte títol original de la qual és “L’ascens i les aventures meravelloses del pagès en Gil, Senyor de l’Amansit, Comte de Cal Llangardaix i Rei del Regne Petit”) s’esdevé en una Gran Bretanya posterior al temps de la dominació romana i anterior al temps del Rei Artús. El protagonista és en Gil, un pagès de Ham, un vilatge del Regne Petit. En la història hi apareix un gegant que ve del salvatge Nord de l’illa i també hi trobarem un drac anomenat Crisòfilax que, en un moment donat, decideix atacar i saquejar Ham. En Gil serà l’(anti)heroi d’aquesta història, al costat del seu gos Garm.

El relat (o la novel·la) té evidents paral·lelismes amb “El Hòbbit” i amb certs aspectes de “El Senyor dels Anells”. En Gil és un antiheroi, una mica com en Bilbo o en Frodo de “El Hòbbit” i de “El Senyor dels Anells”, que es troba en una situació que no desitjava i de la qual mira de sortir-se’n com pot. El Regne Petit em recorda la Comarca, un territori on la gent hi viu relativament en pau, sense estretors de cap mena i amb la innocència de qui pot viure sense gaires temences. Hi trobem un drac i un tresor, com a “El Hòbbit”. També hi trobem un moliner malintencionat, com a “El Senyor dels Anells”. I la terra, el país de la història semblen trets de la Terra Mitjana, tot i que en el prefaci ens els situïn geogràficament i temporalment d’aquesta faisó:

Il·lustració de Pauline Baynes
“Els esdeveniments aquí relatats els hem de situar en algun moment durant aquells anys llarguíssims, potser després dels dies del rei Coel, però abans d’Artús o de l’Heptarquia anglesa; i n’és llur escenari la vall del Tàmesi, amb una incursió al nord-est, cap als límits del País de Gal·les. / La capital del Regne Petit es trobava, evidentment, on és l’actual, a l’extrem sud-est, però els seus confins són vagues. Sembla que cap a l’oest, Tàmesi amunt, mai no va arribar gaire lluny, ni tampoc no ho va fer més al nord d’Otmoor; i els seus límits a l’est són dubtosos”.

Sembla que Tolkien es basà en els pagesos de l’Anglaterra central per crear els hòbbits i l’ambient de la comarca.

Els dibuixos de Pauline Baynes ens ajuden encara més a submergir-nos en aquest món medievalitzant que ens recorda tant a la Terra Mitjana i que ens transporta a aquesta Anglaterra de fantasia amb dracs i gegants (i gossos que parlen!).

Si us agrada Tolkien “Gil, el pagès de Ham” us farà xalar!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada