dimecres, 8 de març de 2017

“Tirant lo Blanch”, de Joanot Martorell , versió de Josep Vicent Miralles i il·lustracions de Paula Bonet



Portada del llibre.

En aquest post de Cròniques de Neopàtria us vull parlar d’una novel·la que no és de fantasia èpica, tot i que forma part d'un gènere literari semblant. Es tracta del “Tirant lo Blanch” de l’escriptor valencià Joanot Martorell, en una versió moderna que acaba d’ésser publicada. I perquè en vull parlar a Cròniques? Doncs perquè el Tirant és una novel·la cavalleresca, un gènere del qual n’ha begut a pleret la literatura fantàstica contemporània. Tots sabem que la fantasia èpica es nodreix dels ambients medievals i el Tirant no n’és pas una excepció. I més endavant donaré més raons que justifiquen que n’hagi fet la ressenya en un blog de fantasia èpica. 


L’editorial valenciana Llibres de la Drassana ha tingut el gran encert de revisitar la més gran de les novel·les de la literatura catalana i europea medievals, el Tirant. I ho ha fet versionant-lo de forma resumida, en llenguatge modern i segons la norma valenciana de la llengua catalana. La versió ha anat a càrrec del periodista i escriptor Josep-Vicent Miralles i amb les magnífiques il·lustracions de l’artista de Vila-Real Paula Bonet.



Imatge treta de l'Instagram de Paula Bonet
El Tirant és una novel·la escrita pel cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell la segona meitat del segle XV, una de les fites de la literatura cavalleresca europea. La novel·la narra les aventures militars, cavalleresques i amoroses de Tirant lo Blanch, un cavaller bretó que viu fets d’armes a Anglaterra, Sicília, l’Imperi Bizantí i el nord d’Àfrica. Els experts en literatura diuen que Martorell es basà en la vida de Roger de Flor, l’aventurer calabrès que serví els monarques catalans a finals del segle XIII i principis del XIV i que guià l’expedició dels almogàvers a l’Imperi Bizantí. I de ben segur que Roger d’Adià, l’heroi de les Cròniques del Món Conegut de l’escriptor barceloní Jaume Fuster, la trilogia de fantasia èpica per excel·lència de la literatura catalana, també pren com a model el Tirant literari i fins i tot el Roger de Flor històric.


El Tirant pot ésser considerat una novel·la fantàstica? Fa de mal dir. És ben cert que no hi apareixen elements màgics, però l’ambientació cavalleresca i medieval i la geografia semifantàstica del món del Tirant són dues raons de pes que fan que, almenys per a mi, aquesta sigui una novel·la de fantasia històrica. Per exemple, en el món del Tirant hi ha regnes reals amb ciutats que no hi existiren mai. O hi veiem un fictici reialme de la Gran Etiòpia, regit per un fictici rei Escariano, els límits del qual anaven de l’actual Algèria fins a l’Índia, fet que no fou mai així.


Aquesta versió del Tirant, de 120 pàgines i, com he dit, escrita en llenguatge modern i seguint la norma valenciana de la llengua catalana, fa de molt bon llegir. La novel·la no se’ns fa pesada en cap moment si volem endinsar-nos en la mentalitat i el món cavallerescos medievals, un món regit per l’honor, l’amor i la fe cristiana. Un món de bons (els cristians) i dolents (els sarraïns, que volen conquerir els regnes cristians, però que poden arribar a convertir-se en bons si renuncien a l’Islam i es fan cristians, com veiem cap al final de la història). Les il·lustracions de Paula Bonet, plenes de sensibilitat i de sensualitat, acaben de convertir aquest llibre en tota una obra d’art que ha de figurar en un lloc de privilegi de les nostres biblioteques.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada