dilluns, 28 d’agost de 2017

“La Pedra de la Llum”, de Carles Vilar. Un viatge per les pedres de Khorluith

Quan fa un parell de mesos vaig saber que acabava de sortir al carrer una novel·la de fantasia èpica en català i escrita per un autor català no me’n sabia avenir. Me’n feia creus. Per a mi que, de Cròniques de Neopàtria estant, he posat el crit al cel per l’absència de títols de novel·les de fantasia heroica en la nostra llengua aquest fet era una gran notícia. Una notícia molt, molt important. I perquè ho era? Doncs perquè n’estic segur que com més títols de fantasia èpica apareguin, més se’n publicaran. Cal que entrem en un cercle virtuós. A més, pocs dies després vaig assabentar-me de l’aparició d’encara una altra novel·la de fantasia èpica en català, “El Paradís Mort”, dels germans Aleix i Arnau Ortuño, autoeditada. Increïble!

De seguida vaig començar a voler saber més coses d’aquesta novel·la (“La Pedra de la Llum”) i del seu autor (en Carles Vilar) i m’hi vaig posar en contacte. Vam estar parlant per Messenger i vam quedar que ens veuríem a la presentació de la novel·la a la llibreria Gigamesh de Barcelona. Mentrestant vaig comprar-me el llibre i vaig començar a llegir-lo. I em va enganxar, ja de bon començament. Vaig pensar que feia temps que no llegia en català un llibre de fantasia èpica tan bo.

I de què va, “La Pedra de la Llum”? La novel·la, que és el primer llibre d’una trilogia, s’esdevé a Khorluith (que vol dir “terra de les pedres”), una gran illa-continent creada pels déus, habitada per humans i per narthorim, una raça semblant a l’humana però d’éssers més alts i forts que els humans, i pels descendents de totes dues races o espècies. A Khorluith també hi ha dracs, trols i altres éssers sense nom, alguns dels quals potser encara no apareixen en aquesta primera novel·la. I també hi ha màgics, com Eranthur, un dels grans protagonistes de la història.

I què s’hi esdevé, a Khorluith? Alguna cosa dolenta es mou al sud. I caldrà fer-hi front.

En aquest sentit “La Pedra de la Llum” és semblant a “El Senyor dels Anells”. Un mal que amenaça el món apareix i caldrà combatre’l. I hi ha un mag, com en Gàndalf, Eranthur, i un jove amant de la història antiga i de les llegendes ancestrals, en Gnefuos, que podria ser una mena de Frodo.

Un altre detall de la novel·la em recorda Tolkien. Just abans que comenci pròpiament cadascun dels capítols del llibre tenim un petit fragment de la narració de la creació del món de Khorluith per part dels déus. Per temàtica i per estil aquests fragments em recorden les primeres pàgines de “El Silmaríl·lion” i és possible que l’autor s’hi hagi inspirat.

I evidentment, “La Pedra de la Llum” és un gran viatge, en l’espai i en l’ànima de cadascun dels seus protagonistes (un concepte que el mateix autor reconeix que el va prendre dels llibres de Terramar, d’Ursula K. LeGuin), un viatge que serà iniciàtic l’objectiu del qual, com hem dit abans, és salvar el món d’un gran Mal.

Khorluith, al meu entendre, és un món que s’inspira en la història antiga i que té un cert aire medievalitzant. Però no el veig gaire tolkienià, el món de Khorluith, en el sentit que és un món que s’inspira en la cultura mediterrània, no pas en la nòrdica o la cèltica. Endemés, trobem coses en el worldbuilding d’en Carles Vilar que pensem que són de creació pròpia.

“La Pedra de la Llum” és una novel·la d’aventures. I és una novel·la de descobriments de coneixements que restaven amagats. Com a primera part d’una trilogia que és, el final de la novel·la no representa el final de la història i aquest és el petit problema de les trilogies (o pentalogies o heptalogies o el que sigui...) de fantasia èpica: les novel·les que les composen no es poden llegir de forma independent, sinó que per llegir el segon llibre, si el vols entendre, necessites haver llegit prèviament el primer. Però bé, si la història és bona (i la història de “La Pedra de la Llum” ho és) això no ha de suposar cap gran problema.

Què més podem dir del llibre? Que està molt ben editat (per l’editorial Tempore), amb una portada i unes il·lustracions interiors molt evocadores de l’artista Pau Gasol Valls i amb uns mapes de la terra de Khorluith molt ben dibuixats pel mateix Carles Vilar i presentats, que ens fan venir ganes de fer un viatge per aquest món de fantasia producte de la fecunda imaginació d’aquest escriptor de la Garriga.

Al final de tot de la novel·la hi ha un petit diccionari que ens defineix els diferents indrets de Khorluith, les diverses races i pobles que l’habiten i els déus que el crearen.

Abans no us he acabat d’explicar que vaig anar a la presentació de “La Pedra de la Llum” a Gigamesh i hi vaig conèixer personalment el seu autor. En Carles Vilar és una persona extremadament amable i de tracte senzill i honest. A més de bon escriptor és una bona persona que et transmet la seva passió i el seu amor per la literatura, les arts, la natura i per aquest món de fantasia èpica tan ric que ha creat i per la història que s’hi desenvolupa. Vam estar parlant una estona i de ben segur que en el futur compartirem les nostres experiències en la literatura fantàstica.


Finalment us vull dir que “La Pedra de la Llum” és una novel·la que, al meu entendre, és una de les millors històries de fantasia èpica que s’han escrit en llengua catalana i, per a mi, una de les lectures que he gaudit més aquests darrers temps. Llegiu-la!

Ací us deixo el llistat de llibreries on podeu trobar "La Pedra de la Llum":

Librería Gigamesh BARCELONA
Casa del Llibre Barcelona BARCELONA
Distribuïdora Popular BARCELONA
Llibreria Documenta BARCELONA
Llibreria Les Voltes GIRONA
Estanc La Plaça LA GARRIGA

LLibreria Strogoff LA GARRIGA
Llibreria Biset LA GARRIGA
Llibreria La Gralla GRANOLLERS
La impossible BARCELONA
Llibreria Ona BARCELONA
CAP I CUA BARCELONA
LLIBRES PARCIR MANRESA
Llibreria Racó del Llibre RUBÍ
Llibreria Gaudí REUS
Galatea Llibres REUS
Llibreria Adsera TARRAGONA
Llibreria La Capona TARRAGONA
Llibreria Caselles LLEIDA
Llibreria Geli GIRONA
Llibreria Empúries GIRONA
Còmics Vint-i Dos GIRONA

AMAZON INTERNET
AGAPEA INTERNET



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada