dimecres, 24 de gener de 2018

Adéu a Ursula K. LeGuin

Ahir, dimarts 23 de gener de 2018, va morir Ursula K. LeGuin, una de les més grans escriptores de fantasia de la història. I perquè ho va ser? Doncs en bona part perquè traslladà les inquietuds socials que commovien la societat nord-americana de les dècades de 1960 i 1970 a la novel·la fantàstica i de ciència-ficció. Per exemple, a la tercera novel·la de la seva saga de Terramar, “La costa més llunyana”, publicada l’any 1972, hi apareix la problemàtica dels drogoaddictes en un moment que el món occidental vivia una revolució psicotròpica.

Ursula K. LeGuin, nascuda a Berkeley (Califòrnia, EEUU) el 1929, aportà a la literatura fantàstica i de ciència-ficció una mirada femenina i feminista ben primerenca, de manera que en fou una de les pioneres.

Ha guanyat diversos premis literaris molt prestigiosos com l’Hugo o el Nebula.

En llengua catalana, a més dels quatre primers llibres de la saga de Terramar (“Un mag deTerramar”·, “Les tombes d’Atuan”, "La costa més llunyana" i “Tehanu”, editades en català per Edhasa), els tres primers dels quals hem ressenyat en aquest blog, podem gaudir d’altres llibres d’aquesta immensa escriptora, com “El món de Rocannon” (Editorial Bromera) i “La mà esquerra de la foscor” (Pleniluni), de la saga d’Ekumen; altres novel·les seves publicades en català són “Molt lluny de qualsevol altre lloc” (La Magrana), “Els desposseïts” (Calaméo)...

Cròniques de Neopàtria us convida a llegir qualsevol d’aquestes novel·les traduïdes al català. Podem parlar amb propietat de la saga de Terramar, la ressenya dels tres primers llibres de la qual podeu llegir en aquest blog.

LeGuin sempre va defensar que una obra literària és una obra d’art, d’art amb majúscules, i va ser sempre molt crítica amb els manaires  de les grans editorials que mercadegen amb els llibres, amb els voltors que, sense estimar la literatura, sense valorar l’art i fins i tot menyspreant-lo, s’han volgut aprofitar de l’esforç dels creadors, dels escriptors. LeGuin denuncià com el capitalisme salvatge s’estava apropiant de la literatura nord-americana i com la indústria editorial era cada cop més deshumanitzada i buida de valors, i com els escriptors han de malviure perquè el capitalisme els pren injustament una bona part dels beneficis del seu treball.

I com a conclusió d’aquest article vull reproduir un fragment del discurs que aquesta escriptora honesta va pronunciar quan va rebre la Medalla per la Contribució a les Lletres Americanes, durant els National Book Awards de l’any 2014. El text complet el podeu trobar en aquesta entrada del blog. Na LeGuin diu això:


He tingut una llarga i bona carrera. En bona companyia. I ara, quan arriba al final, de debò que no vull veure la literatura dels Estats Units traïda i malbaratada. Els que vivim d’escriure i publicar volem, i hauríem d’exigir una part justa dels guanys. Però el nom de la nostra bonica recompensa no és “benefici”. El seu nom és “llibertat”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada