dimecres, 30 de gener de 2019

“La ira dels déus”, de Fèlix Rabassa, un nou relat publicat sobre el món de Pirènia



El passat dissabte 19 de gener es va celebrar l’entrega de premis del XX Premi

Víctor Mora de narrativa breu a la vila de l’Escala.

L’obra guanyadora de les 58 que es van presentar fou “L’hòstia consagrada”  i el relat amb el qual em vaig presentar, “La ira dels déus”, fou un dels que van ser finalistes.

L’obra guanyadora i les deu finalistes han estat publicades en un llibre de relats col·lectiu que ha estat batejat amb el nom de “L’hòstia consagrada i deu relats més”.

El meu relat que, com he esmentat abans, es titula “La ira dels déus”, és una altra aventura protagonitzada per en Sau de Treviac, l’heroi que també és el protagonista del meu altre relat publicat situat en el món de Pirènia, “El fermall del rei elf”.

A “La ira dels déus” en Sau de Treviac arriba a Càrlec, un vilatge del comtat de Croia, al reialme de Fenollet. Contràriament a la resta de comtats del reialme, el comtat de Croia és habitat per una gent que, tot i parlar la mateixa llengua que els altres fenolletencs, l’occitanès, no professa la mateixa religió. Mentre que a gairebé tot Fenollet, així com a tot el reialme de Clarença i al de Rocaflor, la religió professada per tothom és la que creu en un déu únic, la religió de la Vera Fe, al comtat de Croia els habitants són pagans, creuen en els seus propis déus. En Sau arriba a Càrlec i veu que hi ha arribat un grup d’inquisidors de la Vera Fe, disposats a convertir a la seva religió, de grat o per força, els habitants del vilatge.

Aquesta aventura s’esdevé en el món de Pirènia, en el qual hi ha cinc reialmes (Cairàs, el comtat sobirà de Castellroig i els esmentats Fenollet, Clarença i Rocaflor) habitats pels occitanesos, un poble que s’assembla molt al català. Per crear aquest món (que podria assemblar-se a la Terra Mitjana de Tolkien) m’he inspirat en la història medieval, la mitologia, les llegendes, la toponímia, la geografia i la cultura catalanes.

Tanmateix, tal com he dit abans, en aquest llibre hi ha més relats. Els esmentaré tot seguit:

-“L’hòstia consagrada”, de Joan Company Arpa. Un relat humorístic sobre una parròquia que cerca amb tots els mitjans nous feligresos.

-“Mig ple”, d’Oriol Solà i Prat. Què pot passar quan hom té fòbies a gairebé tot?

-“Drakars a l’Ebre”, d’Alfred Sala. Una història d’aventures (que s’esdevé l’any 1174) sobre el capità Tro quan era jovenet i s’enfrontava als pirates víkings que volien saquejar l’Ebre.

-“Una trucada, dues trucades, tres trucades”, de Joan Gausachs i Marí. Embolics i equívocs telefònics.

-“El dia que vaig convertir-me en un sicari a sou”, d’Eva Pelegrí Masgeli. Una dona amb problemes econòmics troba una nova feina ben peculiar (i no gaire legal).

-“Els reis”, d’Eduard Pons Matas. Quan els reis d’Orient de la postguerra no eren tan generosos com els d’ara.

-“Rosina”, de Josep Maria Seró i Domènech. Una història sobre el mite literari de Cyrano de Bergerac.

-“Posa’t el barret”, de Teresa Barba. En Quim un dia se’n va adonar que havia perdut el cap. Literalment. I ara què podia fer? Què passaria amb la seva vida sense cap?

-“Una nit gloriosa”, d’Antoni Rocafull i Calmet. Una parella passa una nit ben mogudeta en un hostal de muntanya.

-“Batecs”, de Marta Tarrés i Abella. Una història de la vida quotidiana amb la companyia de la música dels grans de la música clàssica.

Si voleu adquirir aquesta obra només m’ho heu de demanar enviant-me un missatge al següent correu electrònic:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada