El passat dissabte 19
de gener es va celebrar l’entrega de premis del XX Premi
Víctor Mora de narrativa breu a la vila de l’Escala.
L’obra guanyadora de
les 58 que es van presentar fou “L’hòstia consagrada” i el relat amb el qual em vaig presentar, “La
ira dels déus”, fou un dels que van ser finalistes.
L’obra guanyadora i
les deu finalistes han estat publicades en un llibre de relats col·lectiu que
ha estat batejat amb el nom de “L’hòstia consagrada i deu relats més”.
El meu relat que, com
he esmentat abans, es titula “La ira dels déus”, és una altra aventura
protagonitzada per en Sau de Treviac, l’heroi que també és el protagonista del
meu altre relat publicat situat en el món de Pirènia, “El fermall del rei elf”.
A “La ira dels déus”
en Sau de Treviac arriba a Càrlec, un vilatge del comtat de Croia, al reialme
de Fenollet. Contràriament a la resta de comtats del reialme, el comtat de
Croia és habitat per una gent que, tot i parlar la mateixa llengua que els
altres fenolletencs, l’occitanès, no professa la mateixa religió. Mentre que a
gairebé tot Fenollet, així com a tot el reialme de Clarença i al de Rocaflor,
la religió professada per tothom és la que creu en un déu únic, la religió de
la Vera Fe, al comtat de Croia els habitants són pagans, creuen en els seus
propis déus. En Sau arriba a Càrlec i veu que hi ha arribat un grup
d’inquisidors de la Vera Fe, disposats a convertir a la seva religió, de grat o
per força, els habitants del vilatge.
Aquesta aventura
s’esdevé en el món de Pirènia, en el qual hi ha cinc reialmes (Cairàs, el
comtat sobirà de Castellroig i els esmentats Fenollet, Clarença i Rocaflor)
habitats pels occitanesos, un poble que s’assembla molt al català. Per crear
aquest món (que podria assemblar-se a la Terra Mitjana de Tolkien) m’he
inspirat en la història medieval, la mitologia, les llegendes, la toponímia, la
geografia i la cultura catalanes.
Tanmateix, tal com he
dit abans, en aquest llibre hi ha més relats. Els esmentaré tot seguit:
-“L’hòstia
consagrada”, de Joan Company Arpa. Un relat humorístic sobre una parròquia que
cerca amb tots els mitjans nous feligresos.
-“Mig ple”, d’Oriol
Solà i Prat. Què pot passar quan hom té fòbies a gairebé tot?
-“Drakars a l’Ebre”,
d’Alfred Sala. Una història d’aventures (que s’esdevé l’any 1174) sobre el
capità Tro quan era jovenet i s’enfrontava als pirates víkings que volien
saquejar l’Ebre.
-“Una trucada, dues
trucades, tres trucades”, de Joan Gausachs i Marí. Embolics i equívocs
telefònics.
-“El dia que vaig
convertir-me en un sicari a sou”, d’Eva Pelegrí Masgeli. Una dona amb problemes
econòmics troba una nova feina ben peculiar (i no gaire legal).
-“Els reis”, d’Eduard
Pons Matas. Quan els reis d’Orient de la postguerra no eren tan generosos com
els d’ara.
-“Rosina”, de Josep
Maria Seró i Domènech. Una història sobre el mite literari de Cyrano de
Bergerac.
-“Posa’t el barret”,
de Teresa Barba. En Quim un dia se’n va adonar que havia perdut el cap.
Literalment. I ara què podia fer? Què passaria amb la seva vida sense cap?
-“Una nit gloriosa”,
d’Antoni Rocafull i Calmet. Una parella passa una nit ben mogudeta en un hostal
de muntanya.
-“Batecs”, de Marta
Tarrés i Abella. Una història de la vida quotidiana amb la companyia de la
música dels grans de la música clàssica.
Si voleu adquirir
aquesta obra només m’ho heu de demanar enviant-me un missatge al següent correu
electrònic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada