Ressenya de “Foc i sang”, de George R. R. Martin

La cinquena i darrera novel·la fins ara de la saga de “Cançó de gel i foc”, de George R. R. Martin, “Dansa amb dracs”, va sortir al carrer fa gairebé vuit anys, el 12 de juliol de 2011 en el seu original en anglès i gairebé un any després, el 16 de maig de 2012, en la seva versió catalana.

D’ençà d’aleshores que els fans de “Cançó de gel i foc” esperen amb una impaciència ben justificada el següent volum de la sèrie, “Vents d’hivern”. Són molts (massa) anys d’espera per als seguidors de la saga més famosa de la fantasia èpica universal, amb permís de “El senyor dels anells”. Mentrestant l’escriptor nord-americà ha escrit i publicat més material sobre aquest món èpic que s’inspira, en bona part, en l’Anglaterra i l’Escòcia medievals. El llibre més voluminós que ha escrit i publicat fins ara és aquest “Foc i sang”, del qual ara parlarem, i és l’únic que, gràcies a l’editorial Alfaguara, ha estat traduït al català en aquests darrers anys d’ençà de l’aparició de “Dansa amb dracs”.

 

Aquest “Foc i sang” no és una novel·la “normal”. Més que una novel·la, aquest llibre és una crònica escrita per l’arximestre Gyldain, un savi de la Ciutadella d’Antiga que recopila la documentació disponible sobre el període de la història dels Set Regnes que comença amb la Conquesta d’Aegon, el primer rei de la casa valyriana dels Targaryen, uns 300 anys abans dels esdeveniments narrats a “Cançó de gel i foc”. Tanmateix, aquesta crònica no arriba a unir la conquesta d’Aegon amb el temps present de la primera de les novel·les de “Cançó de gel i foc”, “Joc de trons”. “Foc i sang” serà el primer dels dos volums que Martin escriurà per narrar els principals esdeveniments històrics de tots aquests anys.

“Foc i sang” ens narra diversos regnats de la dinastia Targaryen en més de 850 pàgines. La narració de Martin (en la seva versió en català traduïda per Anna Llisterri, Esther Roig i Mar Albacar) és força àgil i entenedora, tot i que es narren moltíssims esdeveniments i apareixen desenes de noms de personatges històrics, topònims i dates. Cal estar molt al cas dels parentius de tots els parentius i per això el llibre incorpora un arbre genealògic que ens situa en la família Targaryen. Hi trobem a faltar, però, un mapa, en aquest llibre. Si a qualsevol novel·la de fantasia èpica o fins i tot d’aventures la presència d’un mapa és cabdal per situar el lector dins la geografia fantàstica de l’obra en aquest llibre encara hi hagués estat més necessari.

No vull fer cap spòiler, només diré que si volem saber més coses del món de “Joc de Trons” la lectura d’aquest “Foc i sang” ens donarà, això sí, amb comptagotes, noves informacions sobre diversos aspectes de la història d’aquest món que seran rellevants en la comprensió de les diverses novel·les de “Cançó de gel i foc”. A mi m’ha impactat, sobretot, conèixer quins fets provocaren, amb gairebé total seguretat, la maledicció de Valyria. El robatori de tres ous de drac que s’esdevé a “Foc i sang” us fa pensar en algun fet de “Cançó de gel i foc”?

Per tancar aquesta ressenya, he de dir que és gratificant haver pogut llegir una nova obra d’aquest univers fantàstic en la nostra llengua. També he de dir que es tracta d’una obra que no és fàcil. T’has d’haver llegit les cinc novel·les de “Cançó de gel i foc” per entendre-la i tot i això és complicat. Segurament que cal ser un fanàtic del món de “Joc de trons” per llegir aquest “Foc i sang”, però si aquest és el cas de ben segur que gaudireu molt aquesta lectura.