dimarts, 15 d’abril de 2014

“El gorg negre”, de Margarida Aritzeta



No diem res de nou quan afirmem que la fantasia èpica és un gènere que gairebé no s’ha conreat en la literatura catalana. Que conegui, només la trilogia de Jaume Fuster formada per “L’illa de les Tres Taronges”, “L’anell de ferro” i “El Jardí de les Palmeres”. I des del 2012 “El gorg negre” (Estrella Polar), de Margarida Aritzeta, una prolífica escriptora que ha conreat des de la literatura infantil i juvenil a la novel·la negra.



“El gorg negre” ens situa en un Montseny màgic i imaginari, situat en un altre temps i en una altra dimensió, un Montseny en el qual hi podem trobar personatges llegendaris i històrics del nostre país, però també dracs, gegants, follets i goges i uns malèfics soldats sense rostre que escampen arreu la mort i la destrucció. I un Nigromant que des de Montsoriu vol estendre el Poder Fosc per tot el món conegut. L’Alba, una adol·lescent del segle XXI, entrarà, a través del Gorg Negre, en aquest món, tot cercant el seu germà, que fa anys va desaparèixer.

El castell de Montsoriu
La novel·la és molt imaginativa, ens situa en un món geogràfic que ja coneixem (el Montseny, Montsoriu, la Tordera, Breda, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Blanes...), tot i que situat en una altra dimensió i en una època medieval que no ha existit mai. Barreja fets i personatges històrics de diverses èpoques amb d’altres de llegendaris i poua en la rica història i les llegendes del Montseny i la seva comarca per crear un altre món que, tanmateix, podem reconèixer. L’autora dóna molta importància als paisatges, a la geografia, i els descriu de forma magistral. Sempre he pensat que una novel·la de fantasia èpica amb poca presència i descripció de l’entorn natural (les muntanyes, els boscos, els rius...) és una novel·la mancada de quelcom molt important, una novel·la que no et transporta a un altre món. En canvi, penso que un dels punts forts de “El gorg negre” és precisament que la novel·la trasllada el seu lector a un altre món, a través de les seves descripcions. Així mateix, “El gorg negre” posa en valor la nostra història i el nostre llegendari autòcton, com a font d’inspiració per a la fantasia èpica, un fet que és molt positiu. Na Margarida Aritzeta és una gran narradora i això es nota en aquesta novel·la, molt ben escrita, en un català molt genuí (tot i petits detallets, sense gaire importància, que no m’agraden, com l’ús de la paraula “vigia”, quan en català tenim un mot ben nostre que vol dir el mateix, “guaita”).

El Montseny des del castell de Montsoriu
En aquesta novel·la els personatges viatgen des del nostre món real, del segle XXI, al món fantàstic que existeix de forma paral·lela al nostre. "El Gorg Negre" no és una novel·la de fantasia heroica que transcorre totalment en un món imaginari creat per l’autor. Com ja va fer Tolkien, Le Guin, Rothfuss, Martin, i tants altres autors de fantasia èpica. D’altra banda, crec que l’autora ha pensat més aquest llibre com a novel·la adreçada als adolescents que no pas com a novel·la adreçada a tots els públics. No es tracta pas, segons el meu criteri, d'una novel·la adreçada a tots els públics, també per al públic adolescent i jove. 

En aquest sentit, trobo que fa molta, moltíssima falta una fantasia èpica nostrada que no vagi dirigida bàsicament al públic juvenil. Una fantasia èpica adreçada al públic adult però que, evidentment, també pugui ser llegida pel públic més jove. En canvi, na Margarida Aritzeta, com ja he dit abans, en aquesta novel·la crec que ho ha fet a l’inrevés, penso que ha escrit una novel·la juvenil que també pot ser llegida pels adults.

Ja us he exposat quins són els motius pels quals a un amant de la fantasia èpica li pot agradar aquest llibre. I us afegiré algun altre motiu per comprar-lo i llegir-lo: és fantasia èpica escrita originalment en català. Davant del galdós panorama d’aquest gènere en la nostra llengua, aquest hauria de ser un motiu suficient per comprar “El gorg negre”: donar suport a la fantasia èpica en català. A més, com ja us he dit, és un llibre molt ben escrit, que ens endinsa en un món imaginari creat a partir dels nostres propis referents, que ens demostra que no cal anar a buscar a fora la matèria primera que ens pot fer falta per escriure una novel·la de fantasia èpica.

Compreu-lo i, sobretot, llegiu-lo. No us en penedireu!

Vull recordar-vos també que “El gorg negre” té el seu propi blog, per si en voleu saber més:



2 comentaris:

  1. Gràcies pel teu comentari (ajustat, entusiasta, positiu) en aquest magnífic bloc de referència per als qui ens agrada la fantasia èpica, en català i en la llengua que sigui. Felicitats per la feina que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, també, Margarida, per les teves paraules. Comentaris com el teu són els que animen a seguir endavant. Espero que continuïs seguint el blog!

      Elimina