“Trilogia de la Interferència”: “Més enllà del somni” i “Perduts a l’altre món”, de Shaudin Melgar-Foraster

Tenim pocs escriptors en llengua catalana que conreïn la literatura fantàstica. De ben segur que n’hi ha més, però només he llegit Jaume Fuster (la trilogia de les “Cròniques del Món Conegut”), Margarida Aritzeta (“El Gorg Negre”), Carles Batlle (la trilogia “Kàrvadan”) i ara Shaudin Melgar-Foraster i la seva “Trilogia de la Interferència”, una saga de novel·les de fantasia de la qual de moment se n’han publicat dues, “Més enllà del somni” i “Perduts a l’altre món”. L’autora està acabant l’escriptura de la tercera i darrera novel·la de la trilogia, que portarà per títol, segurament, “Les urpes del drac”.

Na Shaudin Melgar-Foraster va néixer a Catalunya quan el país encara patia la dictadura de Franco i la brutal repressió contra la llengua i la cultura catalanes i, quan era força jove, va emigrar al Canadà, concretament a Toronto. Na Shaudin ensenyà llengua i cultura catalanes a la Universitat de Toronto i avui dóna classes de català al Glendon College de la Universitat canadenca de York. La seva passió és escriure i l’any 2008 va publicar la primera novel·la de la trilogia de la Interferència, “Més enllà del somni”. El 2012 va sortir al carrer “Perduts a l’altre món”, la segona part de la trilogia. I és d’aquestes dues novel·les que us vull parlar avui. El problema que té l’autora és que, com que els llibres són escrits en català i, per tant, el seu mercat natural són els Països Catalans, el fet de viure a Canadà no li permet de fer massa presentacions de les seves obres en terres de la nació catalana. Tanmateix, l’editorial valenciana El Bullent, que edita els seus llibres, confia en la literatura de l’escriptora catalanocanadenca i, tot i que estem parlant de novel·les amb un tiratge modest, tenen molts seguidors fidels. A més, els llibres no són gens difícils d’aconseguir si un hom ho vol. És del tot factible de fer-ho si la llibreria on els demanem els demana a l’editorial o bé si fem nosaltres mateixos aquesta gestió amb El Bullent, que ens els enviaran per correu ordinari.

Parlem dels llibres. La història comença amb somnis i visions. Somnis i visions d’un altre món. L’Anna –una nena de Toronto filla de catalans que exerceixen de mestres en aquesta metròpoli canadenca- i l’Alison –una companya d’escola de l’Anna, filla d’una família rica i poc amiga de l’Anna- tenen somnis i visions que totes dues coincideixen en arribar a la conclusió que són d’indrets i persones que són d’un altre món, diferent del nostre. Aquestes visions, sobretot la d’un màgic que no sembla massa bona persona, precisament, les persegueixen arreu i finalment totes dues aniran a parar sense voler a aquest altre món. Bona part d’aquest món viu dominat pel Senyor de Rocdur, que tiranitza el seu país, el regne de Rocdur, i altres països com Sura. Maiera es troba sota l’amenaça dels rocdurians i els immigrants vinguts de Pot, una raça de gent baixeta amb el cabells de color verd, viuen esclavitzats pel règim de por que imposa el tirà.

Bona part del poder de la tirania rocduriana, a més de per la força del seu exèrcit, prové de la màgia dels miralls que posseeix el Senyor de Rocdur. A través d’aquests miralls el Senyor pot espiar els països que vol envair i les persones que veu com a potencialment perilloses pel seu règim.

D’alguna manera, l’Anna i l’Alison van a parar a l’altre món com ho fa l’Alícia quan arriba sense voler a la terra de les meravelles. Allí hi trobaran personatges com la bruixa Ling, la Tariana, en Tam, el pirata Gos Negre, l’Arnom, el Senyor, el pervers Secretari i molts altres. L’Anna, l’Alison, al costat d’altres personatges passaran una sèrie d’aventures per fer complir les profecies del Manuscrit de la Interferència, un antic text redactat pel Gran Viatger en els temps passats i per evitar que aquest món desaparegui.

En aquesta saga la Shaudin Melgar-Foraster, i des de la fantasia i l’aventura, ha volgut parlar de diversos temes i valors universals: l’amistat, la solidaritat, l’amor, el coratge, les diferències culturals, la llibertat...

Aquests dos llibres, tot i que en principi són més adients per a un públic jove són molt recomanables per a totes les edats. Els poden llegir infants –personalment els recomanaria com a llibres de lectura escolars- però també són aptes per a tots aquells adults que no han perdut el sentit de la meravella. No us espereu trobar una fantasia èpica fosca de l’estil d’un George R. R. Martin o un Joe Abercrombie, per exemple. En els llibres de la Shaudin els personatges no diuen “collons”, “em cago en la puta” o “òstia”, ni hi trobarem referències al sexe o a una violència extrema.

També vull dir que m’ha agradat molt que la Shaudin, en aquesta saga, ha ideat que la llengua catalana és la llengua principal –anomenada llengua comuna- del seu món fantàstic. És l'idioma dels països de Rocdur, Pot, Mai, Maiera, Sura i Fosca. Només a Gelgel s’hi parla una altra llengua, que vindria a ser l’anglès. En aquest sentit, els llibres de la Shaudin, a més d’ésser escrits en català, tenen una vocació catalanocèntrica i es basen en part en la cultura catalana. També m’ha agradat especialment la transcripció del Manuscrit de la Interferència del Gran Viatger que la Shaudin ha creat per a aquesta saga. El manuscrit és redactat en llengua comuna antiga, que la Shaudin ens mostra com un català antic semblant a l’emprat a les grans cròniques catalanes medievals. La Shaudin ha recreat amb força èxit el català que Ramon Muntaner, per exemple, va escriure per a la seva “Crònica”. Com a mostra us en transcriuré un fragment:

“Estimat Ofort, molt excel·lent e virtuós rei de Maiera, lo meu senyor, quan t’arribarà aquesta lletra jo seré molt lluny, car demà me’n vaig cap a les terres de Sura, desconegudes e misterioses. Havent estat los últims anys en un regne del sud, ara dit Mai, havent apresa llur llengua e contant històries havent-los donada als maians la nostra, és temps de fer cap a altres contrades.”

Llegint aquest “manuscrit” puc imaginar-me un explorador català del segle XV posant per escrit els records dels seus viatges per terres ignotes, a la Terra del Preste Joan (l’actual Etiòpia) o al Catai (l’actual Xina). I en aquesta tasca la Shaudin se n’ha sortit amb molt bona nota.

Esperem que la Shaudin Melgar-Foraster acabi, del Canadà estant, la redacció i revisió de la tercera i darrera novel·la de la saga, que ja us he dit que sembla que portarà per títol “Les urpes del drac”. Tant de bo que sigui una molt bona conclusió per a aquesta saga de fantasia!