dijous, 2 de novembre de 2017

Els víkings estan de moda. “Mites nòrdics”, de Neil Gaiman

La fantasia està de moda. Els films de “El Senyor dels Anells” van fer que el gènere fantàstic fos cada cop menys marginal, no només a nivell cinematogràfic, també a nivell literari. Després, la sèrie HBO “Joc de Trons” va fer que la saga literària de fantasia èpica “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin, arribés a enormes quotes de popularitat. I ara, el món víking o nòrdic –i la seva mitologia- torna a estar de moda amb la sèries “Víkings”. I dic torna perquè sempre ho ha estat, però potser mai no tant com ara.

I és possible que l’escriptor anglès Neil Gaiman, que sempre ha estat un apassionat de totes les mitologies, però sobretot de la dels antics escandinaus, hagi volgut aprofitar la tirada que té la sèrie “Víkings” per publicar un llibre sobre les històries dels déus del panteó nòrdic. Si sou uns apassionats de la sèrie de televisió de ben segur que gaudireu molt amb aquest llibre del qual en fem la ressenya, “Mites nòrdics” (Catedral Books), de Neil Gaiman.

Gaiman aquí ens explica a la seva manera i amb la seva excel·lent prosa (traduïda també impecablement per Anna Llisterri) unes quantes, les bàsiques, històries dels déus de la mitologia nòrdica, enllaçades com si fossin diversos capítols d’un sol relat. En aquesta història hi apareixen Odin, Thor, Loki, Frey, Balder o Heimdall així com ésser mítics com el llop Fenrir o la serp gegant de Midgard.

Neil Gaiman ens mostra els déus nòrdics tal com ens els presenta la mitologia dels víkings, com unes divinitats molt humanes en tots els sentits. No són pas uns éssers totpoderosos, no. Tenen moltes limitacions, poden ésser vençuts, pateixen, senten tota mena de passions. S’emborratxen, es deleixen per tenir sexe, embogeixen, són envejosos, traïdors, s’enamoren, són violents i assassinen... Un reflex de com eren els homes i les dones nòrdics a l’Escandinàvia de l’Alta Edat Mitjana abans de la cristianització.

Aquest és un llibre que ens novel·la una colla d’històries dels déus nòrdics, però no hi volgueu trobar una novel·la usual. Aquest llibre pot ser considerat una novel·la, però també una mena de recull de relats, perquè cadascun dels seus capítols es pot llegir independentment dels altres.


Tal com diu Gaiman en la seva introducció, adreçat a vosaltres, lectors: “Llegeix les històries d’aquest llibre, i després fes-les teves, i un vespre d’hivern fosc i glaçat, o una nit d’estiu en què no es pongui el sol, explica als teus amics què va passar quan a Thor li van robar el martell, o com Odin va aconseguir portar als déus l’hidromel de la poesia...”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada