Jaume Fuster, el pare de la fantasia èpica en català

El passat 31 de gener va fer vint anys de la mort de l’escriptor Jaume Fuster. Per recordar-lo a ell i a la seva obra Celobert publicarà una sèrie d’articles que esperem que siguin del vostre grat.

 

Jaume Fuster i Guillemó va néixer a Barcelona l’any 1945. De ben jove va començar a escriure i l’any 1972 va publicar un dels grans best-sellers de la literatura catalana: De mica en mica s’omple la pica. Altres grans obres seves són Tarda sessió contínua, 3,45, La corona valenciana, Sota el signe de sagitari, Quan traslladeu el meu fèretre i les tres novel·les de la saga Cròniques del món conegut (L’Illa de les Tres Taronges, L’anell de ferro, El Jardí de les Palmeres), entre d’altres.

En aquest primer article us parlarem del Jaume Fuster fascinat per la literatura fantàstica, el Jaume Fuster que va escriure les tres novel·les de fantasia èpica de la seva trilogia Cròniques del món conegut: L’Illa de les Tres Taronges, L’anell de ferro i El Jardí de les Palmeres.

Quines són les principals característiques d’aquest gènere literari, la fantasia èpica?

En primer terme, les històries de fantasia èpica s’ambienten en un món inventat per l’escriptor el qual, a més de ser habitat per éssers humans, es caracteritza per la presència d’éssers imaginaris procedents de la mitologia, com ara dracs, nans o elfs, per exemple. En aquest món la màgia hi és present i les societats humanes que el poblen viuen en un període del seu desenvolupament tecnològic semblant al de la nostra època antiga o medieval.

Les històries de fantasia èpica clàssica es caracteritzen per la presència d’un personatge principal –la majoria de les vegades és un noi jove o fins i tot un infant- que porta una vida tranquil·la fins que un fet extraordinari canvia del tot la seva vida i el converteix en protagonista d’una aventura per salvar el seu país o el seu món d’un poder malèfic que l’amenaça. L’obra de fantasia èpica més famosa de la literatura universal és la trilogia de novel·les El Senyor dels Anells, de l’escriptor anglès J. R. R. Tolkien.

Va ser precisament la lectura, sobretot, de El Senyor dels Anells, de Tolkien,  i d’altres obres de fantasia, l’espurna que va motivar Jaume Fuster, que fins aleshores havia conreat principalment la novel·la negra, a crear una gran història de fantasia èpica en la nostra llengua. L’escriptor barceloní va escriure durant una dècada la trilogia de novel·les que va titular Crònica del Món Conegut. Aquesta sèrie és formada per les novel·les L’Illa de les Tres Taronges (1983), L’Anell de Ferro (1985) i El Jardí de les Palmeres (1993), aquesta darrera guardonada amb el Premi Ramon Llull. D’aquesta manera, Jaume Fuster obria el camí de la fantasia èpica en llengua catalana, perquè ningú abans d’ell havia conreat aquest gènere en català.

Com hem dit, fou la lectura de Tolkien, d’altres autors, la recuperació del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i de la novel·la cavalleresca medieval allò que portà Jaume Fuster, segons va dir ell mateix, a escriure aquesta trilogia fantàstica. No en va Fuster cita petits fragments de El Senyor dels Anells i del Tirant al començament de dues de les novel·les.

Què diferencia el Fuster fantàstic de Tolkien? Mentre l’obra de Tolkien s’inspira en les mitologies del centre i el nord d’Europa, la cèltica i la germànica, i es desenvolupa en paisatges freds i boirosos, la fantasia èpica de Jaume Fuster s’esdevé en un món imaginari que pren com a referència la història, la cultura, la mitologia, les llegendes, el clima i la geografia dels Països Catalans i uns paisatges amb “lluminositat mediterrània”, tal com el mateix Fuster va explicar a Terenci Moix en el programa de TVE a Catalunya “Terenci a la fresca”, del 25 d’octubre de 1985. En aquesta mateixa entrevista Jaume Fuster explica que les seves novel·les de fantasia eren principalment d’aventures i s’esdevenien en un món imaginari que ell anomena “protohistòric”, és a dir, anterior a la nostra història.

Tal com explica a l’entrevista que li féu Rosa Pagès l’abril de 1996 (publicada per Margarida Aritzeta en el seu blog d’internet “Del llibre als dits, dels dits al llibre”), Jaume Fuster, amb aquesta trilogia de fantasia, pretenia reescriure al seu gust la història dels Països Catalans. Fuster s’inventa per a aquestes tres novel·les una història dels grans esdeveniments que és la que ell hauria volgut per als Països Catalans, una història de victòries contra la tirania i contra els invasors. Per a Jaume Fuster, les aventures de la seva trilogia són “purament el somni, la prova del mirall, el desig de mirar-se la realitat a través del mirall de la imaginació i capgirar la història. I com que la història dels meus Països Catalans no m’agradava, era una història de derrotes, de fracassos, etc, me la reinvento, em munto un món llegendari propi”.

 

Així, Jaume Fuster dedicà cadascuna de les seves novel·les a cadascun dels tres grans territoris dels Països Catalans, d’aquí que la saga sigui una trilogia. La primera novel·la la dedicà a Mallorca, que en aquest món imaginari s’anomena Illa de les Tres Taronges, llar del Reialme de Montcarrà. La segona novel·la, L’Anell de Ferro, s’esdevé al Consell de Batllies, un territori paral·lel al Principat de Catalunya. Finalment, la tercera novel·la ocorre en bona part en un territori anomenat El Jardí de les Palmeres, un País Valencià alternatiu i imaginari.

Hi ha molts paral·lelismes entre la història d’aquest món de fantasia i la dels Països Catalans reals. Per exemple, a L’Anell de Ferro, el Consell de Batllies és envaït per un exèrcit que ve de l’oest, d’un territori anomenat Ponent, equivalent a Castella. En aquesta mateixa novel·la la ciutat de Bròtil és durament assetjada pels ponentins i de la seva defensa se n’encarreguen els gremis de la ciutat... Us sona això? La ciutat, finalment, cau, com Barcelona el 1714. L’Alta Contrada de la novel·la és un territori envoltat de muntanyes on es desenvoluparà la resistència de la gent del Consell de Batllies contra els invasors ponentins, una comarca que s’assembla molt a la Cerdanya, on l’autor hi tenia les seves arrels familiars per part de mare. D’altra banda, al consell de Batllies hi ha una terra de volcans la ciutat principal de la qual s'anomena Òtol. Endevineu en quina ciutat i comarca del Principat s'inspiren?

Història, mitologia, toponímia, literatura, geografia i fins i tot gastronomia (les descripcions de plats de cuina en la trilogia fantàstica de Jaume Fuster són un altre dels ingredients que en fa molt plaent la lectura), tot plegat d’inspiració catalana i ben amanit amb una prosa excel·lent. Així és la trilogia fantàstica de Jaume Fuster, trilogia la reedició de la qual és molt urgent. Esperem que l’editorial que en tingui els drets s’hi posi ben aviat!

Article escrit per mi i publicat a la revista Celobert de la Costa Brava sud (Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar), en el seu número 158 corresponent al mes de febrer de 2018.