dimarts, 5 de juliol del 2016

Forja: metal en català, fantasia èpica, llegendes i història medieval

El heavy metal, i concretament el power metal –almenys força grups-, són gèneres musicals que històricament han unit la música i la fantasia èpica en les seves lletres i en l’estètica de les portades dels seus discos. La banda alemanya de power metal progressiu Blind Guardian han dedicat moltes de les seves cançons –fins i tot un disc sencer, “Nightfall in Middle-Earth”, que tracta de “El Silmaríl·lion”- a les històries de la Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien, i altres cançons a “Cançó de Gel i Foc” de George R. R. Martin o a “La roda del Temps” de Robert Jordan. Els finlandesos metalsimfònics Nightwish, a les seves lletres, han parlat de les llegendes tradicionals fantàstiques fineses recollides al “Kalevala” i, en el seu darrer disc, han dedicat una cançó, “Edema Ruh”, a la novel·la “El Nom del Vent”, de Patrick Rothfuss. Domine, una banda italiana que practica true metal, ha parlat a moltes de les seves cançons de les històries de Cònan el bàrbar, de l’escriptor nord-americà Robert E. Howard, i de la saga del guerrer albí Elric de Melniboné, de l’escriptor anglès Michael Moorcock. Fins i tot, dues bandes de metal simfònic, els italians Rhapsody i els suecs Dragonland, han arribat a crear móns èpics i de fantasia on s’esdevenen les històries que es canten a les seves cançons. Rhapsody les Cròniques d’Algalord i Dragonland les Cròniques de Dragonland.

Als Països Catalans el panorama del heavy metal autòcton és força migrat, i encara més escasses són les bandes de power metal o les que facin referència a la fantasia a les seves lletres. En aquest mateix blog fa temps que vam parlar de la temàtica fantàstica a les lletres de la banda Sangtraït, tot un clàssic i un referent del metal i el rock dur en català.

Darrerament hem descobert una banda de Terrassa (el Vallès Occidental) que practica –tal com ells ho defineixen- epic power folk metal. El grup es composa actualment d’en Martí a la veu i la lira, en Marc al baix, en Nil a la guitarra, en Saus a la bateria, n’Alba tocant instruments tradicionals i en Roger amb els teclats. Tenen dos discos editats, “Desperta Ferro” i aquest darrer “Tornant de la batalla”, editat el 2016.

El grup practica, ja ho hem dit, epic power folk metal. Segons el meu parer, el seu estil seria un power metal com el d’uns Blind Guardian, amb influències del folk metal pagà europeu de grups com els suïssos Eluveitie.

La portada del disc està molt i molt ben feta, és èpica i medieval a més no poder i ens transmet al 100% l’esperit de les lletres de les cançons. L’artista que l’ha confeccionat és Joan Llopis. Els membres de la banda quan es va gravar el disc eren:

Martí Paez, veu i lira; Bianca Antohe, baix; Nil Lapedra, guitarra, guitarra acústica i acordió diatònic; Albert Alba, teclats, sac de gemecs i flauta; David Saus, bateria. (Amb la col·laboració de Lianne Krossburner, d’Edenkaiser, a la cançó “Víbria”).

Parlem del disc “Tornant de la batalla”, de 2016, i les seves cinc cançons, que es van enregistrar i masteritzar a AXtudio de Barcelona. El disc s’obre amb una cançó d’aires medievals, amb una lletra escrita en un català antic: “Anant a la batalla”. “Tornant de la batalla” és la continuació de la primera, a nivell líric i musical, amb un començament molt trobadoresc, també, que s’anima de seguida i amb uns teclats de l’estil de bandes de power italianes com Highlord o Secret Sphere, però amb un aire a Blind Guardian, sobretot en la veu del cantant, en Martí, que em recorda el dels bards alemanys, en Hansi Kürsch. Els tocs medievals no desapareixen tampoc a la següent cançó, “El Foc”, i encara s’hi accentuen més. La presència d’instruments tradicionals hi és molt present, també. La quarta cançó del disc, “Víbria”, ens parla de l’ésser mític català i europeu d’època medieval, la femella del drac, concretament de la seva humanitat i de l’odi i la incomprensió que rep per part dels que s’anomenen humans. “Temps enrere en aquest lloc van dur una bèstia corrupta / Cos de dona i ànima de drac barrejat amb màgia, foc i sang”. Un humà la vol destruir: “Jo m’encarregaré d’aquella que escampa / el temor en els vostres cors / aniré al regne de fosques tenebres / on la Víbria habita”. I la Víbria li diu: “Tu! Simple i feble mortal, creus que sóc el verí del teu trist país / creus tenir el poder per distingir entre el Bé i el Mal”.

Finalment, una altra cançó sobre la guerra, “Rancúnia”, ens conta, com a les dues primeres, com d’estúpida n’és la guerra.

El disc, i a través de la fantasia, les llegendes i la història medieval catalana, ens parla de la manca de sentit de les guerres i del concepte de la diferència (cristians versus moros, moros versus cristians, humans versus éssers estranys com la Víbria).

La història i la literatura catalanes són presents també al disc anterior de Forja, “Desperta Ferro”. A “Tirant” ens parlen de l’heroi literari de l’escriptor medieval valencià Joanot Martorell i a la cançó “Desperta Ferro” fan una picada d’ullet als almogàvers. D’altra banda, en aquest disc ens hi trobem també “El Nom del Vent”, cançó que es basa en la novel·la del mateix nom de l’escriptor nord-americà Patrick Rothfuss, la lletra sencera de la qual reproduïrem aquí sota. Els lectors de la “Crònica de l’Assassí de Reis” segur que reconeixereu detalls de la història en aquesta cançó!

“El Nom del Vent”, de Forja, música i lletra de Martí Páez:

“Molts han parlat sobre mi, tots creuen saber / però la veritable història jo us explicaré. / Entre el foc de la llegenda que va arrencar / aquell infant, que va fugir del destí fatal. / La llegenda neix on hi ha voluntat... / Resseguint el rostre blanc de la nit mortal / Un somni infantil creix l’home que esdevindrà. / Vull tenir el poder, vull saber el teu nom / aniré on bufis tu fins la fi del camí / ... seguint el nom del vent. / Sempre canviant, allà on vas porta’m fins als límits / vull saber-ho tot... ser lliure com tu. / Voltant pel món vaig poder saber / que les nits sense lluna són / el temor d’un home savi. / He viatjat per camins sota la llum dels astres / que altres no gosaven fer a la llum del sol. / Entre la vida i la mort puc sentir com ets... / Un instant ets meu i te’n tornes a anar. / Cercaré el rastre que has deixat al record, / podré saber qui ets tu en realitat. / Vull tenir el poder, vull saber el teu nom / aniré on bufis tu fins la fi del camí / ... seguint el nom del vent. / Aquesta quietud és el llarg silenci / d’un home que espera la mort...”.



Si voleu adquirir els treballs discogràfics del grup els podeu aconseguir als seus concerts o bé demanant-los a ells personalment enviant-los un missatge a la seva pàgina de la xarxa social Facebook. De seguida us els trametran per correu.

Aquí us deixem amb el vídeoclip d'una de les cançons del seu nou disc:


Forja - Tornant de la batalla







2 comentaris:

  1. Ves per on tenim de tot, encara que en alguns casos, com el heavy metal, sigui escadusser. Molt interessant aquest article sobre Forja, heavy metal o epic power folk metal català i el tema en general. Entre d'altres coses positives, a mi em fa servei pel meu curs de cultura catalana. A les classes m'agrada donar una visió àmplia de la nostra cultura i de qui som. No hi falta ni tota la història ni tots aquells que han contribuït a la nostra cultura i són gent d'alta volada, però també parlo de manifestacions culturals menys conegudes o de persones que fan feina de formigueta, perquè tots plegats formen la nostra cultura. Ara podré afegir Forja a les classes i, ep, a tu també, el nostre especialista i divulgador de l'èpica catalana en nombroses vessants.

    ResponElimina
  2. El heavy metal es cultura anglosajona y universal, no tiene nada que ver con vuestros imaginarios paisus cagalans. Los metalheads suelen estar a favor de la unidad de su nación, sean de derechas o izquierdas (y hay muchos de ideologías derechistas); Iron Maiden son orgullosamente británicos, y lo mismo Judas Priest o Saxon (quienes tienen canciones y han hecho actos patrióticos (totalmente normales en cualquier país normal) en conciertos que si los hace una banda española la tildarían de facha o nazi); los grupos yankis suelen estar orgullosos de ser yankis y portar su bandera, incluso aunque sean muy críticos con temas como la guerra de Irak; en Escandinavia también suelen ser patriotas,...así que nostálgicos del feudalismo y del derecho de pernada,vosotros seguid con el cuento de que la dulzaina es vuestro instrumento tribal (el cual curiosamente también se toca en Castilla y en el norte de África) y quitad vuestras zarpas del heavy metal, que somos una auténtica tribu global, y no tenemos nada que ver con la ``cultura catalana´´, una cultura que ni siquiera es propia o autóctona, pues es una ``degeneración´´ de la lengua y cultura que impusieron a sangre y fuego los romanos.

    ResponElimina