dilluns, 23 de març de 2015

“L’agulla i la noia adormida”, de Neil Gaiman




És una sort que l’editorial Empúries s’hagi decidit a publicar “L’agulla i la noia adormida” de Neil Gaiman. L’obra traduïda al català d’aquest escriptor anglès és escassíssima i que una editorial aposti per publicar en la nostra llengua una obra de fantasia no adreçada en exclusivitat als més joves no és una cosa que passi cada dia i ha de rebre un reconeixement. I és una sort la publicació en català d’aquesta obra perquè ens trobem davant d’un gens convencional i tenebrós conte de fades narrat per un escriptor consagradíssim en el món de la fantasia literària. 

Aquest llibre és un conte, tan per la seva extensió –en una horeta o poc més el pots tenir llegit, setanta pàgines- com per la seva temàtica: tenim una princesa embruixada que haurà de ser alliberada per... una reina a punt de casar-se però que abans vol viure aventures; tenim uns nans –en aquest cas tres, no pas set-; un castell meravellós; una maledicció fruit de la bruixeria que deixa tothom adormit i contra la qual caldrà lluitar... Aquest és un conte de fades oníric –mai millor dit- i fosc il·lustrat amb els evocadors i de vegades inquietants dibuixos de Chris Riddell, unes il·lustracions de conte de fades, sí, però d’un conte de fades que pot arribar a fer por.
Il·lustració de Chris Riddell

Amb “L’agulla i la noia adormida” no ens trobem pas davant d’un relat de fantasia èpica, no. Però en aquest conte de fades on els personatges no tenen nom hi podem trobar fantasia, evidentment, i fins i tot una certa èpica: la que posen la reina i els nans per enfrontar-se a l’encanteri de la son.


Una petita delicatessen per llegir a poc a poc, sense presses, tot gaudint dels esplèndids i, fins a cert punt, extravagants dibuixos que il·lustren amb profusió l’obra.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada