“L’Anell de Ferro”, de Jaume Fuster. Segona part de la trilogia “Crònica del Món Conegut”

Les aventures del poeta Guiamon, del soldat de fortuna Roger, de la princesa Garidaina, del criat Poncet i del monjo Guiós continuen a “L’Anell de Ferro”, però ara es traslladen al continent, al Consell de Batllies –un territori molt i molt semblant al Principat de Catalunya, per geografia i per història-. El Consell de Batllies és envaït per l’exèrcit de Ponent (que podríem assimilar a Castella), imperi regit per la reina Nyega, i la gent de Llevant es defensa amb ungles i dents de la invasió, per això Roger és cridat per ajudar els seus compatriotes en aquesta contesa.

En aquesta aventura coneixerem el setge de la ciutat de Bròtil, el monestir de la Vall-llòbrega, la Muntanya del Foc i els nans que hi viuen, el Rostre del Desconegut i l’Engolidor de Colors, la Dama d’Aigua Nàroa, la vall d’Òtol, els paisatges nevats de l’Alta Contrada, els encanteris malignes de la reina Nyega, el Puigpelat, el Poder de les Dites Antigues contingudes al Llibre Verd del monestir...  I el valor de la gent del Consell de Batllies i dels cavallers de l’Anell de Ferro, defensors de la llibertat del país.

 

A “L’Anell de Ferro”, seguint l’estela de “L’Illa de les Tres Taronges”, Jaume Fuster es continua basant en la Història i la Geografia d’un territori dels Països Catalans, en aquest cas del Principat de Catalunya. En un context medievalitzant, en la novel·la que ens ocupa hi podem llegir una recreació de les diverses invasions que Catalunya ha patit per part de Castella (els segles XIV, XVII i XVIII), fins i tot podem trobar una recreació del setge de Barcelona de l’11 de setembre de 1714 en el setge de Bròtil on Tafall, el Conseller en Cap (càrrec que tots coneixem arran del Tricentenari) de la ciutat d’Adià, pren la bandera de la vila per animar els seus defensors, de la mateixa faisó que Rafel de Casanova ho féu fa tres segles.

Guiamon continua essent el narrador de l’aventura, que té un aire, igual que la seva predecessora “L’Illa de les Tres Taronges”, de novel·la de cavalleries, amb una prosa elaborada i una gran riquesa de llenguatge, molt lluny del catanyol amb el qual són escrits molts llibres en català dels nostres dies.

La novel·la, editada per Planeta, té 220 pàgines que es llegeixen amb rapidesa i delit gràcies a l’experimentada ploma de Jaume Fuster, i fou escrita a cavall de Ger de Cerdanya i Barcelona, entre setembre de 1983 i gener de 1985. Són 220 pàgines de misteri, aventura, poesia, èpica, i màgia en un món imaginari que ens recorda molt, ja ho hem dit abans, al Principat de Catalunya. 220 pàgines de bona literatura, de lectura àvida, d’una novel·la de fantasia èpica –com tota la trilogia- curulla de cultura i catalanitat. 220 pàgines per ésser gaudides. I l’aventura continuarà a “El Jardí de les Palmeres”...