Literatura fantàstica i estàblishment literari català

Terry Pratchett

Abans d’ahir es va morir Terry Pratchett, escriptor anglès de fantasia i ciència-ficció. Diuen que, després de J. K. Rowling és (o era) l’escriptor britànic de gènere fantàstic amb un nombre d’obres venudes més elevat. No és estrany, va escriure més de 70 novel·les. Pratchett era un súpervendes a nivell internacional. 

Però aquest article no és sobre Terry Pratchett. No em veig amb cor d’escriure un article en el qual reflexioni sobre l’obra d’un autor del qual no me n’he llegit ni tan sols ni una sola obra. I no és que no n’hagués sentit a parlar. El coneixia a bastament, però només de referències. Potser el fet que cap ni una de les seves desenes i desenes d’obres no va ser mai traduïda al català hi té alguna cosa a veure. No ho sé. I això que Pratchett fou traduït a (atenció!!) 37 llengües! Trenta-set!!!! I cap d’aquestes no és el català!!! 

Se’n parla molt del fet que el català és una llengua que a nivell literari està prou normalitzada. I fins a cert punt és cert. Tenim molts escriptors en llengua catalana. Molts d’aquests escriptors, de molts gèneres, tenen una qualitat literària molt alta. No cal que digui noms. Se m’acabaria l’espai que tinc per a l’article i encara me’n faltarien. Es tradueixen al català moltes obres d’autors en altres llengües, i això en la literatura d’una llengua minoritzada, d’una llengua que no té cap estat que la protegeixi i la promocioni tan a nivell intern com a nivell internacional.

Però no ens enganyem, la literatura catalana és molt lluny d’ésser una literatura normalitzada. La situació de colonització lingüística en la qual ens trobem, amb dues llengües forasteres, el castellà i el francès, que se’ns imposen no hi ajuda pas gens, evidentment. Però també és cert que els catalans, fins i tot bona part dels catalans que ens estimem la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra literatura, ens tirem pedres al damunt de la nostra pròpia teulada.

Què passa amb la literatura fantàstica en llengua catalana? Gran pregunta! En aquest blog n’hem parlat molt. És cert que hi ha molts factors que no ajuden gens a que es desenvolupi com s’hauria de desenvolupar. 

Un primer punt en contra: la feblesa del nostre sistema editorial. Les editorials en llengua catalana no són prou fortes, i no es poden comparar, ni de bon tros, amb les editorials en llengua castellana. Les editorials nostrades amb prou feines es mantenen amb vida. I no poden arriscar-se amb llibres la sortida comercial dels quals no està assegurada. I els llibres de fantasia no adreçats en exclusivitat al públic infantil i juvenil són percebuts com “perillosos”, és a dir, es pensen que es poden convertir en un fracàs comercial.

Un segon punt en contra: els mateixos lectors. Els lectors de fantasia catalanoparlants, en molts casos, no mostren un grau gaire elevat de fidelitat lingüística. Per exemple: si un llibre de fantasia traduït al castellà es posa a la venda el 5 de febrer i el mateix llibre, en català, surt el 5 d’abril –això passa molt i molt sovint, i no ho resoldrem fins que arribi la independència-, el lector poc fidel lingüísticament no tindrà gens de paciència i no es voldrà esperar dos mesos fins que surti la versió catalana. D’altres lectors catalanoparlants, molts d’ells independentistes i joves, et diran que no estan acostumats a llegir aquesta saga o bé aquesta altra en català, però, ai las! sí que estan acostumats a llegir-la en castellà. Increïble, però desgraciadament cert!

Un tercer punt, i molt important: Les editorials en llengua catalana, la seva gran majoria, les de tota la vida, aquelles que han ajudat a fer sobreviure la literatura nostrada en els pitjors moments per a la cultura catalana –en ple franquisme i durant la restauració borbònica- no aposten gens per la literatura fantàstica. En part, això té a veure amb allò que hem dit abans que una editorial feble no s’arriscarà a fer una inversió en la publicació d’un llibre que no saps si tindrà èxit comercial o no. Però aquest argument se’ns desfà quan veiem que es publiquen les traduccions al català de molts llibres que, amb tots els respectes, no llegirà gairebé ningú, i en canvi no es publiquen els llibres traduïts al català d’un súpervendes de literatura fantàstica com el finat Terry Pratchett. 

I això perquè passa? Pels prejudicis, pels maleïts, refotuts i recontrapodrits prejudicis que pateix la literatura fantàstica per part de la gran majoria d’editorials en llengua catalana. Els maleïts prejudicis d’uns senyors –això passa a totes les literatures, però a la catalana encara més- que es pensen que la fantasia és un gènere per a nens i adolescents i que menystenen autors de literatura fantàstica les obres dels quals atresoren un gran valor literari però que tenen un gran problema, almenys per a ells: són obres que fugen del realisme, són històries que s’esdevenen en indrets fabulosos, els seus personatges dominen la màgia i els seus autors travessen el llindar de la realitat i visiten l’altre cantó del mirall.

Aquest, senyores i senyors, penso que és el gran problema que pateix la literatura fantàstica en llengua catalana. Els refomuts prejudicis de les editorials “de tota la vida”. I com ho podem solucionar, això? Com podem trencar aquestes barreres mentals? Cadascun de nosaltres hi pot aportar el seu gra de sorra. Comprem Martin, Tolkien, LeGuin, Rothfuss, i Pratchett –quan el trobem en la nostra llengua- i altres autors de fantasia en les seves traduccions al català, i autors nostres com Carles Batlle amb la seva saga “Kàrvadan” o el malaguanyat Jaume Fuster amb la seva trilogia “Cròniques del Món Conegut”, o “El Gorg Negre”, de Margarida Aritzeta. O promocionant blogs com aquest i com d’altres que aposten per la fantasia en català. Els lectors, amb el nostre compromís personal, podem canviar les coses. No en dubteu.