El darrer argument de Joe Abercrombie per llegir fantasia

Joe Abercrombie

De vegades, des d’alguns cercles suposadament cultes, i amb uns aires de superioritat intel·lectual que fan esparverar, s’ha titllat la literatura fantàstica de sub-literatura, una mena de gènere literari –o ni això- inferior, destinat a nens, adolescents i friquis.

A tots aquells que ens agrada la fantasia, tan en la novel·la com en el còmic, la televisió o el cinema, algun cop ens han tractat de freaks perquè ens agraden les històries amb castells, espases, màgia, éssers diabòlics, “races” inventades i animals fantàstics.

És per això que, un dia, un bibliotecari de la població sueca de Visby va demanar a Joe Abercrombie, el reconegut escriptor de fantasia èpica anglès, que li fes un petit escrit que servís per animar els lectors de la seva biblioteca a llegir llibres de temàtica fantàstica.

Però abans parlem un moment de Joe Abercrombie. Com ja hem dit abans, és un escriptor anglès de fantasia èpica. Ha escrit novel·les com “The blade itself” (que es podria traduir al català com “L’espasa mateixa”), “Before they are hanged” (“Abans que els pengin”), “Last argument of kings” (“El darrer argument dels reis”), totes tres de la saga “The first law” (“La primera llei”), les novel·les independents “Best served cold” (“Millor servida freda”), “The Heroes” (“Els Herois”) i “Red Country” (“País Vermell”), i les novel·les de la saga “Half a King” (“Mig rei”), amb la primera novel·la homònima, la segona novel·la “Half a World” (“Mig món”) i “Half a War” (“Mitja guerra”), aquesta darrera que encara no ha sortit al carrer. 

Tanmateix, cap d’aquestes novel·les d’un dels grans de la literatura de fantasia èpica mundial no ha estat traduïda al català. Cap ni una. Cap editorial nostrada no s’ha atrevit a editar algun d’aquests llibres traduïts a la nostra llengua. La interferència gegantina del castellà en el nostre mercat editorial segur que n’és culpable, d’això, en molt bona part, però també la poca valentia de les nostres editorials i el menyspreu vers la fantasia per a adults. En canvi, Abercrombie ha estat traduït al danès, una llengua amb la meitat de parlants que el català. Però això ja són figues d’un altre paner.

Anem a allò que dèiem. Joe Abercrombie, doncs, apel·lat pel bibliotecari suec, va fer un escrit que defineix molt bé què és la fantasia, i concretament la fantasia èpica, desmuntant totes les llufes-tòpics que, interessadament, s’han penjat a l’esquena d’aquest gènere. El passat 17 de març l’escriptor anglès va penjar aquest escrit a la seva pàgina de Facebook. Aquí sota en teniu la traducció al català. Llegiu aquest escrit i, sobretot, feu-lo llegir a altra gent.

Estimats lectors de Visby:

La fantasia versa sobre el mite, la màgia, els monstres i la meravella. És una finestra cap a altres mons, altres temps, altres realitats. Llocs que mai no han existit i mai no podrien existir, excepte a les ments de l’escriptor i el lector.

Però la fantasia també és una finestra cap al nostre món. Una manera de parlar de nosaltres. De parlar sobre el món modern. Sobre les coses que són universals per a la Humanitat. L’amor i l’odi, la guerra i la pau, la veritat i la mentida, el coratge i la covardia, la victòria i la derrota, allò que està bé i allò que està malament i tot l’espai gris que hi ha entremig. Sobre la política, la paternitat, els diners, el progrés, les creences, la traïció i el triomf. Sobre allò que vol dir ser un heroi. Sobre si és possible ser un heroi.

I, és clar, la fantasia no seria gaire bona si no tractés de persones fascinants, divertides, estranyes, honestes i en conflicte que es veuen involucrades en greus problemes. I que se’n surten. Si tenen sort...

Continueu llegint

Joe Abercrombie