dissabte, 2 de maig de 2015

Ressenya de “Catalunya mítica” (1): “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell i “La meva vella guàrdia”, d’Ignacio J. Borraz



Fa uns dies us anunciàvem que l’editorial Orciny Press acaba d’editar un llibre que recull una sèrie de relats de fantasia, ciència-ficció i terror basats en la mitologia i les llegendes catalanes. Doncs bé, aquest llibre, que porta per títol “Catalunya mítica”, ja és al carrer.

En primer lloc, cal aplaudir i agrair la iniciativa, gairebé heroica, de l’editorial Orciny Press, especialment de l’Hugo Camacho, per dos motius: primer, per donar la oportunitat a una colla d’escriptors novells en llengua catalana de poder publicar els seus relats; i en segon lloc, per posar en valor el llegendari català com a font d’inspiració per a la literatura fantàstica en la nostra llengua. I sembla que el projecte està reeixint.

A “Cròniques de Neopàtria” us parlarem d’algun d’aquests relats, no pas de tots. Us en ressenyarem els de fantasia èpica (pròpiament de fantasia èpica només n’hi ha un) i aquells de fantasia que puguin tenir algun punt de connexió amb la fantasia èpica, el gènere específic del qual tracta aquest blog.

En aquest post, doncs, ressenyarem dos dels relats del recull, “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell i “La meva vella guàrdia”, d’Ignacio J. Borraz.


“Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell i Escofet

Parlem primer, de l’autor. Nascut l’any 1993, és un autor de Vilanova i la Geltrú, estudiant d’Història a la UB. Les seves inquietuds literàries es decanten vers la fantasia èpica, ha publicat a la revista Inèdits (2, 2014) el relat curt “La terra de l’aigua sòlida”. A banda d’això ha escrit una novel·la, “Mascarada”, no publicada, en la segona part de la qual –que durà per títol “De les cendres”- hi està treballant ara mateix. Totes dues novel·les formen part de la seva saga “Cròniques de l’Arxiu”.

Marc Martorell i Escofet
En aquest relat que ens ocupa, l’únic de “Catalunya mítica” de fantasia èpica, l’autor s’ha basat en el mite de la terra de Cucanya (Kuakayya) i en el personatge històrico-llegendari del Timbaler del Bruc (Tymbala Erdal Vrük). El relat ens presenta un món en el qual dues grans entitats estatals –la talassocràcia esclavista veli’e i l’imperi tàrnaca- entren en col·lisió. Enmig d’aquest conflicte, l’Isdiris, un home posseïdor del do de la màgia del so, un home que exerceix de “dipòsit de ressonància”, viurà una sèrie d’aventures, que no us avançarem, relacionades amb el seu do. No es pot explicar gaire més d’un conte de 19 pàgines que es llegeix molt ràpidament, tan per la seva poca extensió com perquè es fa molt interessant i entretingut, de lectura molt fàcil.

Aquest relat, a més d’estar molt ben escrit, té altres coses que el fan molt interessant i sucós des d’un punt de vista de la fantasia èpica. D’una banda, comencem, tot just, a entrellucar un món, sorgit de la imaginació de l’autor, complex i captivador, tant des d’un vessant geopolític i social com ètnico-cultural. De l’altra l’autor ens introdueix en una màgia, la màgia del so, original i imaginativa.

Quin “defecte” hi podem trobar, en aquest relat, posats a cercar-ne un? Segurament és una història massa curta per tot allò que vol explicar. Però això mateix fa que, després d’haver-lo llegit, en vulguis saber més coses, tan de la història com del món on es desenvolupa. És una història que necessita molt més espai per ser explicada com cal. Així, aquest magnífic relat podria convertir-se en l’embrió d’una novel·la o saga de novel·les de fantasia èpica.

Des de “Cròniques de Neopàtria”, doncs, animem al seu autor a continuar construïnt aquest món –no sabem si es tracta del mateix món de la seva saga “Cròniques de l’Arxiu”- i la història de l’Isdiris. I des d’aquí animem també a qualsevol editor que ens llegeixi a seguir l’evolució d’aquest jove escriptor de fantasia èpica en llengua catalana –i a editar les seves obres-. Tota una promesa de futur per a aquest gènere en català.


“La meva vella guàrdia”, d’Ignacio J. Borraz

Aquest jove autor ha escrit i publicat diversos relats i microrelats de gènere fantàstic. Aquesta història està ambientada al castell de Bellaguarda, entre l’Alt Empordà i el Vallespir, i es basa en una llegenda recollida per Joan Amades a la seva obra “Castells llegendaris de la Catalunya Vella”. En aquest relat, un fantasma o ànima en pena d’un antic guàrdia del castell ens conta, en els nostres dies, la malaurada història de la filla dels senyors de la fortalesa, en una terra amenaçada pels poders malèfics de bruixes i dimonis.

És un relat curt, de quatre pàgines, ben escrit, però que no va més enllà de la simple reinterpretació d’una llegenda nostrada. Tanmateix, la lectura llur és del tot recomanable. És un conte de lectura amena i entretinguda.



En el proper post us ressenyarem altres relats de fantasia de “Catalunya mítica”, una obra que, ara mateix, ja us puc dir que és del tot recomanable per als amants de la fantasia en la nostra llengua i d’aquells lectors que valorin el molts cops desconegut patrimoni immaterial de contes i llegendes del nostre país.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada