Avui continuarem
ressenyant uns quants relats de fantasia més del recull “Catalunya mítica”,
editat per Orciny Press. Cap d’aquests relats no és de fantasia èpica, però
creiem que la iniciativa val prou la pena perquè en parlem en aquest blog.
“Blanca”, de Mercè Bagaria
La filòloga
Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) ens ha regalat un relat de qualitat remarcable
que es situa en un indret indeterminat de la Catalunya d’època moderna, en un
moment –principis del segle XVII- en què els processos contra suposades bruixes
–i bruixots- al nostre país eren gairebé el plat de cada dia. L’autora ha sabut
teixir un relat coherent i que enganxa, que sap transmetre al lector
l’atmosfera opressiva i de por reverencial de la població pagesa envers els
actes de bruixeria i les aparicions diabòliques, així com la ignorància de la
gent cap a les dones acusades de bruixes. Un conte molt recomanable, dels
millors del llibre.
“La dona d’aigua”, d’Anabel Pérez
Anabel Pérez
(Sabadell, 1988) és l’autora d’aquest conte on, des del meu punt de vista, tot
és massa obvi, començant pel títol mateix. Evidentment, el relat es basa en els
personatges mitològics de les dones d’aigua. No està pas mal escrit, ni molt
menys, però no ho sé... El recurs de l’escriptor que es retira uns dies a la
natura –en aquest cas al Montseny- per recuperar la inspiració literària
perduda em sembla, també, excessivament obvi, massa vist o esperable.
Tanmateix, la seva lectura és fàcil, tot i que no hi trobo massa suc ni bruc.
“Llers, 1939”, d’Enric Bassegoda
Penso que aquest
relat, juntament amb “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell, és el millor del
llibre. Enric Bassegoda (Figueres, 1977) ha sabut encaixar amb èxit la llegenda
del comte Estruch, un vampir llegendari de l’Empordà d’època medieval, amb els
darrers dies de la Guerra de 1936-1939 al poble de Llers. En ple caos provocat
per la precipitada retirada de l’exèrcit republicà, un oficial d’aquest exèrcit
fa un descobriment terrorífic i sobrenatural a Llers. L’escriptor ha sabut
crear una atmosfera en la qual els republicans refugiats a Llers no saben si
han de tenir més por a la màquina de guerra franquista que s’acosta
inexorablement o a un terror atàvic sorgit del món de les llegendes. Aquest
relat el veig, gairebé, en format cinematogràfic. Crec que té molta força. Us
el recomano sense cap mena de dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada