Honor.
Traïcions. Amistat. Bogeria. Heroisme. Incest. Misteri. Maldat. Criatures
fabuloses. Aventures èpiques. Històries llegendàries. Un continent desconegut i
fantàstic que s’assembla molt a l’Europa occidental d’època medieval. Tot això
i molt més ho podeu trobar a “Joc de trons”, el primer dels llibres de la saga
de novel·les “Cançó de gel i foc”, de George R. R. Martin. L’escriptor nord-americà
va publicar aquesta obra mestra de la literatura epicofantàstica l’any 1996.
Des d’aleshores el reconeixement a aquesta saga no ha parat de créixer. Després
de “Joc de Trons”, doncs, van arribar quatre llibres més: “Xoc de reis”,
“Tempesta d’espases”, “Festí de corbs” i “Dansa amb dracs”, aquesta darrera
publicada el 2011. Tanmateix, però, la saga no s’ha acabat pas. L’autor, nascut
el 1948 a Nova Jersey, encara està acabant d’escriure les dues darreres
novel·les que clouran “Cançó de gel i foc”, que ha estat considerada la millor
saga de fantasia èpica contemporània (això si deixem de banda l’obra del mestre
de mestres Tolkien).
“Joc de trons” i
tota la saga literària de “Cançó de gel i foc” ha estat traduïda al català i
publicada per Alfaguara. L’edició catalana que tinc és del 2011. La traducció
ha estat portada a terme amb efectivitat per Mercè Santaulària, Esther Roig i
Anna Llisterri. Donada la poc encoratjadora situació actual de la literatura
èpica i fantàstica en llengua catalana l’existència de la versió catalana de la
saga de “Cançó de gel i foc” (així com de la traducció de la “Crònica de
l’Assassí de Reis” de Patrick Rothfuss) representa una més que necessària
alenada d’aire fresc en l’edició en la llengua de Ramon Llull i Jaume Fuster.
La inquietud ha
arribat als Set Regnes d’Occident –situats a la terra de Westeros o Ponent-,
unificats pel monarca únic Robert Baratheon, que seu al Tron de Ferro de Port
Reial.
En el que
antigament havia estat el regne del Nord, on Eddard Stark n’és el Senyor i
governa des de la capital, Hivèrnia, s’acosta l’hivern. Un hivern que sembla
que durarà molts anys. El gran Mur que va de costa a costa, protegeix el Nord i
la resta dels Set Regnes dels salvatges de més enllà del Mur, els mamuts... i els
caminants blancs, els gegants i els fills del bosc, éssers potser reals o
potser imaginaris que amenacen les terres al sud del Mur, les terres del Nord,
on hi viuen els descendents dels primers homes que arribaren a l’Occident i que
encara adoren els déus antics.
A l’Oest, els
Lannister estan assedegats de poder, i a les terres de l’est, més enllà del
mar, els darrers descendents exiliats dels antics monarques dels Set Regnes,
els Targaryen, cercaran ajuda en les ciutats lliures i en les hordes orientals
dels dothrakis per tornar victoriosos al Tron de Ferro.
És innegable que
George R. R. Martin ha creat un món fantàstic complex i alhora creïble. Les
criatures fantàstiques que apareixen o són mencionades a l’obra (dracs,
caminants blancs, gegants, fills del bosc) tenen allò que en diríem ganxo,
enganxen, i les envolta un halo de misteri que les fa encara més interessants.
Però els
personatges de la novel·la són encara més excelsos:
El Senyor del
Nord, Eddard Stark, és un home d’honor, sever i dur com les terres fredes del
seu país, però tendre quan convé. Estima la seva família, la seva terra i la
seva gent, però el persegueix un fat malastruc.
El seu fill
bord, en Jon Neu (el meu personatge preferit), ha heretat el millor del
caràcter del seu pare, però no sap ben bé qui és i arrossega una pena i una
permanent insatisfacció amb ell mateix; crec que serà un dels grans herois de
la saga.
En Tyrion
Lannister, fill nan i deforme d’en Tywin Lannister (el senyor de la Casa
Lannister), culte i intel·ligent, sarcàstic i ambiciós. Des de petit que l’han
fet sentir poca cosa (el primer son pare) per culpa de la seva deformitat. És
per això que sent predilecció pels marginats com ell. Penso que en el fons té
molt bon cor.
Na Daenerys
Targaryen, filla del rei Aerys, assassinat per en Jaime Lannister, el
“Matareis”, exiliada a les ciutats lliures. És encara pràcticament una nena. El
seu personatge va creixent a mesura que avança la novel·la, i em penso que en
les properes novel·les tindrà molt pes.
Les germanes
Stark, filles de n’Eddard i na Catelyn, Sansa i Arya. Na Sansa, la gran,
bonica, però fleuma i mosqueta morta, alhora que pretensiosa. Però en el fons
té bon cor. En canvi, n’Arya, la petita, és totalment diferent de sa germana
gran. Li agrada jugar amb els nois, córrer i embrutar-se i té molt més caràcter
i força de voluntat que na Sansa.
Podríem parlar
de na Catelyn i el seu fill Robb, de na Cersei Lannister, del seu germà Jaime
el Matareis i d’en Joffrey, hereu del rei Robert, del petit Bran, fill de
n’Eddard i la Catelyn... i fins i tot dels set cadells de llop fer que els
fills de n’Eddard van adoptar. I d’una munió d’altres personatges menors però
tots ells importants en aquest mosaic que és “Joc de trons”, la primera
novel·la de la saga de “Cançó de gel i foc”.
I ara només em queda
recomanar-vos que el llegiu. Després d’acabar-me’l m’ha quedat una sensació de
fam de lectura com feia temps que no tenia. “Joc de trons”, per tot això que us
he dit, és una veritable delicatessen
literària. I sobretot, compreu-vos “Joc de Trons” (i els altres llibres de la sèrie que
venen després) en català. Doneu suport a l’edició en la nostra llengua i fem cada cop més
gran el mercat de llibres de fantasia èpica en català. Les editorials només
s’atreviran a editar llibres d’aquest gènere en la nostra llengua si veuen que els que
s’han editat fins ara es venen bé. I només serà així si comprem els llibres en
català.
Au vinga, i ara
a gaudir de “Joc de trons”!