dimarts, 19 d’abril del 2016

“El drac de gel”, de George R. R. Martin


Darrerament, en el món de l’edició de fantasia èpica en llengua catalana m’emporto sorpreses ben agradables. No són moltes, no ens enganyem, però són moltes més que no pas fa uns quants anys. I, en el totalment advers context cultural, polític i social en el qual es troba la llengua catalana en els territoris d’on n’és pròpia, aquestes sorpreses ja són ben remarcables. I aquesta vegada la sorpresa ve del sud dels Països Catalans, d’Alzira, al País Valencià.

Edicions Bromera, dins la seva col·lecció Esfera, ens regala l’edició de “El drac de gel”, un petit conte per a infants de l’autor de “Cançó de Gel i Foc”, George R. R. Martin. Segurament que l’editorial valenciana ha pensat l’edició d’aquesta obra per al públic lector més jove. Tanmateix, es tracta d’un conte amb prou pes específic per no ésser considerat només literatura per a joves.

En primer lloc, hem de dir que, en principi, la història no s’esdevé al món del Ponent o Westeros de la “Cançó de Gel i Foc”. O sí. El conte va ser publicat originalment l’any 1980, uns quinze anys abans de la publicació de “Joc de Trons”, el primer llibre de la cèlebre saga. Potser aleshores ja es començava a prefigurar d’alguna manera el món de gel i foc en la ment del geni literari de Nova Jersey... Què ens pot fer pensar que sí? Doncs que en aquest conte hi apareix molt de gel. I dracs. I genets de dracs. Us sonen els Targaryen?

En tot cas, la història de “El drac de gel” s’esdevé en un món imaginari, potser inconcret –no trobem cap topònim, ni pobles, ni de ciutats, ni de rius, ni de muntanyes... només noms de persona-. L’Adara és una nena petita i solitària que viu a pagès amb el seu pare i el seu germà gran, nascuda a l’hivern i que porta l’hivern a dins seu. És una nena que és a l’hivern quan més bé es sent i és més feliç, tot jugant a la natura amb els éssers hivernals. Fins que un dia coneix un gran drac de gel...

Les il·lustracions per a aquesta obra, en les darreres edicions almenys en les llengües anglesa, catalana i castellana han estat il·lustrades pel dibuixant de fantasia espanyol Luis Royo, que coneixia pels seus treballs en portades de discos de metal. La seva feina en aquesta obra de George R. R. Martin és superba, magnífica. Les seves múltiples il·lustracions recullen a la perfecció el caràcter fantàstic de la història, l’esperit glaçat, hivernal del conte i ens transporten amb la imaginació cap a aquest món de fred conte de fades que ha creat l’escriptor.

No ens oblidem de fer menció de la traductora de l’obra a la llengua catalana, Neus Piqué Buisan, perquè moltes vegades els traductors, una part essencial en el procés d’edició d’un llibre escrit originalment en una altra llengua, són oblidats a l’hora de fer la ressenya dels llibres. A part que moltes vegades no són massa ben remunerats –per ser suaus- per fer la seva feina. Reivindiquem, doncs, la feina i la dignitat laboral dels traductors, també, i més en una literatura en dificultats com la catalana.


Què més us podem dir de “El drac de gel”? Que és un gran llibre, no pas en extensió però sí en qualitat literària i pel que fa les seves il·lustracions, i que no el podeu pas deixar escapar!




dissabte, 16 d’abril del 2016

“Top ten” (o "top quinze") de la fantasia èpica en català per a aquest Sant Jordi



Cròniques de Neopàtria té la sort de tenir una bona colla de lectors que ens segueixen, tan a nivell del blog com de la pàgina de Facebook. Un d’aquests seguidors és en Xavi Alti, el qual, fa uns dies, ens va donar una molt bona idea a l’hora de donar a conèixer llibres de fantasia èpica i gèneres semblants en llengua catalana. La seva idea era fer un “top ten” de novel·les de fantasia en català. I, tal dit, tal fet. Hem elaborat aquest “top ten”, que en realitat no és “ten” o deu, sinó “fifteen” o quinze, per donar als nostres seguidors, als seguidors de la fantasia èpica catalans, una sèrie d’indicacions i de consells a l’hora de regalar o autoregalar-nos algun llibre d’aquest gènere per aquest proper Sant Jordi.


Quins són els criteris que hem seguit a l’hora d’elaborar aquest “top ten” o "top quinze" de fantasia èpica en català?


1-    Criteri de qualitat: Les obres que hem triat són d’una innegable qualitat literària.


2-    Criteri cronològic: Es tracta d’obres que han estat publicades els darrers anys.


3-    Criteri de “trobabilitat”: M’acabo d’inventar una paraula. Ho sé. Suposo que m’entendreu. Hi ha moltes obres de fantasia en llengua catalana que són pràcticament introbables. Els llibres que incloc en aquesta llista els trobareu fàcilment a les vostres llibreries, o bé us els poden enviar a cercar a l’editorial amb facilitat.


Seguint el criteri cronològic anteriorment esmentat no hem inclòs a la llista els clàssics com J.R.R. Tolkien, Ursula K. LeGuin i Jaume Fuster, els nous clàssics traduïts al català com George R. R. Martin o la saga “Crònica de l’Assassí de Reis” de Patrick Rothfuss, o la fantasia èpica més “comercial” de Christopher Paolini, perquè ja tenen uns quants –o molts- anys. I si encara no els heu llegit, feu-ho.


No feu gaire cas de l’ordre d’aquests llibres a la llista. Cadascú té les seves preferències i faria el seu propi rànquing. El de Cròniques de Neopàtria és aquest tot i que també podria ser un altre.


Va, no ens emboliquem més i anem per feina!


-  Trilogia “El Mar Trencat”: “Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”, de Joe Abercrombie:


En una terra on hi viu un poble molt semblant als antics víkings i on en el passat hi havia viscut els elfs el rei i el seu fill gran són assassinats. El fill petit del monarca –que té una malformació en una mà- iniciarà una lluita plena d’aventures i intrigues per venjar els seus parents morts i per recuperar el tron del regne del qual n’és el legítim hereu. El jove escriptor anglès Joe Abercrombie, un gran valor de la fantasia èpica internacional, a la trilogia “El Mar Trencat” (“Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”), ens conta una història plena d’aventures, traïcions i creixement personal en un món dur dominat pels guerrers. Personalment, un servidor ha xalat moltíssim amb la lectura d’aquestes tres novel·les, que tenim la sort que han estat traduïdes al català per Mireia Alegre i Imma Estany i publicades per l’editorial Rosa dels Vents. Si no els teniu, compreu-vos-els tots tres. Són garantia de bona literatura i enorme plaer lector!




-  Trilogia “Kàrvadan” (“La llegenda de l’impostor”, “Sota l’ombra del drac de pedra” i “De la sang dels blaus”), de Carles Batlle:



La literatura catalana compta amb molt pocs autors que hagin volgut escriure fantasia. Un d’ells és el garrotxí Carles Batlle que, a més, ha escrit una trilogia anomenada “Kàrvadan”, “El somni de la llum blava” o “Les cròniques de Carr-Mor”, ambientada en un món paral·lel a l’Alta Garrotxa, Carr-Mor. En Pol Bàrsac, un jove idealista del nostre segle XXI, fugint de la policia, acaba anant a petar per accident al món de Carr-Mor, poblat per uns habitants que viuen en una edat semblant a l’antiga o a la medieval. La saga té elements de “El Senyor dels Anells”, de “El món perdut” i de “La màquina del temps”, entre d’altres referències literàries. A Cròniques de Neopàtria hem llegit de moment els dos primers llibres –editats per La Galera-, i ens han agradat molt. El tercer, “De la sang dels blaus” –editat per Llibres de Batet-, acaba de sortir al carrer i encara no el tenim. Esperem poder-lo ressenyar ben aviat. La trilogia “Kàrvadan”, una altra opció molt bona per aquest Sant Jordi, amb l’al·licient que donem suport als escriptors de fantasia en llengua catalana. A què espereu per anar-los a cercar a la llibreria?




-   “El drac de gel”, de George R. R. Martin:



Sí, sí, ho heu llegit bé. George R. R. Martin. I no és una novel·la de la saga de “Cançó de Gel i Foc”. I ha sortit al carrer aquest passat mes de març de 2016 en català! I ho hem d’agrair a l’editorial valenciana Bromera, que de la mà de la notable traducció d’Emma Piqué Buisan ens ofereix aquesta petita gran joia literària de l’autor nord-americà, publicada originalment el 1980. Sí, el 1980! El llibre el vaig trobar ahir casualment en una llibreria i el vaig llegir en una hora aproximadament, tot i que encara no l’he ressenyat a Cròniques de Neopàtria. Ho faré molt aviat. És una delícia! És un conte il·lustrat que ens parla de la curiosa amistat entre una nena que porta l’hivern a dins i un drac de gel, en un món imaginari que potser, l’any 1980, en la ment de George R. R. Martin, començava a prefigurar el Ponent o Westeros de “Cançó de Gel i Foc”. És un conte per a infants i no ho és. Llegiu-lo. No us en penedireu. I les il·lustracions de Luis Royo són molt més que excel·lents!




-   “El Gorg Negre”, de Margarida Aritzeta:



Un Montseny llegendari i màgic, medieval i mític, és l’escenari de l’aventura que viurà l’Alba, una noia del present que, com la Dorothy de “El màgic d’Oz”, va a parar sense voler-ho en un món paral·lel, en aquest cas aquest Montseny medieval i màgic, poblat de dracs, gegants, follets, goges, uns malèfics soldats sense rostre i un Nigromant –la influència de Tolkien aquí és ben clara- que des del castell de Montsoriu –la Torre Fosca de Mòrdor?- vol estendre el Poder Fosc arreu. Fantasy? Fantasia èpica? Fantasia històrica? Quina etiqueta podem posar en aquesta excel·lent novel·la de fantasia –editada per Estrella Polar- de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta? Us el recomanem sense cap mena de dubte!




-   “L’agulla i la noia adormida”, de Neil Gaiman:

L’editorial Empúries  l’any passat va editar aquesta obra –traduïda al català per Yannick Garcia- de l’escriptor de fantasia anglès Neil Gaiman i il·lustrada per Chris Riddell. Aquest llibre és un conte, tant per la seva extensió com per la seva temàtica. És un conte de fades oníric, tenebrós, inquietant i gens convencional, amb una princesa embruixada, una reina que s’ha de casar però que abans vol viure aventures, uns nans –tres, no pas set-, un castell meravellós, una maledicció que s’ha de trencar... Una petita obra d’art, una petita delicatessen d’un dels grans de la fantasia a nivell mundial que tenim la sort que ha estat traduïda al català. Un molt bon regal de Sant Jordi!




-   “Joc de Trons”, els còmics I, II i III:

Estrella Polar ha editat els còmics que es basen en la saga de “Cançó de Gel i Foc” de George R. R. Martin i en la sèrie “Joc de Trons”, que se’n deriva. L’adaptació literària a còmic ha anat a càrrec de l’escriptor de fantasia Daniel Abraham i els dibuixos són de Tommy Patterson. El traductor al català és en Xevi Solé. Els tres còmics són de molta qualitat i els gaudireu molt, de debò, sobretot si sou fans del Món de Gel i Foc creat per George R. R. Martin.




-   “Les bodes del diable”, de Pau Faner:



En Gladis París, un jove mercader lleidatà de finals del segle XIII, viurà una colla d’aventures per les terres de parla catalana i arreu de la Mediterrània per cercar la seva enamorada Maria, segrestada per diversos personatges poderosos i ben poc recomanables. L’ombra del Diable perseguirà arreu el jove Gladis i els seus familiars i amics per evitar els seus propòsits. Una deliciosa novel·la de fantasia històrica, plena de fantasmes, aparicions sobrenaturals, éssers monstruosos i possessions diabòliques de l’escriptor menorquí Pau Faner, editada per Proa. Una joia de la fantasia en català.




-   “Catalunya mítica”, diversos autors:

L’editorial Orciny Pressva tenir l’encert de publicar el passat 2015 un llibre de relats fantàstics de diversos autors inspirats en la mitologia i les llegendes catalanes. Els autors són poc coneguts o novells i pensem que aquest és un altre encert del llibre. Des de Cròniques de Neopatria ens han agradat sobretot dos relats. El primer és “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell, un relat de fantasia èpica en un món en el qual la talassocràcia veli’e i l’imperi tàrnaca entren en col·lisió. Enmig d’aquest conflicte, l’Isdiris, un home posseïdor del do de la màgia del so, viurà una sèrie d’aventures. L’altre relat que ens ha agradat molt és “Llers, 1939”, d’Enric Bassegoda, una història de vampirs en aquest poble de l’Alt Empordà durant la desbandada de l’exèrcit republicà al final de la Guerra de 1936-1939.




-   “La música del silenci”, de Patrick Rothfuss:



Aquesta novel·la curta de Patrick Rothfuss s’esdevé al món de Temerant o els Quatre Racons de la Civilització, el món on es desenvolupen les aventures d’en Kvothe a la “Crònica de l’Assassí de Reis”, la saga de “El nom del vent” i “El temor d’un home savi”, tot i que no es tracta d’una novel·la d’aquesta saga. No hi apareix en Kvothe, només un sol personatge de la saga, l’Auri. Us en recordeu? Aquella amiga que viu en el seu Món Amagat, a les entranyes de la Universitat. És una novel·la estranya, ja us ho dic ara, i potser a molts us costarà d’entendre. Si esteu acostumats a aventures i grans esdeveniments, no hi trobareu res de tot això. Hi torbareu els sentiments, les manies, els fets quotidians de l’Auri. I ni un sol diàleg. L’edició ha anat a càrrec de Rosa dels Vents i la magnífica traducció és de Neus Nueno.



Aquí us els deixo. Aneu-hi pensant!!!!









dijous, 7 d’abril del 2016

“El Senyor dels Anells. Les Dues Torres”, de Peter Jackson, DVD en català



Per Nadal de 2002 es va estrenar a tots els cinemes del món la segona part de la trilogia de pel·lícules del director neozelandès Peter Jackson basada en “El Senyor dels Anells”, l’obra immortal de J. R. R. Tolkien. Després de l’èxit esclatant de la primera part, “La Germandat de l’Anell”, la saga continuà amb “Les Dues Torres”. En aquell temps va córrer el rumor que s’havia de canviar el títol del film perquè les Torres Bessones de Nova York havien estat destruïdes en un atac aeri suïcida perpetrat per Al-Qaeda.

Al Principat de Catalunya el film que ara ens ocupa, com els altres de la trilogia, va ser doblat a la nostra llengua. El doblatge fou subvencionat per la Generalitat, però tanmateix, les sales del Principat que van exhibir aquest film doblat al català no van ser totes, ni de bon tros. A més, quan les pel·lícules de la trilogia van sortir en DVD, només una, “Les Dues Torres”, ho féu en la seva versió doblada al català, encara que les altres també ho eren. Coses estranyes, molt estranyes, d’aquelles que només passen en un país colonitzat com el nostre.

El DVD consta de dos discs, un amb la pel·lícula i l’altre amb molt contingut extra. Tanmateix, tot aquest contingut només es pot veure, paradoxalment, en anglès i, ai las!, en castellà. En anglès és comprensible, perquè els vídeos d’entrevistes a director, actors i membres del rodatge són originalment (i òbviament) en anglès. Ara, perquè els subtitulats són en castellà si ens referim al DVD en català? Més coses estranyes d’aquestes que dic que només passen en una nació colonitzada com els Països Catalans.

No és gens fàcil trobar aquest DVD en català. Feia anys que el cercava per internet i no el vaig trobar mai. Va ser només de casualitat que m’hi vaig topar, fa un parell de mesos, en un vídeoclub que feia liquidació de DVD.

La pel·lícula comença amb un flashback d’uns fets que pertanyen a la primera novel·la (“La Germandat de l’Anell”), la lluita titànica del màgic Gàndalf contra el bàlrog de Mòria. Continua amb el viatge d’en Frodo i en Sam vers les terres de Mòrdor, quan són interceptats per Gòl·lum. També veurem la persecució de l’Àragorn, en Lègolas i en Gimli dels uruk-hai que han fet presoners els hòbbits Merry i Pippin. 

El film ens mostra l’afany destructor de Sàruman, el mag d’Ísengard, i els seus orcs. Les forces del mal destrueixen els arbres, els boscos, la Natura, per construir ginys de guerra en una mena d’indústria fosca i bruta, que ens recorda una mica els pitjors moments de la Revolució Industrial anglesa que va fer malbé tants indrets naturals estimats de la joventut de John Ronald Reulen Tolkien.

Durant el film serem testimonis de l’encanteri que Sàruman ha llançat sobre el rei Théoden de Ròhan a través del seu esbirro Grima “Llenguadeserp”, de l’èpica batalla de la Gorja d’en Helm entre els homes de Ròhan i el fabulós exèrcit d’orcs de Sàruman arribats des d’Ísengard, de l’aparició dels ents (els homes-arbre) en la història... i de molts altres fets.

Segur que moltíssims de vosaltres ja l’heu vista, però no per això deixo de recomanar-vos la pel·lícula “El Senyor dels Anells. Les Dues Torres”, això sí, en la seva versió en català, fidel a la traducció de les novel·les de Tolkien a la nostra llengua pel gran Francesc Parcerisas.