Cròniques de
Neopàtria té la sort de tenir una bona colla de lectors que ens segueixen, tan
a nivell del blog com de la pàgina de Facebook. Un d’aquests seguidors és en
Xavi Alti, el qual, fa uns dies, ens va donar una molt bona idea a l’hora de
donar a conèixer llibres de fantasia èpica i gèneres semblants en llengua
catalana. La seva idea era fer un “top ten” de novel·les de fantasia en català.
I, tal dit, tal fet. Hem elaborat aquest “top ten”, que en realitat no és “ten”
o deu, sinó “fifteen” o quinze, per donar als nostres seguidors, als
seguidors de la fantasia èpica catalans, una sèrie d’indicacions i de consells
a l’hora de regalar o autoregalar-nos algun llibre d’aquest gènere per aquest
proper Sant Jordi.
Quins són els
criteris que hem seguit a l’hora d’elaborar aquest “top ten” o "top quinze" de fantasia èpica
en català?
1-
Criteri de qualitat: Les
obres que hem triat són d’una innegable qualitat literària.
2-
Criteri cronològic: Es
tracta d’obres que han estat publicades els darrers anys.
3-
Criteri de “trobabilitat”:
M’acabo d’inventar una paraula. Ho sé. Suposo que m’entendreu. Hi ha moltes
obres de fantasia en llengua catalana que són pràcticament introbables. Els
llibres que incloc en aquesta llista els trobareu fàcilment a les vostres
llibreries, o bé us els poden enviar a cercar a l’editorial amb facilitat.
Seguint el criteri
cronològic anteriorment esmentat no hem inclòs a la llista els clàssics com
J.R.R. Tolkien, Ursula K. LeGuin i Jaume Fuster, els nous clàssics traduïts al
català com George R. R. Martin o la saga “Crònica de l’Assassí de Reis” de
Patrick Rothfuss, o la fantasia èpica més “comercial” de Christopher Paolini,
perquè ja tenen uns quants –o molts- anys. I
si encara no els heu llegit, feu-ho.
No feu gaire cas de
l’ordre d’aquests llibres a la llista. Cadascú té les seves preferències i
faria el seu propi rànquing. El de Cròniques de Neopàtria és aquest tot i que
també podria ser un altre.
Va, no ens emboliquem
més i anem per feina!
- Trilogia
“El Mar Trencat”: “Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”, de Joe Abercrombie:
En
una terra on hi viu un poble molt semblant als antics víkings i on en el passat
hi havia viscut els elfs el rei i el seu fill gran són assassinats. El fill
petit del monarca –que té una malformació en una mà- iniciarà una lluita plena
d’aventures i intrigues per venjar els seus parents morts i per recuperar el
tron del regne del qual n’és el legítim hereu. El jove escriptor anglès Joe
Abercrombie, un gran valor de la fantasia èpica internacional, a la trilogia
“El Mar Trencat” (“Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”), ens conta una
història plena d’aventures, traïcions i creixement personal en un món dur
dominat pels guerrers. Personalment, un servidor ha xalat moltíssim amb la
lectura d’aquestes tres novel·les, que tenim la sort que han estat traduïdes al
català per Mireia Alegre i Imma Estany i publicades per l’editorial Rosa dels
Vents. Si no els teniu, compreu-vos-els tots tres. Són garantia de bona
literatura i enorme plaer lector!
- Trilogia
“Kàrvadan” (“La llegenda de l’impostor”, “Sota l’ombra del drac de pedra” i “De
la sang dels blaus”), de Carles Batlle:
La
literatura catalana compta amb molt pocs autors que hagin volgut escriure
fantasia. Un d’ells és el garrotxí Carles Batlle que, a més, ha escrit una
trilogia anomenada “Kàrvadan”, “El somni de la llum blava” o “Les cròniques de
Carr-Mor”, ambientada en un món paral·lel a l’Alta Garrotxa, Carr-Mor. En Pol
Bàrsac, un jove idealista del nostre segle XXI, fugint de la policia, acaba
anant a petar per accident al món de Carr-Mor, poblat per uns habitants que
viuen en una edat semblant a l’antiga o a la medieval. La saga té elements de
“El Senyor dels Anells”, de “El món perdut” i de “La màquina del temps”, entre
d’altres referències literàries. A Cròniques de Neopàtria hem llegit de moment
els dos primers llibres –editats per La Galera-, i ens han agradat molt. El
tercer, “De la sang dels blaus” –editat per Llibres de Batet-, acaba de sortir
al carrer i encara no el tenim. Esperem poder-lo ressenyar ben aviat. La
trilogia “Kàrvadan”, una altra opció molt bona per aquest Sant Jordi, amb
l’al·licient que donem suport als escriptors de fantasia en llengua catalana. A
què espereu per anar-los a cercar a la llibreria?
- “El
drac de gel”, de George R. R. Martin:
Sí,
sí, ho heu llegit bé. George R. R. Martin. I no és una novel·la de la saga de
“Cançó de Gel i Foc”. I ha sortit al carrer aquest passat mes de març de 2016
en català! I ho hem d’agrair a l’editorial valenciana Bromera, que de la mà de
la notable traducció d’Emma Piqué Buisan ens ofereix aquesta petita gran joia
literària de l’autor nord-americà, publicada originalment el 1980. Sí, el 1980!
El llibre el vaig trobar ahir casualment en una llibreria i el vaig llegir en
una hora aproximadament, tot i que encara no l’he ressenyat a Cròniques de
Neopàtria. Ho faré molt aviat. És una delícia! És un conte il·lustrat que ens
parla de la curiosa amistat entre una nena que porta l’hivern a dins i un drac
de gel, en un món imaginari que potser, l’any 1980, en la ment de George R. R.
Martin, començava a prefigurar el Ponent o Westeros de “Cançó de Gel i Foc”. És
un conte per a infants i no ho és. Llegiu-lo. No us en penedireu. I les
il·lustracions de Luis Royo són molt més que excel·lents!
- “El
Gorg Negre”, de Margarida Aritzeta:
Un
Montseny llegendari i màgic, medieval i mític, és l’escenari de l’aventura que
viurà l’Alba, una noia del present que, com la Dorothy de “El màgic d’Oz”, va a
parar sense voler-ho en un món paral·lel, en aquest cas aquest Montseny
medieval i màgic, poblat de dracs, gegants, follets, goges, uns malèfics
soldats sense rostre i un Nigromant –la influència de Tolkien aquí és ben
clara- que des del castell de Montsoriu –la Torre Fosca de Mòrdor?- vol
estendre el Poder Fosc arreu. Fantasy? Fantasia èpica? Fantasia històrica?
Quina etiqueta podem posar en aquesta excel·lent novel·la de fantasia –editada
per Estrella Polar- de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta? Us el
recomanem sense cap mena de dubte!
- “L’agulla
i la noia adormida”, de Neil Gaiman:
L’editorial
Empúries l’any passat va editar aquesta
obra –traduïda al català per Yannick Garcia- de l’escriptor de fantasia anglès
Neil Gaiman i il·lustrada per Chris Riddell. Aquest llibre és un conte, tant
per la seva extensió com per la seva temàtica. És un conte de fades oníric,
tenebrós, inquietant i gens convencional, amb una princesa embruixada, una
reina que s’ha de casar però que abans vol viure aventures, uns nans –tres, no
pas set-, un castell meravellós, una maledicció que s’ha de trencar... Una
petita obra d’art, una petita delicatessen d’un dels grans de la fantasia a
nivell mundial que tenim la sort que ha estat traduïda al català. Un molt bon
regal de Sant Jordi!
- “Joc
de Trons”, els còmics I, II i III:
Estrella
Polar ha editat els còmics que es basen en la saga de “Cançó de Gel i Foc” de
George R. R. Martin i en la sèrie “Joc de Trons”, que se’n deriva. L’adaptació
literària a còmic ha anat a càrrec de l’escriptor de fantasia Daniel Abraham i
els dibuixos són de Tommy Patterson. El traductor al català és en Xevi Solé.
Els tres còmics són de molta qualitat i els gaudireu molt, de debò, sobretot si
sou fans del Món de Gel i Foc creat per George R. R. Martin.
- “Les
bodes del diable”, de Pau Faner:
En
Gladis París, un jove mercader lleidatà de finals del segle XIII, viurà una
colla d’aventures per les terres de parla catalana i arreu de la Mediterrània
per cercar la seva enamorada Maria, segrestada per diversos personatges
poderosos i ben poc recomanables. L’ombra del Diable perseguirà arreu el jove
Gladis i els seus familiars i amics per evitar els seus propòsits. Una
deliciosa novel·la de fantasia històrica, plena de fantasmes, aparicions
sobrenaturals, éssers monstruosos i possessions diabòliques de l’escriptor
menorquí Pau Faner, editada per Proa. Una joia de la fantasia en català.
- “Catalunya
mítica”, diversos autors:
L’editorial
Orciny Pressva tenir l’encert de publicar el passat 2015 un llibre de relats
fantàstics de diversos autors inspirats en la mitologia i les llegendes
catalanes. Els autors són poc coneguts o novells i pensem que aquest és un
altre encert del llibre. Des de Cròniques de Neopatria ens han agradat sobretot
dos relats. El primer és “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell, un relat de
fantasia èpica en un món en el qual la talassocràcia veli’e i l’imperi tàrnaca
entren en col·lisió. Enmig d’aquest conflicte, l’Isdiris, un home posseïdor del
do de la màgia del so, viurà una sèrie d’aventures. L’altre relat que ens ha
agradat molt és “Llers, 1939”, d’Enric Bassegoda, una història de vampirs en
aquest poble de l’Alt Empordà durant la desbandada de l’exèrcit republicà al final
de la Guerra de 1936-1939.
- “La
música del silenci”, de Patrick Rothfuss:
Aquesta
novel·la curta de Patrick Rothfuss s’esdevé al món de Temerant o els Quatre
Racons de la Civilització, el món on es desenvolupen les aventures d’en Kvothe
a la “Crònica de l’Assassí de Reis”, la saga de “El nom del vent” i “El temor
d’un home savi”, tot i que no es tracta d’una novel·la d’aquesta saga. No hi
apareix en Kvothe, només un sol personatge de la saga, l’Auri. Us en recordeu?
Aquella amiga que viu en el seu Món Amagat, a les entranyes de la Universitat.
És una novel·la estranya, ja us ho dic ara, i potser a molts us costarà
d’entendre. Si esteu acostumats a aventures i grans esdeveniments, no hi
trobareu res de tot això. Hi torbareu els sentiments, les manies, els fets
quotidians de l’Auri. I ni un sol diàleg. L’edició ha anat a càrrec de Rosa
dels Vents i la magnífica traducció és de Neus Nueno.
Aquí us els deixo.
Aneu-hi pensant!!!!