Quan, fa uns quants
anys, va sortir al carrer la saga “Llegat”, de l’autor nord-americà Christopher
Paolini, què us he de dir, no em va cridar gens l’atenció. Vaig suposar que es
tractava d’una saga literària de fantasia sense interès, dirigida exclusivament
a un públic adolescent, que explotava desvergonyidament l’èxit cinematogràfic
de la trilogia “El Senyor dels Anells” i que feia servir tots els tòpics més
usats de la fantasia èpica. Una “dragonada”, vaja... Era un prejudici, ho he de
reconèixer, tot i que, en part, no anava mancat de raó. És cert, “Eragon”, de
ben segur que va dirigit principalment al públic adolescent i jove, tot i que
en alguns moments la violència és prou explícita –no pas el sexe, almenys de
moment-. També és cert que torna a molts tòpics del gènere fantàstic –el noi
jove de família humil que madura en un viatge iniciàtic, un vell màgic que farà
de tutor seu, dracs...-. No podem negar que “Eragon” i les seves seqüeles són
llibres eminentment “comercials” i que no es poden comparar amb l’excelsa
qualitat literària d’un Tolkien, una LeGuin o un Martin. Tanmateix, el llibre
està molt ben escrit i manté el lector literalment enganxat a la novel·la
durant tota la lectura. Tot i que el llibre –va sortir al carrer en anglès el
2003- té 620 pàgines l’he llegit en menys de dues setmanes, traient temps a les
meves hores de dormir, si calia, quan, en un dia determinat, encara no havia
tingut temps de dedicar-hi una estona. He gaudit molt amb aquesta lectura.
Molt. I de seguida em posaré a llegir “Eldest”, la segona part d’aquesta
tetralogia que tenim la sort que hagi estat traduïda al català.
Christopher Paolini
és un jove escriptor nord-americà (1983) que, quan era adolescent, i influït
pels clàssics de la literatura fantàstica i encoratjat pels seus pares, va
posar-se a crear tot un món fantàstic on s’esdevindrien les aventures del jove
Eragon i de Saphira, la dragona.
“Eragon” és una
novel·la d’aventures, les aventures d’Eragon i la dragona Saphira per tota
Alagaësia, un gran territori esdevingut Imperi i governat per l’emperador i
tirà Galbatorix, un antic membre dels Genets de Drac.
Els Genets de Drac
eren humans o elfs que havien establert un vincle molt fort amb un drac i
n’esdevenien genets. Els Genets com a orde es van crear per establir la pau
entre elfs i dracs quan aquestes dues races estaven enfrontades en una cruel
guerra i, quan aquesta guerra es va acabar, es van convertir en guardians de la
pau a tota la terra d’Alagaësia. En l’Alagaësia governada per Galbatorix, l’Eragon,
un joveníssim camperol de les terres del nord, concretament del poble de
Carvahall, a la vall de Palancar, en una de les seves excursions de caça a la
serralada de les Vertebrades –unes muntanyes maleïdes que els humans eviten
sempre que troben- troba una estranya pedra màgica d’un color blau intens.
Aquest fet, aparentment casual, canviarà per sempre més la vida del jove Eragon
el qual, a partir d’ara serà el protagonista d’una sèrie d’aventures que mai no
hauria imaginat que viuria.
En aquest món hi
viuen principalment humans, tot i que també hi ha nans i elfs –els elfs viuen
amagats de tothom en un indret que gairebé ningú coneix-. Els urgals, uns
éssers de naturalesa maligna –semblants als orcs o gòblins de la mitologia
tolkieniana-, també habiten aquest món, rapinyant, assassinant i fent mal allà
on poden. Hom creia que els dracs eren una raça absolutament extingida. Ben
aviat veureu com aquesta creença no era del tot certa. Els Ra’zac i els Ombres
són uns altres éssers, que fan ús de la màgia negra per fer més gran el seu
poder. També tenim constància de l’existència dels homes-gat, uns ésser màgics dels
quals només n’apareix un a la novel·la.
La màgia,
evidentment, és present en aquest món. Els humans que la poden practicar són
bruixots o mags o bé Genets de Drac, els quals la fan servir a través de l’ús
de determinades paraules de la llengua antiga.
El llibre té un
mapa dels territoris on es desenvolupa la novel·la, que ens ajuda a situar-nos
en aquest món imaginari on hi trobem l’Imperi d’Alagaësia, el regne independent
de Surda, el desert de Hadarac, l’illa de Vroengard, el bosc Du Weldenvarden,
la serralada de les Vertebrades, la cadena muntanyosa de les Beor, de
dimensions èpiques...
El llibre que he
llegit és la primera edició en català, d’octubre de 2004, de tapa dura, editat
per Roca Editorial - La Galera. La resta de llibres que tinc d’aquesta saga són
d’edicions de butxaca.
El traductor d’
“Eragon” al català és Jordi Vidal i Tubau, el qual va fer una bona feina en la
seva traducció, cosa que s’ha de reconèixer i agrair.
“Eragon” es va
convertir en llargmetratge l’any 2006, amb actors de la talla de Jeremy Irons i
John Malkovich. Tanmateix el film va passar sense pena ni glòria i sense
seqüeles posteriors. Jo mateix vaig anar a veure-la al cinema i en recordo ben
poca cosa, senyal que no em devia agradar gaire, a diferència del llibre, que
m’ha encantat.
No us deixeu
portar, com un servidor en el seu moment, pels prejudicis. Aquesta novel·la –i
potser les següents de la saga-, segons el meu criteri, és una molt bona
novel·la, ben escrita i molt entretinguda, i mereix la oportunitat de ser
llegida. La vostra llibreria us la trobarà amb molta facilitat. I, sobretot,
compreu-la en català!