Ja he parlat de
la saga “Kàrvadan” en posts anteriors. Es tracta d’una proposta de fantasia
èpica en català –una trilogia amb dos volums publicats fins ara, “La llegenda
de l’impostor” i “Sota l’ombra del drac de pedra”, editada per La Galera- trencadora,
diferent, però per sobre de tot, amb qualitat literària i molt i molt
entretinguda. Us la recomano sense cap mena de dubte. I és per això que avui
dimarts 10 de febrer de 2015 he entrevistat el seu autor, en Carles Batlle. Amb
ell he parlat, sobretot, de la trilogia encara inacabada “Kàrvadan” –com no!-,
de l’ofici d’escriptor de fantasia en llengua catalana i fins i tot de
senderisme per la Garrotxa! Espero que gaudiu de l’entrevista!
Fèlix Rabassa: En primer terme, què porta un
reconegut autor teatral com tu a escriure una trilogia de llibres de fantasia?
Carles Batlle: Bé,
com a creador tinc diversos interessos. Allò que escric en teatre no té res a
veure amb el que faig a la novel·la. M’interessava connectar amb un univers de
fantasia, de novel·la d’aventures, de còmic i de cine, que sempre m’ha
fascinat, que crec que no només és juvenil i que permet transmetre emoció i
pensament, també.
F.R.: Segueixes combinant la creació teatral amb l’escriptura
d’obres de fantasia, doncs?
C.B.: Sí, sí.
Ara tinc algun projecte de teatre també. En concret una dramatúrgia d’un text
contemporani turc. I també he fet un parell de traduccions del francès. També
estic acabant de polir un text nou... I en paral·lel, projectes d’assaig i narrativa.
F.R.: Assaig i traducció, també. Interessant... Ets
un autor força polifacètic...
C.B.: Traduccions
del francès. I assaig sobre teatre contemporani (de text).
F. R.: Parlem dels dos llibres de la trilogia “Kàrvadan”
fins ara publicats. Després de la seva lectura hi veig diferents influències
literàries (“El Senyor dels Anells” de J.R.R. Tolkien, “El món perdut” d’Arthur
Conan Doyle, “La màquina del temps” de H. G. Wells...) o fins i tot
cinematogràfiques (“El planeta dels simis”)... Vaig gaire errat?
C.B.: No, no,
vas bé, i en podríem trobar més. De fet, n’hi ha moltes que les explicito al
llibre. Se suposa que el protagonista és un apassionat d’aquestes coses. La
majoria són referències que podríem dir que són clàssiques, no gaire actuals.
F.R.: La següent pregunta me l’has contestat, en
part, però te la torno a fer igualment. Molts dels personatges de la història
(Pol/Sigurn, Lia, Burna, Kúlian...) són adolescents o joves, que viuen
aventures i històries d’amor. Això pot fer pensar que ens trobem davant d’un
cicle de novel·les juvenils. Ho veus així?
C.B.: No. Crec
que, en el fons, qui entén l’estructura, el món i el llenguatge de l’obra són
els adults. I els bons lectors juvenils. El fet que siguin joves –pels volts de
la vintena- serveix per justificar la part iniciàtica de la seva aventura. I la
seva agilitat a l’hora de fer segons quines acrobàcies, haha...
F.R.: Els darrers anys la fantasia ha evolucionat
força. La complexitat dels personatges dels autors de la darrera fornada és
molt més gran que, per exemple, en Tolkien. A més, les fronteres entre el Bé i
el Mal, en els autors contemporanis, es desdibuixen. A la saga “Kàrvadan” hi
veig uns personatges “bons” i uns altres de “dolents”, en aquest sentit sense
gaire matisos, però amb una certa complexitat psicològica. En Pol/Sigurn, per
exemple, tot i trobar-se clarament dins el sac dels “bons”, es mostra, a voltes,
individualista o egoista. Hi estàs d’acord?
C.B.: He mirat
de no fer personatges d’una sola peça. Per això Lia, Pol i companyia es mostren
ambigus moralment i de vegades no ens hi identifiquem. Fins i tot hi ha algun
lloc en què podem arribar a compadir-nos o identificar-nos amb Ànidam... Amb
tot, és cert que el mal és el mal i el sector dels bons és més diversificat.
Vull dir que hi ha dos pols, però que el “blanc”, més que no pas blanc és una
gamma de grisos.
|
En Carles Batlle, autor de la saga "Kàrvadan" |
F.R.: En el personatge d’en Pol/Sigurn hi ha alguna
cosa d’en Carles Batlle? Et sents identificat amb algun aspecte de la seva
personalitat?
C.B.: No només
amb ell. Hi ha coses meves en tots els personatges. La meva identificació, en
aquest sentit, és múltiple. Tant per la part de les virtuts com per la part
dels defectes. I encara que la cosa sigui fantàstica, també hi ha força coses
biogràfiques en les seves aventures.
F.R.: Et sents identificat amb algun aspecte concret
d’algun altre personatge? Posa’m un exemple.
C.B.: Uf. A
veure, m’agrada l’univers contemplatiu i rondallaire de Nemrod. Una mica de
tornada de tot i al mateix temps apassionat.
F.R.: Ens pots dir algun personatge –tant dels
“bons” com dels “dolents”- al qual li hagis agafat una estimació especial? El
mateix Nemrod, potser?
C.B.: Hi ha un
personatge del tercer volum que m’estimo especialment, precisament ambigu entre
el bé i el mal: es diu Oloa. Per cert, primícia, avui mateix, aquest matí,
acabo de posar la paraula FI al primer esborrany del tercer volum. Ara a
reescriure...
F.R.: Es pot publicar, aquesta primícia?
C.B.: Sí, no és
que estigui acabada, però. Simplement vol dir que ja no he d’inventar res –espero!-.
Només reescriure, polir, suprimir, etc...
F.R.: Quan tindrem al carrer la tercera part de la
saga? Ens en pots avançar el títol?
C.B.: No. En
tinc un però encara no n’estic segur. M’estimo més no avançar-lo. Pel que fa a
la data, dependrà de l’editorial....
F.R.: Hi ha possibilitats que sigui abans de l’estiu,
com en la segona part?
C.B.: No. Com a
molt d’hora, si és que surt aleshores, apareixerà a la tardor.
F.R.: Va passar gaire temps des que et vas
“inventar” el món de Carr-Mor fins que va sortir publicada “La llegenda de
l’impostor”?
C.B.: La primera
idea és del 2008. Hi devia treballar un parell d’anys. Després un any per
trobar editorial i un altre per veure’l al carrer. I va aparèixer el 2012. Amb
la resta, la cosa ha anat més rodada. En total seran gairebé dues mil pàgines!
F.R.: L’ambientació del món de Carr-Mor, ja ho vam
comentar en la ressenya anteriorment publicada, segons el meu parer, és deutora
de diferents civilitzacions de la Història. M’imagino els carmorians com una
barreja de grecs clàssics i víkings, practicant una religió precristiana
oriental (mesopotàmica o babilònica), en un món salvatge poblat d’animals
prehistòrics. T’has basat en alguna civilització en concret de la Història per
crear el món de Carr-Mor? Potser en algun esdeveniment de la Història?
C.B.: No, crec
que és una barreja de tot. És un tipus de proposta que es pot trobar, per
exemple, a les civilitzacions perdudes del Borroughs de Tarzan (a l’Àfrica o a
Mart) o els deliris de ciència-ficció del Flash Gordon de l’Alex Raymond. També
al pastitx historicista desacomplexat de “El Príncep Valent” de Hal Foster. Potser
sí que hi ha alguna cosa de grecs i de víkings..., però de cine.
F.R.: El món de Carr-Mor, a les teves novel·les,
existeix en una altra dimensió, tot i que comparteixi la mateixa geografia de
la comarca de la Garrotxa i de les terres al seu voltant. Suposo que també
t’has inspirat en els paisatges, les muntanyes i la natura de la nostra terra a
l’hora d’escriure aquesta història...
C.B.: I tant!!
La fauna i la flora són, en el fons, possibles mutacions genètiques d’animals i
plantes actuals. Res “inventat”. I la geografia transitable: vegeu itineraris
al bloc i a l’apèndix del segon volum.
|
Cova que podem trobar en una de les rutes "Kàrvadan" |
F.R.: Això et volia dir. Les rutes... Has creat unes
rutes “Kàrvadan” per practicar senderisme per la Garrotxa, en els mateixos
indrets on transcorre –en una altra dimensió- la novel•la...
C.B.: Exactament.
La majoria són de bon fer. Altres demanen una mica de preparació. Totes “testades”
per l'autor, hahaha...
F.R.: Un indret d’aquestes rutes que ens diguis: “Hi
heu d’anar!”...
Pugeu a la Mare
de Déu del Mont (Mun-bur)! I camineu fins a la Tossa d’Espinau (la Gran Malo),
un bellíssim paisatge.
F.R.: Estàs content amb l’atenció que han prestat
els mitjans de comunicació a la saga “Kàrvadan”?
C.B.: Déu n’hi
do! La pega és que aquests productes que són “continuarà” van disminuint per
força el nombre de lectors/compradors d’un volum a l’altre. I això posa
problemes. Hauria estat més fàcil amb una saga tipus “Harry Potter”, en què els
volums, tot i seguir, són independents.
F.R.: Tot i aquest descens que dius del segon llibre
respecte del primer, pel que he llegit abans sobre Kàrvadan em dóna la sensació
que les vendes dels llibres han estat força bones. En pots donar alguna xifra?
C.B.: No les
tinc jo. Del primer, sumant català i castellà, diria que se’n van vendre entre
3000 i 4000, però em puc equivocar, i potser són més –o menys-. No ho recordo.
F.R.: A més de la traducció al castellà de “La
llegenda de l’impostor” has rebut alguna oferta per traduir la saga “Kàrvadan”
a altres llengües?
C.B.: No. Ja m’agradaria.
És complicat. Caldria una primera traducció a l’anglès per fer-ne difusió. I la
pega és que és molt car. Són moltes pàgines...
F.R.: Creus que un escriptor de novel·les en llengua
catalana –i més encara si escriu fantasia- pot viure exclusivament del seu
ofici? Ho has aconseguit?
C.B.: No. Hi ha
casos, esclar. En novel·la Sánchez-Piñol, o en teatre Jordi Galceran, per posar
dos exemples. Però diria que la majoria han de guanyar-se les garrofes amb
altres coses: periodisme, classes, guionatge, etc...
F.R.: I n’estàs segur que “Kàrvadan” serà només una
trilogia? Podria haver-hi alguna seqüela o, fins i tot, preqüela?
C.B.: Ara com
ara, en tinc prou. Al cap hi tinc una preqüela –que de fet es resumeix al
tercer volum-, però haurien d’anar molt bé les coses perquè m’hi embarqués.
Tinc per davant algun altre projecte de narrativa.... A veure.
F.R.: Tens previst seguir amb aquest gènere després
de la saga “Kàrvadan”?
C.B.: Probablement.
Però de moment no en tinc la necessitat. Sospito que, si faig narrativa, alguna
cosa d’aventura hi haurà... En canvi, no ho crec amb teatre.
F.R.: Doncs tant de bo que la saga Kàrvadan duri
almenys un parell de llibres més. O bé en algun altre llibre de temàtica
semblant.
C.B.: Gràcies!