divendres, 29 de juliol del 2016

Volem un “Joc de Trons” català!

Doncs sí, això és el que volem. Una literatura fantàstica autòctona. Una fantasia èpica que parli en la llengua de Ramon Llull i que ho faci des de la nostra pròpia visió del món.



Necessitem una fantasia èpica autòctona, pensada i escrita pels nostres escriptors, en llengua catalana i escrita des d’una perspectiva catalanocèntrica, és a dir, que no copiï els referents “identitaris” dels grans escriptors anglosaxons, des de Tolkien fins a Joe Abercrombie passant per George R. R. Martin, i que a la vegada sàpiga copsar tot allò de bo –que és moltíssim- que tenen tots aquests autors.

I penso que no hauria de ser tan difícil, tot i que ho és. Ja sabem que la literatura catalana ha produït poquíssima fantasia èpica. De ben segur que el primer escriptor que va conrear específicament aquest gènere en la nostra llengua va ser el malaguanyat Jaume Fuster, amb la seva trilogia “Crònica del Món Conegut”, formada per les novel·les “L’Illa de les Tres Taronges”, “L’Anell de Ferro” i “El Jardí de les Palmeres” i escrita durant la dècada de 1980 i principis de la de 1990. Altres escriptors en la nostra llengua com Shaudin Melgar-Foraster, Carles Batlle i Margarida Aritzeta s’han acostat més o menys a aquest gènere, fent servir el recurs de l’existència de dos mons paral·lels, el nostre, l’actual, d’una banda, i un de “fantàstic”, el qual és visitat per persones del nostre món on hi viuran una colla d’aventures. El valencià Vicent Pascual, amb la seva novel·la juvenil publicada el 1993 per Tabarca Llibres “L’últim guerrer” –situada en un món semblant a la València morisca i amb influència tolkieniana-  s’acosta a la fantasia èpica des d’una perspectiva potser més canònica –en la seva novel·la no hi ha mons paral·lels-. També coneixem l’existència d’una altra novel·la de fantasia èpica, “La devastació violeta” (Bullent, 1991), de l’escriptor de Benilloba (el Comtat) Joaquim Espinós. Comptat i debatut, estem parlant d’una producció escassíssima d’aquest gènere escrit originalment en llengua catalana.

Què ens manca per poder arribar a veure a les nostres llibreries “Jocs de Trons” o “Senyors dels Anells” en català i escrits per catalans?

En primer lloc, ens manquen escriptors que vulguin escriure i publicar fantasia èpica en català. Sembla evident, però és l’arrel del problema. Em dóna la sensació que als catalans ens manca sentit de la meravella. Toquem excessivament de peus a terra. Deixem la fantasia per als nens o com a molt per als adolescents i per això la menyspreem –millor dit, la menyspreen certes elits intel·lectuals i literàries i editorials-. Penso que hi deu haver més d’un i més de dos bons escriptors en llengua catalana que haurien volgut escriure fantasia èpica però no ho han fet descoratjats per aquest trist panorama.

És cert, molts crítics literaris, jurats de premis literaris i dirigents d’editorials catalans –segona raó- menyspreen la fantasia èpica, que ha estat sacrificada en l’altar d’una cultureta postmoderna urbana de pa sucat amb oli. El menysteniment patit per la fantasia èpica ha fet molt de mal. A la fantasia èpica mateixa però també, de retop, a tota la literatura catalana. Perquè una literatura amb bona salut ha de tenir una abundant producció literària de tots els gèneres.

I finalment, la competència del castellà –i del francès-. Som una cultura de dimensions mitjanes a Europa, però fa segles que estem minoritzats. I en què es tradueix aquesta minorització de la llengua catalana en l’àmbit de la fantasia èpica literària? Doncs que aquest gènere no és visible en català. Les grans novel·les universals de fantasia èpica des de Tolkien a Abercrombie, passant per George R. R. Martin, fa molt temps que s’han traduït i publicat en castellà. En els millors dels casos aquestes novel·les s’han acabat traduïnt i publicant en català, però sempre més tard en català, quan la majoria de catalans ja se les havia comprat en castellà. I això en els millors dels casos. La gran majoria de vegades aquestes traduccions i publicacions en català no han arribat mai. La immensa majoria de lectors de fantasia èpica catalanoparlants llegeixen aquest gènere en castellà. El volum d’exemplars de llibres de fantasia venuts en català als Països Catalans és molt petit comparat amb els venuts en castellà. Ja ho dic, la gran majoria de catalanoparlants que llegeixen fantasia èpica ho fan en castellà, aquesta és la trista realitat, aquest és el nostre gran drama. I si hi afegim el fet que les administracions catalanes no prenen cap mesura decidida per afavorir la venda de llibres en català ens acabarem d’adonar de com de complicada és la situació. Un petit exemple: a la llibreria de l’estació de trens de Girona mai no hi he vist ni un sol llibre de fantasia èpica en català, però en castellà tots els que vulguis. La Generalitat de Catalunya no pren cap mesura coercitiva a l’hora de fer complir la llei pel que fa la presència de llibres en català a les llibreries de concessió pública d’estacions d’autobusos, trens i aeroports catalans, és així... i això no ajuda de cap de les maneres al fet que pogués aparèixer un “Tolkien català”.

Davant d’aquest panorama què ens queda?

Demanar a les administracions catalanes que actuïn decididament a favor de la literatura catalana, en primer lloc. A les editorials demanar-los que confiïn en aquest gènere, en un moment que viu un gran auge a nivell internacional, gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de Tolkien i les de la petita pantalla de George R. R. Martin. Hauríem d’haver aprofitat molt més per a la fantasia èpica literària en català el fet que la sèrie “Joc de Trons” s’hagi rodat als Països Catalans –Girona, Canet de Mar i Peníscola-, però no ho hem fet... I als escriptors? Què els podem demanar als escriptors? És molt trist haver-ho de dir, però la única cosa que podem demanar als escriptors que vulguin escriure fantasia èpica en català és perseverança. I fe, molta fe. I treball i lluita. I confiar en la pròpia obra.


Els lectors catalans mentrestant haurem d’esperar amb molta paciència i fins i tot resignació l’aparició d’un Abercrombie català. Però per això no hi ha cap problema. Els catalans en tenim molta, de paciència. Fa 300 anys, que en tenim, de paciència, des que les hosts de Mòrdor van ocupar la nostra terra...




dijous, 14 de juliol del 2016

“Trilogia de la Interferència”: “Més enllà del somni” i “Perduts a l’altre món”, de Shaudin Melgar-Foraster


Tenim pocs escriptors en llengua catalana que conreïn la literatura fantàstica. De ben segur que n’hi ha més, però només he llegit Jaume Fuster (la trilogia de les “Cròniques del Món Conegut”), Margarida Aritzeta (“El Gorg Negre”), Carles Batlle (la trilogia “Kàrvadan”) i ara Shaudin Melgar-Foraster i la seva “Trilogia de la Interferència”, una saga de novel·les de fantasia de la qual de moment se n’han publicat dues, “Més enllà del somni” i “Perduts a l’altre món”. L’autora està acabant l’escriptura de la tercera i darrera novel·la de la trilogia, que portarà per títol, segurament, “Les urpes del drac”.

Na Shaudin Melgar-Foraster va néixer a Catalunya quan el país encara patia la dictadura de Franco i la brutal repressió contra la llengua i la cultura catalanes i, quan era força jove, va emigrar al Canadà, concretament a Toronto. Na Shaudin ensenyà llengua i cultura catalanes a la Universitat de Toronto i avui dóna classes de català al Glendon College de la Universitat canadenca de York. La seva passió és escriure i l’any 2008 va publicar la primera novel·la de la trilogia de la Interferència, “Més enllà del somni”. El 2012 va sortir al carrer “Perduts a l’altre món”, la segona part de la trilogia. I és d’aquestes dues novel·les que us vull parlar avui. El problema que té l’autora és que, com que els llibres són escrits en català i, per tant, el seu mercat natural són els Països Catalans, el fet de viure a Canadà no li permet de fer massa presentacions de les seves obres en terres de la nació catalana. Tanmateix, l’editorial valenciana El Bullent, que edita els seus llibres, confia en la literatura de l’escriptora catalanocanadenca i, tot i que estem parlant de novel·les amb un tiratge modest, tenen molts seguidors fidels. A més, els llibres no són gens difícils d’aconseguir si un hom ho vol. És del tot factible de fer-ho si la llibreria on els demanem els demana a l’editorial o bé si fem nosaltres mateixos aquesta gestió amb El Bullent, que ens els enviaran per correu ordinari.

Parlem dels llibres. La història comença amb somnis i visions. Somnis i visions d’un altre món. L’Anna –una nena de Toronto filla de catalans que exerceixen de mestres en aquesta metròpoli canadenca- i l’Alison –una companya d’escola de l’Anna, filla d’una família rica i poc amiga de l’Anna- tenen somnis i visions que totes dues coincideixen en arribar a la conclusió que són d’indrets i persones que són d’un altre món, diferent del nostre. Aquestes visions, sobretot la d’un màgic que no sembla massa bona persona, precisament, les persegueixen arreu i finalment totes dues aniran a parar sense voler a aquest altre món. Bona part d’aquest món viu dominat pel Senyor de Rocdur, que tiranitza el seu país, el regne de Rocdur, i altres països com Sura. Maiera es troba sota l’amenaça dels rocdurians i els immigrants vinguts de Pot, una raça de gent baixeta amb el cabells de color verd, viuen esclavitzats pel règim de por que imposa el tirà.

Bona part del poder de la tirania rocduriana, a més de per la força del seu exèrcit, prové de la màgia dels miralls que posseeix el Senyor de Rocdur. A través d’aquests miralls el Senyor pot espiar els països que vol envair i les persones que veu com a potencialment perilloses pel seu règim.

D’alguna manera, l’Anna i l’Alison van a parar a l’altre món com ho fa l’Alícia quan arriba sense voler a la terra de les meravelles. Allí hi trobaran personatges com la bruixa Ling, la Tariana, en Tam, el pirata Gos Negre, l’Arnom, el Senyor, el pervers Secretari i molts altres. L’Anna, l’Alison, al costat d’altres personatges passaran una sèrie d’aventures per fer complir les profecies del Manuscrit de la Interferència, un antic text redactat pel Gran Viatger en els temps passats i per evitar que aquest món desaparegui.

En aquesta saga la Shaudin Melgar-Foraster, i des de la fantasia i l’aventura, ha volgut parlar de diversos temes i valors universals: l’amistat, la solidaritat, l’amor, el coratge, les diferències culturals, la llibertat...

Aquests dos llibres, tot i que en principi són més adients per a un públic jove són molt recomanables per a totes les edats. Els poden llegir infants –personalment els recomanaria com a llibres de lectura escolars- però també són aptes per a tots aquells adults que no han perdut el sentit de la meravella. No us espereu trobar una fantasia èpica fosca de l’estil d’un George R. R. Martin o un Joe Abercrombie, per exemple. En els llibres de la Shaudin els personatges no diuen “collons”, “em cago en la puta” o “òstia”, ni hi trobarem referències al sexe o a una violència extrema.

També vull dir que m’ha agradat molt que la Shaudin, en aquesta saga, ha ideat que la llengua catalana és la llengua principal –anomenada llengua comuna- del seu món fantàstic. És l'idioma dels països de Rocdur, Pot, Mai, Maiera, Sura i Fosca. Només a Gelgel s’hi parla una altra llengua, que vindria a ser l’anglès. En aquest sentit, els llibres de la Shaudin, a més d’ésser escrits en català, tenen una vocació catalanocèntrica i es basen en part en la cultura catalana. També m’ha agradat especialment la transcripció del Manuscrit de la Interferència del Gran Viatger que la Shaudin ha creat per a aquesta saga. El manuscrit és redactat en llengua comuna antiga, que la Shaudin ens mostra com un català antic semblant a l’emprat a les grans cròniques catalanes medievals. La Shaudin ha recreat amb força èxit el català que Ramon Muntaner, per exemple, va escriure per a la seva “Crònica”. Com a mostra us en transcriuré un fragment:

“Estimat Ofort, molt excel·lent e virtuós rei de Maiera, lo meu senyor, quan t’arribarà aquesta lletra jo seré molt lluny, car demà me’n vaig cap a les terres de Sura, desconegudes e misterioses. Havent estat los últims anys en un regne del sud, ara dit Mai, havent apresa llur llengua e contant històries havent-los donada als maians la nostra, és temps de fer cap a altres contrades.”

Llegint aquest “manuscrit” puc imaginar-me un explorador català del segle XV posant per escrit els records dels seus viatges per terres ignotes, a la Terra del Preste Joan (l’actual Etiòpia) o al Catai (l’actual Xina). I en aquesta tasca la Shaudin se n’ha sortit amb molt bona nota.


Esperem que la Shaudin Melgar-Foraster acabi, del Canadà estant, la redacció i revisió de la tercera i darrera novel·la de la saga, que ja us he dit que sembla que portarà per títol “Les urpes del drac”. Tant de bo que sigui una molt bona conclusió per a aquesta saga de fantasia!






dimarts, 5 de juliol del 2016

Forja: metal en català, fantasia èpica, llegendes i història medieval

El heavy metal, i concretament el power metal –almenys força grups-, són gèneres musicals que històricament han unit la música i la fantasia èpica en les seves lletres i en l’estètica de les portades dels seus discos. La banda alemanya de power metal progressiu Blind Guardian han dedicat moltes de les seves cançons –fins i tot un disc sencer, “Nightfall in Middle-Earth”, que tracta de “El Silmaríl·lion”- a les històries de la Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien, i altres cançons a “Cançó de Gel i Foc” de George R. R. Martin o a “La roda del Temps” de Robert Jordan. Els finlandesos metalsimfònics Nightwish, a les seves lletres, han parlat de les llegendes tradicionals fantàstiques fineses recollides al “Kalevala” i, en el seu darrer disc, han dedicat una cançó, “Edema Ruh”, a la novel·la “El Nom del Vent”, de Patrick Rothfuss. Domine, una banda italiana que practica true metal, ha parlat a moltes de les seves cançons de les històries de Cònan el bàrbar, de l’escriptor nord-americà Robert E. Howard, i de la saga del guerrer albí Elric de Melniboné, de l’escriptor anglès Michael Moorcock. Fins i tot, dues bandes de metal simfònic, els italians Rhapsody i els suecs Dragonland, han arribat a crear móns èpics i de fantasia on s’esdevenen les històries que es canten a les seves cançons. Rhapsody les Cròniques d’Algalord i Dragonland les Cròniques de Dragonland.

Als Països Catalans el panorama del heavy metal autòcton és força migrat, i encara més escasses són les bandes de power metal o les que facin referència a la fantasia a les seves lletres. En aquest mateix blog fa temps que vam parlar de la temàtica fantàstica a les lletres de la banda Sangtraït, tot un clàssic i un referent del metal i el rock dur en català.

Darrerament hem descobert una banda de Terrassa (el Vallès Occidental) que practica –tal com ells ho defineixen- epic power folk metal. El grup es composa actualment d’en Martí a la veu i la lira, en Marc al baix, en Nil a la guitarra, en Saus a la bateria, n’Alba tocant instruments tradicionals i en Roger amb els teclats. Tenen dos discos editats, “Desperta Ferro” i aquest darrer “Tornant de la batalla”, editat el 2016.

El grup practica, ja ho hem dit, epic power folk metal. Segons el meu parer, el seu estil seria un power metal com el d’uns Blind Guardian, amb influències del folk metal pagà europeu de grups com els suïssos Eluveitie.

La portada del disc està molt i molt ben feta, és èpica i medieval a més no poder i ens transmet al 100% l’esperit de les lletres de les cançons. L’artista que l’ha confeccionat és Joan Llopis. Els membres de la banda quan es va gravar el disc eren:

Martí Paez, veu i lira; Bianca Antohe, baix; Nil Lapedra, guitarra, guitarra acústica i acordió diatònic; Albert Alba, teclats, sac de gemecs i flauta; David Saus, bateria. (Amb la col·laboració de Lianne Krossburner, d’Edenkaiser, a la cançó “Víbria”).

Parlem del disc “Tornant de la batalla”, de 2016, i les seves cinc cançons, que es van enregistrar i masteritzar a AXtudio de Barcelona. El disc s’obre amb una cançó d’aires medievals, amb una lletra escrita en un català antic: “Anant a la batalla”. “Tornant de la batalla” és la continuació de la primera, a nivell líric i musical, amb un començament molt trobadoresc, també, que s’anima de seguida i amb uns teclats de l’estil de bandes de power italianes com Highlord o Secret Sphere, però amb un aire a Blind Guardian, sobretot en la veu del cantant, en Martí, que em recorda el dels bards alemanys, en Hansi Kürsch. Els tocs medievals no desapareixen tampoc a la següent cançó, “El Foc”, i encara s’hi accentuen més. La presència d’instruments tradicionals hi és molt present, també. La quarta cançó del disc, “Víbria”, ens parla de l’ésser mític català i europeu d’època medieval, la femella del drac, concretament de la seva humanitat i de l’odi i la incomprensió que rep per part dels que s’anomenen humans. “Temps enrere en aquest lloc van dur una bèstia corrupta / Cos de dona i ànima de drac barrejat amb màgia, foc i sang”. Un humà la vol destruir: “Jo m’encarregaré d’aquella que escampa / el temor en els vostres cors / aniré al regne de fosques tenebres / on la Víbria habita”. I la Víbria li diu: “Tu! Simple i feble mortal, creus que sóc el verí del teu trist país / creus tenir el poder per distingir entre el Bé i el Mal”.

Finalment, una altra cançó sobre la guerra, “Rancúnia”, ens conta, com a les dues primeres, com d’estúpida n’és la guerra.

El disc, i a través de la fantasia, les llegendes i la història medieval catalana, ens parla de la manca de sentit de les guerres i del concepte de la diferència (cristians versus moros, moros versus cristians, humans versus éssers estranys com la Víbria).

La història i la literatura catalanes són presents també al disc anterior de Forja, “Desperta Ferro”. A “Tirant” ens parlen de l’heroi literari de l’escriptor medieval valencià Joanot Martorell i a la cançó “Desperta Ferro” fan una picada d’ullet als almogàvers. D’altra banda, en aquest disc ens hi trobem també “El Nom del Vent”, cançó que es basa en la novel·la del mateix nom de l’escriptor nord-americà Patrick Rothfuss, la lletra sencera de la qual reproduïrem aquí sota. Els lectors de la “Crònica de l’Assassí de Reis” segur que reconeixereu detalls de la història en aquesta cançó!

“El Nom del Vent”, de Forja, música i lletra de Martí Páez:

“Molts han parlat sobre mi, tots creuen saber / però la veritable història jo us explicaré. / Entre el foc de la llegenda que va arrencar / aquell infant, que va fugir del destí fatal. / La llegenda neix on hi ha voluntat... / Resseguint el rostre blanc de la nit mortal / Un somni infantil creix l’home que esdevindrà. / Vull tenir el poder, vull saber el teu nom / aniré on bufis tu fins la fi del camí / ... seguint el nom del vent. / Sempre canviant, allà on vas porta’m fins als límits / vull saber-ho tot... ser lliure com tu. / Voltant pel món vaig poder saber / que les nits sense lluna són / el temor d’un home savi. / He viatjat per camins sota la llum dels astres / que altres no gosaven fer a la llum del sol. / Entre la vida i la mort puc sentir com ets... / Un instant ets meu i te’n tornes a anar. / Cercaré el rastre que has deixat al record, / podré saber qui ets tu en realitat. / Vull tenir el poder, vull saber el teu nom / aniré on bufis tu fins la fi del camí / ... seguint el nom del vent. / Aquesta quietud és el llarg silenci / d’un home que espera la mort...”.



Si voleu adquirir els treballs discogràfics del grup els podeu aconseguir als seus concerts o bé demanant-los a ells personalment enviant-los un missatge a la seva pàgina de la xarxa social Facebook. De seguida us els trametran per correu.

Aquí us deixem amb el vídeoclip d'una de les cançons del seu nou disc:


Forja - Tornant de la batalla