Doncs sí, l’autor
de Lancaster, amb el seu estil d’escriptura directe, amb capítols curts i poc
donat a les floritures, ens presenta, aquest cop, una història d’aventures amb
dues veus narratives, la de dos joves guerrers: una noia, l’Espina Bathu, una
guerrera letal i poc amistosa, i un noi, en Brand, un altre guerrer, jove i
tímid, que sempre cerca fer el bé i al qual no li agrada gens matar. Dos joves
que, tot compartint vaixell i aventures, s’acabaran enamorant. Abercrombie,
doncs, anirà introduint les veus narratives de tots dos alternant els capítols,
un per a cada protagonista.
En aquesta novel·la
Abercrombie ens narra el viatge que organitza el pare Iarvi –sí, en Iarvi, el
protagonista de “Mig Rei”, ara màxima autoritat religiosa del regne de
Gettland- vers els regnes que s’estenen a les ribes dels rius Diví i Renegat,
més enllà de les costes del Mar Trencat. El clergue hi cerca aliances que
ajudin la monarquia gettlandesa a enfrontar-se al totpoderós Alt Rei de Casa
Skeken. En Iarvi, doncs, enrolarà una tripulació de mariners i guerrers que
navegaran en un drakkar per les ribes del Mar Trencat i que remuntarà els rius
Diví i Renegat per arribar a les metròpolis de Kàlgiv i la Primera Ciutat, en
un viatge que ens recorda molt el dels guerrers i comerciants víkings –especialment
els suecs- que remuntaven els rius russos vers l’actual Ucraïna i l’Imperi
Bizantí.
I què m’ha semblat
a mi el llibre? Tenia unes expectatives molt altes perquè havia llegit
crítiques molt elogioses que el feien encara més bo que “Mig Rei”. Bé, segons
el meu parer potser no el supera però sí
que manté del tot el nivell. És una novel·la que, a mesura que en vas llegint
més pàgines, la vas trobant cada cop més interessant, divertida i emocionant.
Té moments veritablement memorables, grandiosos i èpics, durant el viatge pels
rius Diví i Renegat, així com també en altres moments, i la història d’amor
entre l’Espina i en Brand no es fa gens pesada ni sensiblera.
Deixeu-me que torni
enrere un moment. Un altre paral·lelisme amb la història antiga del nord
d’Europa que he trobat interessant –ara parla l’historiador- és l’intent per
part de l’Alt Rei d’introduir la religió de la deessa única en els regnes de
Gettland, Vansterland i Throvenland, de la mateixa manera que un altre
monoteisme, el cristià, es va anar introduint en terres escandinaves quan els
seus habitants encara professaven una religió politeista o animista.
Per contestar tots
els interrogants que se’ns han generat sobre el món de “El Mar Trencat” amb la
lectura de “Mig Món” haurem d’esperar que la tercera part de la trilogia,
“Mitja Guerra”, surti al carrer. Però tampoc haurem d’esperar massa temps,
perquè l’editorial Rosa dels Ventsja ha anunciat que el mes de gener de 2016 ja
la podrem trobar a les llibreries en la nostra llengua.
La saga de fantasia
i aventura de Joe Abercrombie continua... L’esperem amb moltes ganes!