diumenge, 18 de desembre del 2016

"El Fermall del Rei Elf": l'opinió dels lectors



Avui us volem mostrar l'opinió que tenen de "El Fermall del Rei Elf" dues de les seves lectores, la Mireia Maeso i Alemany i la Sílvia Orriols. Totes dues són ben interessants!



Mireia Maeso i Alemany

“Començar de zero i altres narracions” és una publicació d’edicions Salòria on es recullen les obres guardonades del II premi Guillem de Belibasta 2016. Dins d’aquest recull d’obres de narrativa breu hi trobem “El fermall del rei Elf” d’en Fèlix Rabassa, que va ser-hi inclosa com a accèssit per recomanació del jurat.

Des les primeres línies del relat ja s’intueix un ritme narratiu trepidant que es mantindrà fins al final, i situa l’acció en un entorn a mig camí entre la fantasia i els paisatges de la nostra geografia.

L’univers de criatures fantàstiques, la gran varietat de personatges i un escenari envoltat de perills fan que des d’un primer moment el lector s’identifiqui amb el protagonista: en Sau de Treviac, ”el caçaire” i s’emocioni amb ell, gràcies a l’ús d’un llenguatge fluid que captiva.

Totes les criatures sorgides de la inventiva d’en Fèlix semblen reals i ens transporten a l’imaginari d’en Tolkien amb la mateixa versemblança que ho són els escenaris, en aquest cas, amb una certa recordança de Catalunya, com ara, quan relata el Ball Rodó amb música del flabiol i el tamborí, o la barretina i la ratafia.

També podem trobar coincidències de les terres de “Surinyà” amb la població de Súria i la cova on habita el gegant, amb les seves mines de sal; talment com els nostres estimats dòlmens s’assemblen a les “Pedres Dretes” i Pirènia ens recorda els Pirineus.

En Fèlix crea en el seu relat l’imperi de Saipan i, tot i que els confereix la “pell groga”, no se’ns escapa  la semblança amb el país veí, Spain, i la seva innata necessitat de conquerir terres veïnes.

Amb l’aventura de la recerca del fermall i el ventall de llocs i personatges he gaudit a pleret de la lectura d’aquest relat de 30 pàgines, tot passant una magnífica estona amb un llibre a la mà, ... (amb accent diacrític), si us plau!

Fa uns dies vàrem coincidir amb en Fèlix en una concentració de suport als nostres representants electes i penso com n’és de gran el pes del moment històric que ens toca viure i la responsabilitat que tenim de tirar endavant amb totes les nostres forces, talment com el protagonista d’aquest relat, amb tota la seva fermesa i decisió!

Endavant, Fèlix! Esperem més aventures !!!


Sílvia Orriols

Tenim prou ocasions per gaudir de literatura fantàstica en català, però gairebé mai, el plaer de llegir literatura fantàstica escrita per mans catalanes.

Aquest relat breu és una oportunitat única per endinsar-nos en un món irreal i meravellós, farcit de personatges inquietants i complexos que atrapen el lector, empenyent-lo per paratges estranys i bruscos que curiosament, acaba reconeixent com a propis. Un món paral·lel i insòlitament català, amb reis, bruixes, gegants i cavallers batent-se per un estri antic i poderós, que bé podria canviar el curs de la història.

Un argument fascinant esfilagarsat amb precisió i destresa per l'autor, que no dubta a fer servir éssers mitològics catalans al costat de creacions pròpies.

Recomanat a tothom, però especialment a tots els indecisos que algun cop han gosat dir que Catalunya i la fantasia èpica estaven renyides... la prova que es poden abraçar i fondre, la teniu aquí.



dimarts, 22 de novembre del 2016

"El Fermall del Rei Elf". L'opinió dels escriptors. Shaudin Melgar-Foraster i Marc Martorell





L'opinió de na Shaudin Melgar-Foraster




En dues ocasions us he parlat d’en Fèlix Rabassa i del seu bloc de fantasia èpica en català: "Un bloc pioner en català" i "Nova ressenya". Avui em fa iŀlusió retornar a aquest pioner de Blanes i al tema de la fantasia èpica en la nostra llengua, perquè no fa gaire un relat d’en Fèlix va ser finalista al II Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu, que té les aventures a la natura com a temàtica. Però encara hi ha més: s’ha publicat el llibre Començar de zero i altres narracions (Edicions Salòria), que recull els cinc millors relats guardonats en aquest premi, i entre aquests relats trobem “El fermall del rei elf” d’en Fèlix Rabassa.

Es tracta del primer relat d’en Fèlix publicat en un llibre i, com es podia esperar d’aquest apassionat de la fantasia èpica, ens trobem amb una història dins d’aquest gènere, una molt bona història on no manquen referents identitaris catalans en un món fantàstic.

“El fermall del rei elf” ens atrapa des de l’inici, quan fem la coneixença d’en Sau el Caçaire, l’heroi de la història, el qual avança pels boscos nevats de les Terres Salvatges darrere els lladres del fermall del rei elf. El ritme narratiu és força lleuger, però sense descuidar gens l’ambient que es fa ben palès gràcies a les descripcions —escaients, rellevants, sempre en la justa mesura— i a un llenguatge acurat que s’adiu perfectament a la història narrada, un relat més aviat curt, però la seva brevetat no impedeix que es desenvolupi d’una manera òptima. Fèlix Rabassa demostra que és capaç de configurar perfectament una història prou intricada, travar-la bé i, en tot moment, mantenir l’atenció del lector.

El protagonista, en Sau, és coratjós, fet de pasta d’heroi, però sense estridències, de bon tarannà, creïble; com versemblant també resulta la història en conjunt, per bé que hi puŀlulen criatures fantàstiques —com ara un esperit dels boscos o les ombres demoníaques amb urpes que duen la mort—, és a dir, que té una bona coherència interna. “El fermall del rei elf” és fantasia èpica de la bona, de qualitat literària i, per damunt de tot, s’ha de destacar la creació d’un nou món (o no tan nou, segons es miri) amb noms que esperonen la nostra imaginació: Pirènia, l’Imperi de Saipan, el Reialme de Cairàs… Trobar tot això, i molt més, en un relat ben tramat i engrescador, d’un manuscrit original de només 15 pàgines, et fa treure el barret. No m’estranya que l’autor hagi dit que ens explicarà més històries d’aquest món que ha creat —jo les espero amb candeletes!


L'opinió d'en Marc Martorell Escofet



“El Fermall del Rei Elf” és un relat de fantasia èpica clàssica que beu directament de la mitologia catalana. Hi ha una familiaritat en la manera com l'autor descriu les aventures d'en Sau que no es veuen en altres relats. Encara que no es tingui ni idea de què són els simiots, per exemple, la proximitat amb què es fan servir les paraules permet estalviar-se algunes descripcions. Perquè és justament el llenguatge un dels trets forts de l'obra. L'autor reflecteix la diferència en la parla d'un ambient rural de tipus medieval, on un camperol no parla amb la mateixa cadència que, per exemple, un aventurer. Com a crítica, potser el relat passa molt per sobre en el rerefons, el lore, del món de les Terres Salvatges. Malgrat que comprensible a causa de l’extensió d'un relat curt, potser hagués estat millor que el narrador no expliqués algunes coses i aprofundís més en, per exemple, per què l'Imperi de Saipan i el Reialme de Cairàs estan enfrontats. Recomanaria que fem confiança a aquest relat, sobretot perquè és un intent de reimaginar la tradició fantàstica amb uns referents molt diferents dels què el gran mercat està acostumat. Fem-li confiança.









diumenge, 6 de novembre del 2016

Perquè tenim tan poca fantasia èpica en català?


Els dracs mai no han agradat a les patums de la literatura catalana.
El predicament de què ha gaudit el gènere literari de la fantasia èpica als Països Catalans –i encara més si ens referim a la fantasia èpica expressada en llengua catalana- no ha estat mai pas massa elevat. Les patums de la literatura catalana –editorials, crítics literaris, mitjans de comunicació, jurats de premis literaris...- històricament han menyspreat aquest gènere literari. L’han tractat com un gènere menor, ínfim, per a criatures i jovent poc centrat, una literatura per a friquis, poc seriosa. No us ha passat mai que algú us ha mirat amb condescendència quan heu dit que us agrada la literatura fantàstica? 
 
-   - “El Senyor dels Anells”, “Joc de Trons” i totes aquestes històries de dracs i màgics amb barrets punxeguts són contes per a infants, històries irreals sense valor literari... 


Frases d’aquestes que tots els amants de la fantasia hem sentit alguna vegada. I el que és més gros és que gairebé sempre, qui les pronuncia, mai no s’ha llegit els llibres que ha blasmat amb tanta vehemència. 


-  - Què és això de situar una història en un món imaginari on la màgia, els monstres i les criatures fantàstiques existeixen? –s’exclamen mig ofesos i amb posat de suficiència personatges que es pensen que haver llegit l’obra completa de Milan Kundera els converteix en “intel·lectuals”.


La literatura realista, de les petites coses, les petites històries i els personatges petits, als Països Catalans, s’ha menjat la literatura dels grans fets, dels fets heroics, dels personatges grandiosos, de les aventures meravelloses, dels mons alternatius, dels mons ignots i llegendaris. De ben segur que la història de la nostra terra hi té molt a veure.


Catalunya, la Nació Catalana, els Països Catalans, ha estat, històricament, una nació de dimensions mitjanes o fins i tot petites. Potser l’expansió cap a Occitània i cap al Sud de la Península Ibèrica en època medieval hagués creat una gran civilització catalana, occitana o catalano-occitana que avui senyorejaria el sud del continent europeu. Però el somni occità del rei Pere el Catòlic s’esvaní a Muret. Allí va morir aquell somni i allí començà a morir la cultura occitana.


Tanmateix, els catalans, reforçats per successives onades migratòries occitanes, repoblaren el sud del Principat –la Catalunya Nova-, les Illes Balears i València. La Nació Catalana, a desgrat de la derrota de Muret, es va anar fent més gran, es va estendre per la Mediterrània i va crear una llengua literària de primer nivell des d’època medieval.


Des d’aleshores, però, els països de nació catalana van anar entrant en decadència, van anar perdent progressivament llur sobirania política fins que l’ensulsiada del 1714 significà la pèrdua total –que avui encara continua- de la condició d’estat per als territoris catalans.

El gran Ramon Muntaner. Perquè no se n'ha escrit una gran novel·la èpica?
Ramon Llull, les Quatre Grans Cròniques, Àusias March i Joanot Martorell haurien de ser referents per a moltíssims escriptors catalans contemporanis a l’hora de crear universos literaris autocentrats, basats en el nostre propi llegat cultural i literari. Què és més èpic que la vida del cronista empordanès Ramon Muntaner? Perquè ningú no ha novel·lat encara la seva vida, els seus fets heroics arreu de la Mediterrània? Com és que només poquíssims escriptors catalans s’han basat en el riquíssim imaginari històric, literari i mitològic medieval català i occità per construir mons de fantasia èpica? Només alguns escriptors catalans ho han fet: el pioner, Jaume Fuster, amb la seva trilogia “Crònica del Món Conegut”, Margarida Aritzeta i Shaudin Melgar-Foraster –i des de la més gran de les modèsties, un servidor, Fèlix Rabassa, amb un sol relat publicat- s’han basat en aquesta immensa riquesa cultural i èpica nostrada per crear mons literaris de fantasia.

De ben segur que la poca força de la fantasia èpica en català i que hi hagi tan pocs escriptors en català que vulguin escriure obres d’aquest gènere, es deu, en bona part, al fet que el poble català s’ha vist mancat d’un imaginari col·lectiu per mor de la intromissió castellana i francesa. La transmissió de la nostra cultura i de la nostra història, en molts casos, s’ha vist estroncada. Hem viscut poques victòries militars i hem patit moltes derrotes que ens han infligit els nostres gens amistosos veïns castellans i francesos. No tenim gaire memòria dels nostres fets heroics. D’altra banda, la nostra mitologia autòctona, que hauria pogut originar moltes històries fantàstiques basades en el nostre propi imaginari identitari i cultural, en bona part s’ha perdut o s’ha desnaturalitzat. 


I com és que les patums literàries han menyspreat històricament la fantasia? Una explicació és que durant el franquisme la intel·lectualitat catalana s’expressava en el sentit que calia “tocar de peus a terra”, bastir una literatura que denunciés les injustícies del règim espanyol, una literatura de prestigi, una literatura –pretesament- “intel·lectual”. Deien que calia ser realista i davant d’aquest esquema tan simple la fantasia, com a gènere, fou bandejada, per poc o gens realista i per massa “popular”.

A la novel·la catalana li manquen aquestes escenes.
D’altra banda, de ben segur que les derrotes de 1714 i, sobretot, de 1939, devien influir inconscientment aquesta generació d’intel·lectuals. Estaven influïts per l’esperit de la derrota i s’allunyaven de l’èpica, que de ben segur associaven, equivocadament, a la parafernàlia militarista i totalitària del nacionalcatolicisme franquista castellà. No és estrany que una cultura minoritzada i agredida per les cultures veïnes, en un país envaït militarment i colonitzat culturalment i mental, no tingui massa tirada per l’èpica. L’èpica ens empeny a fer grans coses, a assolir grans objectius, i els catalans, com a poble, durant segles no hem viscut una altra cosa que derrotes militars que ens han fet amagar contínuament el cap sota l’ala, que ens han empetitit com a individus i com a poble.


La intel·lectualitat nostrada, la resistència cultural catalana volia salvar els mots. I, en bona part, ho va aconseguir, i només per això els ho haurem d’agrair eternament. Però també és cert que llur realisme exacerbat, llur intel·lectualisme radical i llur allunyament de l’èpica va crear tot un estat d’ànim, una actitud generalitzada que no era precisament favorable als gèneres literaris que podien tenir quelcom de “popular”. I aquesta manera de pensar s’ha perpetuat fins avui.


En la meva opinió, el creixement del nombre d’escriptors i de lectors de fantasia èpica en llengua catalana seria el reflex d’una millora considerable de la salut identitària i psicològica dels catalans. Si els catalans ens acostumem a fer grans coses, a aconseguir grans objectius, sobretot de país; si els catalans tenim més amor per la nostra història, la nostra llengua, la nostra literatura, les nostres llegendes, la nostra mitologia, els nostres paisatges naturals, de ben segur que la fantasia èpica en la nostra llengua es farà més gran. I de ben segur també que l’assoliment de la independència, si més no d’una part de la Nació, serà una bona notícia per al creixement del nostre gènere literari en català.

Tant de bo que ho puguem veure ben aviat!






dimarts, 11 d’octubre del 2016

Ressenya de "El Fermall del Rei Elf", de Fèlix Rabassa, per l'escriptora Margarida Aritzeta

Avui us vull mostrar la ressenya que l'escriptora (havia estat membre del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i autora de novel·les com Emboscades al Gran Nord, Vermell de cadmi, El cau de llop, Atlàntida, El Gorg Negre, L'herència de Cuba, La maleta sarda, El pou dels maquis o la seva darrera Els fils de l'aranya) i professora de la URV Margarida Aritzeta ha fet del meu relat El Fermall del Rei Elf. Estic molt content que li hagi agradat tant el relat. Aquesta opinió em dóna encara més força i ànims per seguir contant històries sobre el món de Pirènia, el regne de Cairàs, el comtat de Castellroig, les Terres Salvatges, l'imperi de Saipan...

Aquí us deixo la ressenya:



El fermall del rei elf, relat de fantasia èpica de Fèlix Rabassa

El fermall del rei elf és un relat que va ser guardonat al Premi Guillem de Belibasta de relats d’aventures a la natura (2016) i publicat en el recull de relats que porta el títol de Començar de zero i altres narracions

Amb un domini total del ritme de la narració i de la intriga, que es planteja des del primer paràgraf, el relat descabdella no només un relat d’aventures a la natura, sinó un univers complet que serveix d’escenari per a una aventura trepidant de fantasia èpica. Hi apareix una geografia complexa i un estol de personatges, humans, mitològics i fantàstics que lluiten a mort per tal de sotmetre o alliberar el món del domini de la Por. L’heroi cridat a fer-ho és un jove aparentment senzill, però decidit, en Sau de Treviac, anomenat “el Caçaire”. En Sau s’endinsa en les Terres Salvatges a la recerca d’un fermall que ha estat robat, una tasca gegantina que aviat l’enfrontarà a tota mena de personatges, li proporcionarà aliats i l’envoltarà de perills.

El lector hi trobarà emoció, les formes de vida a la muntanya dels habitants del país, el pas de criatures infames sorgides del llegendari i dels relats populars, el poder del Bosc i de la Natura, i els hi trobarà amb la mateixa força que observem en els relats de Tolkien, així com també ens podem delectar amb la cruesa de lluites i batalles a vida o mort, amb l’aparició de personatges màgics i objectes amb poder, com són l’espasa d’en Sau o el mateix fermall. El llenguatge llisca, lleuger i la tècnica hi és molt ben utilitzada perquè el lector pugui assistir directament, com si sh’hi trobés, als diversos episodis de la història.

M’ha fet la impressió de veure, a l’altra banda dels indrets d’una geografia inventada, el que es podria prendre també com una mena de mapa del nostre país i les nostres tradicions èpiques i fantàstiques. Com si la via que un dia va encetar Jaume Fuster amb la seva Trilogia del Món Conegut tingués alguna mena de continuïtat o que aquest relat es volgués inscriure en la voluntat de construir una fantasia èpica, universal, sí, però des d’una aportació autènticament catalana.

És d’esperar que l’autor, en un futur, ens ampliï aquests horitzons i ens doni més relats, o novel·les, per al nostre plaer lector, d’aquests o uns altres personatges embolicats en la lluita eterna entre el Bé i el Mal, perquè els ingredients ja els té i la capacitat i domini de la tècnica que es necessiten per bastir mons imaginaris també.


Margarida Aritzeta, escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la URV




dilluns, 26 de setembre del 2016

“Començar de zero i altres narracions”, aventures a la Natura

A Cròniques de Neopàtria ja us he parlat d’aquest llibre. En Fèlix Rabassa i Martí, com a administrador d’aquest blog, us l’he donat a conèixer perquè és el recull de cinc narracions entre les quals n’hi apareix una de meva, “El Fermall del Rei Elf”, un relat de fantasia èpica situat en el món de Pirènia, que he creat i al qual estic donant forma. “Començar de zero i altres narracions” recull les cinc obres guardonades en el II Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d’aventures a la Natura. Els premis i el llibre resultant es van donar a conèixer en una festa literària celebrada el passat dia 4 d’agost de 2016 en el poble de Tragó de Segre, a la comarca de l’Alt Urgell.

Encara no us havia parlat de les altres narracions publicades en aquest llibre. No havia tingut temps d’endinsar-me en la lectura de tots els relats i el cert és que tots tenen qualitat i val molt la pena llegir-los. Són narracions d’aventures que s’esdevenen en escenaris de la Natura: muntanyes, boscos, rius, el mar... Ara us parlaré de cadascun d’ells, tres dels quals tenen tocs de fantasia, en major o menor grau.


“Començar de zero”, de Joan Graell

En Francesc Solé és un científic eminentíssim, llicenciat en bioquímica per la Universitat de Barcelona i becat per estudiar a Harvard, el nom del qual sonà com a candidat al premi Nobel, viu osessionat per la seva feina. Un dia la lectura d’una sèrie de textos de metafísica recomanats pel seu amic John Grinsman –Paracels, Hermes Trismegist, Roger Bacon...- canviaran radicalment canviaran radicalment la concepció que tenia de la ciència.

L’Oriol arriba a Oliana amb l’autobús de línia que ve de Barcelona. Vol reconstruir la masia de la Malesa per poder començar de zero, viure de la natura i tornar a l’origen per restablir el lligam entre l’home amb la terra.

Què uneix aquestes dues històries?

Un relat de misteri amb tocs de thriller, fantasia i ciència-ficció.


“La creu”, de Vicent Andreu Navarro

A les serres del nord del País Valencià, una jove parella, la Mireia i en Pau, cerquen les restes dels seus respectius avis, morts durant la Guerra de 1936-1939. L’avi d’en Pau, un soldat republicà; l’avi de la Mireia, franquista. Podria ser, fins i tot, que l’avi de la Mireia fos l’assassí del d’en Pau.


“El gatillop de Fàndols”, d’Arnau Queralt

Diuen que en Guiu de Fàndols, el comte que senyoreja les terres del riu Bidrau, de ben petit ja va matar son germà i, de més gran, el seu propi pare. L’àvol comte i els seus esbirros tenen aterrits els habitants de la comarca, tant o més que el salvatge gatillop que habita els boscos i les muntanyes d’aquelles terres. Els habitants del poble voldrien viure sense la cruel tirania del comte de Fàndols, i en aquell moment l’arribada d’una jove parella de pell bruna vinguda d’un país estranger i que es guanya la vida guarint la gent amb herbes i ungüents serà la guspira que canviarà moltes coses.


“El Fermall del Rei Elf”, de Fèlix Rabassa i Martí

A les Terres Salvatges del món de Pirènia hi ha una comarca habitada pels descendents de gent vinguda del comtat de Castellroig. Aquesta comarca, el Surinyanès, viu sota el terror d’una Por que aterreix els seus pobladors: l’arribada dels cruels simiots, desaparicions de criatures, una bruixa que diuen que viu al castell de la muntanya del Quernegre...

En Sau de Treviac, anomenat “el caçaire”, arriba a les terres del Surinyanès cercant un grup de guerrers procedents de l’Imperi de Saipan que han robat el Fermall del Rei Elf, una antiga relíquia dels monarques del reialme de Cairàs, que es guardava al Palau Reial del Cap i Casal del Regne, la ciutat de Montardit. El rei de Cairàs, Berenguer VIII “Sangdetrò”, confia en les seves aptituds i per això l’envia a encalçar els lladres del fermall.

Fantasia èpica de l’estil de J.R.R. Tolkien o Joe Abercrombie ambientada en un món de ressonàncies medievals catalanes i occitanes, amb màgia, éssers fantàstics sortits del llegendari català (dracs, simiots...) i sobretot moltes aventures cercant un objecte màgic i de gran valor.


“La filla del mar”, de Ramon González


A les Terres de l’Ebre, a la badia dels Alfacs, un noi intrèpid, somiador i obsessionat en les llegendes locals, un “caçador de somnis”, tal com l’anomena molta gent, troba una gruta subterrània a l’interior de la qual s’hi amaga un plec de papers antics que conten la història d’un naufragi que es va esdevenir a la badia el 17 d’abril de 1692.




dijous, 1 de setembre del 2016

“El Fermall del Rei Elf”, de Fèlix Rabassa i Martí, guardonat en el Premi Guillem de Belibasta de relats d’aventures a la natura i publicat en el recull de relats titulat Començar de zero i altres narracions



II Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d’aventures a la natura



Al municipi de Peramola, a l’Alt Urgell, fa un parell d’anys que s’hi celebra un premi literari, organitzat per l’Associació Festiva i Cultural de Tragó –un poble del municipi de Peramola-, que porta el nom de Guillem de Belibasta. El premi literari s’anomena d’aquesta faisó per recordar el perfecte càtar occità que, a l’Edat Mitjana i fugint de la repressió francesa al Llenguadoc, es va refugiar, com tants compatriotes seus, en terres catalanes, sobretot al voltant del Cadí. La temàtica del premi és la narrativa breu d’aventures ambientades a la natura. Enguany es va fer entrega dels premis i s’ha presentat el llibre amb les obres guardonades el passat 4 d’agost a Tragó.

Quan, l’any 2015, vaig conèixer l’existència d’aquest premi m’hi vaig voler presentar. Aleshores no vaig ser premiat. Enguany m’hi vaig tornar a presentar amb una altra narració i he estat guardonat amb un accèssit, de manera que la meva història ha estat publicada en el llibre de relats premiats aquest 2016, al costat del primer, segon i tercer premis i d’una altra narració guardonada amb un accèssit. En total cinc contes d’aventures que s’esdevenen en plena natura, que han estat publicats per Edicions Salòria. El llibre s’anomena Començar de zero i altres narracions.

El jurat de selecció de les obres finalistes es composà d’un equip de cinc filòlegs que van fer una pre-selecció de les 9 obres més destacades de les 56 –procedents d’arreu dels Països Catalans- que enguany s’han presentat al premi. El jurat que va prendre la decisió final va ser format per Marcel Fité, Albert Villaró, Ramon Besora (tres personalitats del món literari relacionades amb la comarca de l’Alt Urgell) i Jesús Bach (secretari del jurat i filòleg).



“El Fermall del Rei Elf”

Sinopsi: A les Terres Salvatges del món de Pirènia hi ha una comarca habitada pels descendents de gent vinguda del comtat de Castellroig. Aquesta comarca, el Surinyanès, viu sota el terror d’una Por que aterreix els seus pobladors: l’arribada dels cruels simiots, desaparicions de criatures, una bruixa que diuen que viu al castell de la muntanya del Quernegre...

En Sau de Treviac, anomenat “el caçaire”, arriba a les terres del Surinyanès cercant un grup de guerrers procedents de l’Imperi de Saipan que han robat el Fermall del Rei Elf, una antiga relíquia dels monarques del reialme de Cairàs, que es guardava al Palau Reial del Cap i Casal del Regne, la ciutat de Montardit. El rei de Cairàs, Berenguer VIII “Sangdetrò”, confia en les seves aptituds i per això l’envia a encalçar els lladres del fermall.

Fantasia èpica de l’estil de J.R.R. Tolkien o Joe Abercrombie ambientada en un món de ressonàncies medievals catalanes i occitanes, amb màgia, éssers fantàstics sortits del llegendari català (dracs, simiots...) i sobretot moltes aventures cercant un objecte màgic i de gran valor.


 

La fantasia èpica

Des de fa molts anys que la fantasia èpica m’apassiona. En plena adolescència vaig llegir “El Senyor dels Anells”, de J.R.R. Tolkien, i la lectura d’aquesta obra que es pot considerar, en bona part, creadora de tot un gènere literari, em va fer llegir altres llibres de l’eminent filòleg anglès situats a la fantàstica Terra Mitjana: “El Hòbbit”, “El Silmaríl·lion”, “Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana” i més endavant “Els fills d’en Hurin”. De Tolkien vaig passar a llegir Ursula K. Le Guin, els tres primers llibres de la seva saga de Terramar, traduïts al català, un concepte de fantasia èpica prou diferent del tolkienià, però molt interessant. Després vaig conèixer i llegir la trilogia “Cròniques del Món Conegut” de Jaume Fuster (“L’Illa de les Tres Taronges”, “L’Anell de Ferro” i “El Jardí de les Palmeres”), una magnífica, excel·lent saga –que us recomano- de tres novel·les inspirada en els llibres de cavalleries medievals catalans i en la fantasia de Tolkien. Amb la trilogia de Jaume Fuster, de ben jove, em vaig adonar que es pot crear fantasia èpica en català i inspirada en l’univers identitari català; vaig constatar que per fer fantasia èpica amb una gran qualitat literària no cal anar a cercar referents culturals del món anglosaxó. El nostre país i la seva gent i la civilització catalana són prou rics en llengua, en cultura, en llegendes i en història i prou importants a nivell internacional com per inspirar la creació d’un o de dos o de molts mons fantàstics (el worldbuilding, que es diu en anglès) on desenvolupar una gran història èpica i màgica. Aleshores vaig començar a escriure una història que vaig deixar en un racó i que potser, ves a saber, recuperaré d’alguna manera més endavant.


Després de Jaume Fuster vaig llegir molts llibres d’història –de formació sóc historiador- i més endavant molta novel·la històrica i d’aventures catalana. No va ser fins que vaig descobrir Patrick Rothfuss que vaig tornar a llegir fantasia èpica. Rothfuss em va fascinar i em va submergir en un gènere que havia deixat de banda durant massa anys. De “El Nom del Vent” i “El Temor d’un Home Savi” de Rothfuss vaig passar a llegir els cinc llibres fins avui publicats de la “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin, i vaig descobrir Joe Abercrombie, gràcies a la seva trilogia “El Mar Trencat”. La lectura de l’excel·lent novel·la “El Gorg Negre”, de na Margarida Aritzeta, em va refermar en allò que és evident i que una vegada ja ens va ensenyar en Jaume Fuster: es pot crear molt bona literatura fantàstica a partir dels referents culturals, històrics, llegendaris i identitaris catalans.

Totes aquestes lectures m’han influït d’alguna manera, unes més que altres, però totes formen part del meu bagatge. Quan vaig concebre “El Fermall del Rei Elf” –relat que es desenvolupa en un món que fa un any que vaig començar a crear-, deu dies abans de la data límit per a la presentació del relat al premi Guillem de Belibasta, pensava en l’obra de J.R.R. Tolkien i en la de Joe Abercrombie, en la lectura del llibre “La sardana i la religió de les bruixes”, de Jordi Bilbeny, en les meves excursions a la muntanya i en la pel·lícula de gènere western “The Revenant” (2015), d’Alejandro G. Iñárritu, protagonitzada per Leonardo Di Caprio, que feia poc que havia anat a veure al cinema. Aquestes experiències em van inspirar a l’hora d’escriure “El Fermall del Rei Elf”.


El llibre: Començar de zero i altres narracions

 El llibre consta dels següents relats:

-     -“Començar de zero” (1er premi, el qual dóna nom al recull de narracions), de Joan Graell
-       -“La creu” (2on premi), de Vicent Andreu Navarro
-       -“El gatillop de Fàndols” (3er premi), d’Arnau Queralt
-      -“El fermall del rei elf” (accèssit de publicació), de Fèlix Rabassa i Martí
-       -“La filla del mar” (accèssit de publicació), de Ramon Gonzàlez


On podreu trobar el llibre?

El podreu comprar per internet a l’editorial, Edicions Salòria, al seu web:


El podreu trobar a les llibreries de les comarques de la Cerdanya i l’Alt Pirineu i Andorra.

El llibre també serà present a l’estand conjunt que tindran l’Associació Llibre del Pirineu i el Govern d’Andorra a la Setmana del Llibre en Català que es celebrarà del 2 a l’11 de setembre a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.

També el podreu trobar a la 20a Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà, el cap de setmana del 3 i el 4 de setembre. El dissabte 3 de setembre serà presentat en aquesta Fira, a les 12:30, concretament a la Sala de les Homilies.

El preu del llibre és de 14 euros.



Aquesta història continuarà...


No dubteu que seguiré explicant històries del món on hi ha el reialme de Cairàs, el comtat de Castellroig, la comarca del Surinyanès, les Terres Salvatges, i altres terres que encara no heu descobert... El voldreu seguir coneixent, aquest món?